28
de febrer
del
2017
Actualitzat
el
01
de març
a les
10:45h
“Em van oferir entre 4.000 i 4.500 euros per una finca d’aproximadament una hectàrea que tinc, al terme d’Ulldecona, però la meua sorpresa va ser comprovar que este preu no era només per la terra sinó que incloïa les seixanta oliveres que tinc plantades, d’uns dos o tres segles de vida, de manera que els sortia a 60 euros l'arbre centenari”, explica Josep Balagué. Este propietari d'Ulldecona afirma que no s’ho podia creure: “És ridícul el que està passant, no entenc com es pot acceptar això”, sosté. Però passa, i amb una freqüència que manté en màxima alerta la plataforma Salvem lo Montsià, que porta mesos advertint públicament d’un espoli patrimonial que fa molts anys que s’arrossega i que ara, diuen, sembla que s’està incrementant. Reclamen a Catalunya una llei com la que ja té fa anys la Comunitat valenciana, de protecció arbòria, per bé que tampoc allí la norma, a manca d’un reglament que la desplegué, ha aturat l’arrencada d’oliveres monumentals del lloc on porten segles vivint per ser traslladades a qualsevol punt de l’Estat espanyol o d’Europa com per decorar jardins o rotondes.
“No hi ha dia en la qual no vegem algun camió carregat d'oliveres monumentals que han estat arrencades i venudes”, assegura Guillem Riba, membre de Salvem el Montsià. Sosté que es tracta d’un “negoci especulatiu” davant el qual alguns pagesos sucumbixen. De vegades, no són compravendes per exemplars puntuals, sino per tota la finca, com li van proposar a Josep Balagué. Guillem explica que “hi ha viveristes que preferixen comprar tota la finca i quan tenen un comprador, arrenquen les oliveres i se les emporten”, explica Guillem.
Per comprovar l’interès que hi ha darrera les oliveres centenàries i mil·lenàries només cal visitar algunes botigues de jardinería, que publiciten a internet la venda d’arbres centenaris, amb el nom “d’oliveres gegants a l’estil bonsai”. L’abast del problema no és exclusiu d’esta zona, de fet, s’escampa arreu de la Península Ibèrica, com es veu fàcilment amb una recera per internet. Apareixen aquí i allà anuncis “d’oliveres milenàries, fins i tot en lots. “Venc lot de 600 oliveres centenàries i milenàries a convindre”, a un preu de sortida gens menyspreable: 350.000 euros. Salvem lo Montsià defensa la conservació del patrimoni en l’àmbit del territori, però és que precisament és aquí, al Territori del Sénia, a cavall del Montsià i el Baix Maestrat, on hi ha el principal reducte mundial d’oliveres centenàries i mil·lenàries inventariades, més de 4.900.
Protecció per llei
La plataforma ciutadana reclama una llei que protegisca les oliveres i que supere les mancances de la llei valenciana que ja ho fa. Tere Adell, gerent de la Taula del Sénia i membre de la Comissió de Protecció Arbòria de la Comunitat Valenciana, corrobora que “al País Valencià la llei existeix des de fa onze anys però no s'ha desenvolupat el reglament fins ara i ha estat insuficient i dificultosa la seua posada en vigor”, apunta. De fet, ja va ser rebuda amb critiques per part dels pagesos, entre altres coses, perquè no contemplava compensacions que mantindre estos arbres, sovint menys rendibles que altres més joves, per bé que representen un patrimoni cultural i paisagístic únic. La Mancomunitat de la Taula del Sénia manté l’estratègia de treure profit del valor afegit que aporten les oliveres, ja siga comercialitzant l’oli mil·lenari, amb la creació de la Marca de Garantia Oli Farga Mil·lenària –a l’última campanya, 10 marques han etiquetat 7000 ampolles de mig litre, que poden arribar a preus d’entre 15 i 20 euros-, així com promocionant rutes turístiques, visites guiades i exposicions, i també impulsant sinèrgies entre diferents sectors.
