'Tocados de la seta'

per Aguaita.cat, 19 de desembre de 2012 a les 21:06 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de desembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

El resultat no podia ser més clar: el poble català majoritàriament, amb 87 parlamentaris d'un total de 135, les 2/3 parts, s'ha posicionat a favor del dret de decidir. Em pregunto, “què coi està passant? Per què resulta tan difícil posar una data per al referèndum? Si és el que vol tot el poble català, si és el que va votar i va guanyar a les eleccions de forma absolutament majoritària. Fins i tot el PP i Ciutadans sabien que es votava per això, pel dret a un referèndum. Algú es creia que votava per solucionar el greu problema de la crisi que patim? No, rotundament, a Catalunya, nadie se cayó de la higuera.

Que ningú ho dubti, esto son habas contadas, l'Artur i l'Oriol van de parella en aquesta difícil partida de botifarra. Els dos líders lo tienen todo medido a palmos. Només els cal poner el hilo en la aguja. Però la pregunta és aquesta: convé revelar, fer pública, la data concreta del referèndum? Segons la posició dels convergents, això seria molt perillós, seria jugar-s'ho tot a una carta. Segons com se miri, hi ha una raó de pes, d'alguna forma se li estaria donant un avantatge a l'adversari. I només ens faltaria això, ser cornudos y pagar la bebida.

Però la posició contrària, la d'ERC, també ens podria afavorir si es juguen bé les cartes. L'Artur i l'Oriol no haurien d'apostar mai per una data, un dia concret, sinó per un període de temps, posar uns límits. Aleshores, una vegada marcat el tauler, jugar amb tota la intencionalitat a la la ramera y la Ramoncita creant un clima de desconcert, caos, confusió, que sembli que un dia estan barallats i l'endemà són amics i envuelve que hace fuerte. Tot, pur teatre. Ficant-li más pan que queso. Els nostres enemics mai no han de pensar que CiU i ERC són culo i mierda (carne y uña, que es lo mismo). Enmig de la confusió, quan els franquistes de l'Estat espanyol estiguin convençuts que, aquí, els catalans tenim tantas cabezas, tantos sombreros, potser tindrem una oportunitat, una de sola.

L'Artur i l'Oriol, tant si opten per una opció com per l'altra, saben que el trigo tiene que estar en el saco y bien atado, perquè en cap moment se pot celebrar la votació, si comptant por la cabeza baja, al final no hacemos un duro de cajon.

El tàndem CiU i ERC també són conscients que de allí donde no hay no puede rajar, perquè els nostres enemics, encara que no tengan lana en la nuca, tenen un punt feble. Son pollos reviscolados. Per això, la tàctica del moment és hacer el ojo vivo, procurant que no se pase el arroz. I, mentre, CiU i ERC han tancat un acord definitiu, l'Artur per la seva banda haurà de parlar amb el Duran i Lérida, perquè no vagi tocando los pimientos. Més val que es quedi a l'hotel de Madrid fent veure que tiene un hueso en la espalda. L'Oriol, per la seva part, ha de dir-los, als seus, que no podemos hacer Pascuas antes de Ramos. De moment, com que la qüestió econòmica és a les seues mans, absolutament hipotecada i al pou, la Generalitat és una simple gestora; el que cal fer és ficar tota la tensió política al tema del dret de decidir, nacionalitat, llengua... i no cal patir que els franquistes, per treure pit i orgull nacional espanyol, ens ajudaran. Es tracta de dar pececillos als enemics. Un dia posar una data per al referèndum i l'endemà treure-la, que semblo que això de Catalunya és una olla de grillos, i al mateix temps ir por faena i estar sempre a l'aguait. Anar donant golpes de ojo a la situació europea, sobretot això. I quan els franquistes realment creguin que els catalans sueñan con tortillas, quan estiguin a punt d'intervenir la Generalitat, aleshores haurà arribat el precís moment de sacar el Sancristo gordo". En aquest moment, l'Artur i l'Oriol, president de la Generalitat i cap de l'Oposició, exerciran d'homes de seny i reclamaran aixopluc a la Comunitat Europea. No oblidem que aquest any ha estat guardonada amb el premi Nobel de la Pau. I el cas del referèndum català és motiu per demostrar que es mereixen el guardó de la pau.

Només així, enmig del caos i el desconcert, en plena crisi econòmica, si els franquistes espanyols ens prenen per tocados de la seta i s'ho creuen de veritat, podrem agafar-los con los meados en el vientre i per molt que vulguin reaccionar ja serà massa tard, habrán bebido aceite perquè nosaltres ja haurem vendido la casa y nos hemos marchado de alquiler ven lluny, de cap a la Indepèndencia.

I suposo que per això, l'Artur i l'Oriol ara mateix estan haciendo el orni.

 

Arxivat a:
Lo gitano blanc