Les obres d’ampliació de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, aturades des de fa mesos després de la troballa de restes arqueològiques, es reprendran amb un nou disseny tècnic coordinat pels departaments de Salut, Cultura i Infraestructures de la Generalitat. El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Joan Castor Gonell, ha assegurat que s’ha trobat "una solució tècnica que garanteix la viabilitat" del projecte, de manera que es puguin respectar els criteris de preservació patrimonial sense endarrerir excessivament els terminis.

Fins ara, les excavacions arqueològiques iniciades el 17 de març han estat aturades durant gairebé cent dies, fet que va provocar mobilitzacions setmanals de personal i usuaris exigint la reactivació de les obres. El Govern insisteix que durant aquest període no ha estat de braços plegats: s’han accelerat les prospeccions i estudi de les restes per poder continuar "tan de pressa com siga possible" i escurçar al màxim els retards.

Modificacions previstes i reorganització arquitectònica

La preservació de les restes arqueològiques ha obligat a replantejar una part important del projecte original. Tot i que es mantindrà la volumetria exterior prevista, les plantes soterrànies inferiors patiran canvis substancials. Segons el nou plantejament, s’eliminarà totalment la segona planta soterrani, que havia d’acollir l’aparcament. Aquesta decisió respon a la necessitat de preservar les sitges d’època ibèrica trobades al subsòl, unes estructures originàries del magatzem agrícoles local (sitjar) identificat al turó. La planta soterrani -1, que inicialment havia d’acollir serveis generals, passa ara a destinar-se a àrees assistencials, logística i espais tècnics.

En paral·lel, l’estructura del nou edifici s’ha redissenyat per integrar les restes patrimonials que es conservaran in situ. Això comporta reconfigurar els recorreguts principals de comunicació entre espais (inclosa la connexió subterrània entre l’edifici actual i el de l’ampliació) i redibuixar la distribució dels espais interiorment. Segons fonts del Govern, aquests canvis permetran "mantenir intacte el compromís amb l’ampliació i millora de l’atenció sanitària al territori" mentre s’integra l’element patrimonial al disseny.

Troballes arqueològiques i preservació patrimonial

Les intervencions d’urgència al solar han revelat la naturalesa i abast del jaciment. L’excavació iniciada al mes de març ha completat la neteja del magatzem subterrani del sitjar, amb actuacions de consolidació estructural dels murs antics per garantir la seguretat dels tècnics. S’ha documentat fins i tot una rampa d’accés de sis metres amb traçat corb, una estructura ara desmantellada a causa de l’enderroc dels antics quarters a la zona.

En diversos punts del terreny s’han fet sondejos addicionals (incloent-hi l’emplaçament previst dels futurs ascensors de connexió amb la ciutat) i tots han resultat negatius en trobar noves restes. Aquesta fase d’arqueologia preventiva –incloent la substitució de la canalització de fibra òptica i l’excavació d’un antic aljub– conclou que no hi ha més estructures antigues que condicionin l’obra. D’esta manera, la Generalitat pot iniciar el redisseny amb tota la informació patrimonial disponible, assegurant que el magatzem ibèric i altres elements es conservaran in situ sota el nou edifici. Segons els tècnics, esta compatibilitat entre obra i conservació s’ha aconseguit gràcies a la coordinació entre els equips d’arqueologia i els enginyers del projecte.

Reorganització dels serveis sanitaris

El projecte adaptat manté les grans línies del pla funcional en resposta a les necessitats assistencials de la zona. Es continuarà construint el nou bloc quirúrgic amb set quiròfans i 20 places de reanimació postquirúrgica, i es reformaran els quiròfans actuals per incorporar tres sales de cirurgia major ambulatòria. També es manté l’ampliació de l’àrea de consultes externes (32 noves consultes) i l’hospital de dia (28 places).

Entre els nous serveis previstos destaquen una farmàcia hospitalària amb dispensació ambulatòria modernitzada, una zona d’esterilització renovada i fins i tot un jardí terapèutic a la coberta del nou edifici. Per fer costat a estos canvis, la Generalitat ja ha impulsat projectes sanitaris complementaris, com el nou CAP de Roquetes, que acollirà serveis de rehabilitació ambulatòria i alliberarà espais a l’hospital. En conjunt, el Departament de Salut defensa que l’ampliació adaptada reforçarà la capacitat del centre i permetrà reduir les llistes d’espera, situant l’HTVC "amb estàndards del 2023".

Calendari i reptes del projecte

Els equips tècnics ja treballen a contrarellotge per tancar el redisseny i accelerar la represa. En les pròximes setmanes es mantindran reunions entre Salut, Cultura i Infraestructures per definir el projecte bàsic amb les modificacions acordades, amb l’objectiu de tenir-lo llest en un mes. Aquest projecte es presentarà a la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural de les Terres de l’Ebre abans de l’estiu.

Mentrestant, no es preveu cap actuació constructiva al solar, de manera que les obres no començaran abans de la tardor. Paral·lelament, la Generalitat ha iniciat converses amb l’empresa adjudicatària original per aconseguir reprendre les obres tan bon punt s’aprovi el nou projecte. Si s’arriba a un acord, les obres podrien reemprendre abans d’acabar el 2025; en cas contrari, caldria tornar a licitar, endarrerint l’inici fins al 2026. Aquests passos il·lustren els reptes administratius i tècnics derivats del redisseny.

Impacte en l’àmbit urbanístic i sanitari

Els canvis anunciats marcaran una fita en l’ordenació urbanística de Tortosa i en la millora sanitària de la regió. La inversió —uns 38,7 milions d'euros només per a l’obra principal— és qualificada com "històrica per a les Terres de l’Ebre". L’ampliació proporcionarà més capacitat quirúrgica, consultes i unitats de dia, reduint llistes d’espera i aproximant-se als estàndards del 2023.

A escala urbana, la redefinició de l’entorn hospitalari amb camins i ascensors aposta per la mobilitat sostenible: l’accés peatonal des de baix del turó i l’ampliació de zones verdes revitalitzaran la banda nord de la ciutat. La integració de les estructures arqueològiques (muralles i sitjar ibèric) reforçarà el vincle entre servei sanitari i patrimoni local. En conjunt, l’anunci del Govern fixa un nou full de ruta: tant pel futur de l’hospital com pel desenvolupament urbanístic de Tortosa.