La Raquel va marxar la nit del 29 de gener a l’Hospital Verge de la Cinta amb contraccions. Eren suaus, però va voler assegurar-se d’arribar a temps. Quan va arribar, li van fer el registre cardiotocogràfic i, segons explica, “no indicava contraccions molt marcades”. Les comadrones van considerar que encara faltava perquè arribés el part, i la van enviar a casa.

“Em van dir que les contraccions anirien minvant, però anant cap a casa vaig sentir totalment el contrari: cada vegada anaven a mes”, explica Raquel. Ella i el seu marit van arribar a casa cap a les 6.30h de la matinada i la Raquel de seguida va sentir “com si baixés el capet”. “Vaig anar al vàter i d’allà ja no vaig sortir. Jo el vaig aguantar, però va sortir ell solet molt bé”, recorda. De seguida va arribar l’ambulància i va comprovar que tant el nadó com la mare estaven bé.

L’Izan Garriga da Silva va nàixer cap a les 7.00h del matí del 30 de gener i va pesar 3,15kg. Ara, el nadó ja té dues setmanes i la Raquel, recordant el part, expressa que “va ser estressant, perquè va anar tot molt ràpid i no teníem res preparat”. “Jo que sempre deia que com s’ho havien fet les dones tants segles per parir sense epidural, i ara em tocava a mi”, afegix. “Ara ho mires en perspectiva i dintre de tot va sortir molt bé”, conclou.