“És important la valorització d'este patrimoni com a conjunt, amb accions trasversals que involucren diversos sectors com poden ser els productors, la restauració i el turisme”, afirma l’alcaldessa d’Ulldecona, Núria Ventura. L’Ajuntament ulldeconenc també ha catalogat, com a arbres d’interès local, les 53 oliveres que té inventariades amb un perímetre de tronc de més de 6 metres, mesurats a 1,3 metres del sòl, i està en procés d'incorporar-los al catàleg català d'arbres monumentals de Catalunya.
“No hi ha dia en la qual no vegem algun camió carregat d'oliveres monumentals que han estat arrencades i venudes”, assegura Guillem Riba, membre de Salvem el Montsià. Sosté que es tracta d’un “negoci especulatiu” davant el qual alguns pagesos sucumbixen. De vegades, no són compravendes per exemplars puntuals, sino per tota la finca, com li van proposar a Josep Balagué. Guillem explica que “hi ha viveristes que preferixen comprar tota la finca i quan tenen un comprador, arrenquen les oliveres i se les emporten”, explica Guillem.
Per comprovar l’interès que hi ha darrera les oliveres centenàries i mil·lenàries només cal visitar algunes botigues de jardinería, que publiciten a internet la venda d’arbres centenaris, amb el nom “d’oliveres gegants a l’estil bonsai”. L’abast del problema no és exclusiu d’esta zona, de fet, s’escampa arreu de la Península Ibèrica, com es veu fàcilment amb una recera per internet. Apareixen aquí i allà anuncis “d’oliveres milenàries, fins i tot en lots. “Venc lot de 600 oliveres centenàries i milenàries a convindre”, a un preu de sortida gens menyspreable: 350.000 euros. Salvem lo Montsià defensa la conservació del patrimoni en l’àmbit del territori, però és que precisament és aquí, al Territori del Sénia, a cavall del Montsià i el Baix Maestrat, on hi ha el principal reducte mundial d’oliveres centenàries i mil·lenàries inventariades, més de 4.900.
Protecció per llei
La plataforma ciutadana reclama una llei que protegisca les oliveres i que supere les mancances de la llei valenciana que ja ho fa. Tere Adell, gerent de la Taula del Sénia i membre de la Comissió de Protecció Arbòria de la Comunitat Valenciana, corrobora que “al País Valencià la llei existeix des de fa onze anys però no s'ha desenvolupat el reglament fins ara i ha estat insuficient i dificultosa la seua posada en vigor”, apunta. De fet, ja va ser rebuda amb critiques per part dels pagesos, entre altres coses, perquè no contemplava compensacions que mantindre estos arbres, sovint menys rendibles que altres més joves, per bé que representen un patrimoni cultural i paisagístic únic. La Mancomunitat de la Taula del Sénia manté l’estratègia de treure profit del valor afegit que aporten les oliveres, ja siga comercialitzant l’oli mil·lenari, amb la creació de la Marca de Garantia Oli Farga Mil·lenària –a l’última campanya, 10 marques han etiquetat 7000 ampolles de mig litre, que poden arribar a preus d’entre 15 i 20 euros-, així com promocionant rutes turístiques, visites guiades i exposicions, i també impulsant sinèrgies entre diferents sectors.
“És important la valorització d'este patrimoni com a conjunt, amb accions trasversals que involucren diversos sectors com poden ser els productors, la restauració i el turisme”, afirma l’alcaldessa d’Ulldecona, Núria Ventura. L’Ajuntament ulldeconenc també ha catalogat, com a arbres d’interès local, les 53 oliveres que té inventariades amb un perímetre de tronc de més de 6 metres, mesurats a 1,3 metres del sòl, i està en procés d'incorporar-los al catàleg català d'arbres monumentals de Catalunya.