Mayor Zaragoza en el moment de ser investit Doctor Honoris Causa per la URV. Foto: Sílvia BerbísPrimer que res, els pares, que no van poder tenir estudis però als quals la vida va doctorar en saviesa i esforç. Al final de tot, la Carta de la Terra, Lorca, JFK, milions de desarrapats al planeta, el naufragi que ens engull a tots sense excepció... i enmig, pausadament, en la sanefa de la vida, Tortosa, Marcel·lí Domingo, Zoraida Burgos, la capella de la Cinta, els arrossals del delta, els Ports, la Reserva de la Biosfera, l’hospital, la UNED, Massip, l’Observatori de l’Ebre, la iaia Pepita, Mossèn Manyà, sobretot mossèn Manya (i escoltant-ho, la mirada profunda de Xavier Garcia que es creua), Enric Bayerri... i de nou el futbol, la gana al món, la voràgine a la fi, que ha desmanegat la sanefa.
El diplomàtic català, president de la Fundació Cultura de Pau i exdirector general de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza, ha despullat aquella ànima seua infantil, juvenil, i la de la maduresa, cada cop més tatuades de records i coneixements, per vincular en la mateixa teranyina les 140 persones que han volgut escoltar en directe el brillant discurs d’investidura que l'ha convertit este matí en doctor honoris causa per la URV. Era la primera vegada que esta cerimònia, la màxima distinció universitària, se celebrava al campus de Tortosa, i fora del campus Catalunya de Tarragona.
Un discurs solemne i humil a la vegada, d’aquells que no dixen ningú fora de la necessària consciència global, dels que partixen dels llocs comuns per fer adonar, com ho fa una bufetada, que entre els valors ètics que anem abandonant, i els bursàtils als quan ens hem aferrat, hi ha l’abisme que ens convida. Passejant, assossegat, per les Terres de l’Ebre i els personatges que han respirat el seu oxigen al llarg de la història recent, Mayor Zaragoza ha anat traçant distàncies en els pensaments, i al temps, establint les complicitats pròpies i tantes visions i sensacions compartides, bàsicament aquelles que aporta la terra i la quotidianitat.
El nou doctor honoris causa per la URV ha parlat, per exemple, d’educació, per afirmar que sense embuts que “l’actual sistema és antieducatiu”, i després de dedicar alguna perla al ministre Wert, ha fet una menció molt especial al seu tiet i polític tortosí, Marcel·lí Domingo, qui va ser ministre d’Educació durant la República: “Sabia que l’educació era ser, no tindre”, ha afirmat. També s’ha referit, apel·lant a versos de Massip (Les hores tornaran i mos trobaran fets i dòcils), a la necessitat de reaccionar com a societat davant la injustícia i la uniformitat: “Ja hem estat invisibles, anònims, obedients i súbdits, és el moment de ser ciutadans, lliures, persones, responsables”, ha remarca. Tot i reconèixer que no és una persona optimista, sí que s’ha identificat com una persona “esperançada”, i és per això que ha volgut mostrar el seu convenciment que el futur és un repte il·lusionant, per constituir el qual seran claus la “responsabilitat i la capacitat creativa a parts iguals”.
“La secessió no està contemplada”
A la roda de premsa prèvia a la investidura, Mayor Zaragoza també ha parlat de l’actual procés de canvi social. “La mobilització popular ha de tindre líders i crec que qui ha d’estar al capdavant d’aquests canvis són les institucions, entre elles les universitats, per la seua creativitat i rigor científic”, ha assegurat. A instàncies dels periodistes Mayor Zaragoza també s’ha referit al procés de transició nacional de Catalunya. Tot i mostrar-se partidari d’una consulta ciutadana pel dret a decidir, el ja honoris causa, veu amb reserves una hipotètica independència de Catalunya. “La secessió no està contemplada ni per la Unió Europea ni per Nacions Unides”, ha afirmat alhora que s’ha mostrat fermament partidari de reformar el capítol 8 de la Constitució espanyola. “Cal una vertebració diferent de l’Estat”, ha opinat.
També a preguntes dels periodistes s’ha referit a l’impuls de la candidatura de Tortosa per ser declarada Patrimoni mundial de la humanitat per part de la Unesco. “És difícil però sense plantar la llavor no es pot obtenir el fruit”, ha assenyalat tot precisant que la candidatura ha d’estar impulsada per tothom i s’ha de basar en el potencial cultural, natural i històric de la ciutat i del conjunt de les Terres de l’Ebre.
