Els agents de la Guàrdia Civil que van investigar el cas Efial han ratificat els seus informes constatant la correspondència entre els ingressos a Andorra per part de l'exalcalde de l'Ametlla de Mar, Andreu Martí, i el seu entorn amb adjudicacions efectuades a través del consistori o les societats municipals que controlava la consultora. Segons han declarat, els ingressos efectuats no es podien correspondre amb les retribucions oficials de Martí com a alcalde i, per tant, provindrien de comissions il·legals.
Resoltes les qüestions prèvies, el judici ha arrencat amb l'interrogatori de testimonis, que en esta sessió han estat investigadors i agents de la Guàrdia Civil que van participar en els escorcolls i la redacció dels informes policials que formen part del sumari del cas. Bona part de les qüestions han girat sobre el cas de l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar i les comissions il·legals que, suposadament, s'hauria embutxacat Martí.
Els investigadors de l'institut armat van constatar que tenia a Andorra, amb comptes al seu nom, 2,4 milions d'euros d'origen no justificat (que inclouen 1 milió d'euros de rendiments de carteres de valor en societats radicades a Panamà). Preguntat per la fiscal anticorrupció i l'acusació de l'Ajuntament calero, un dels investigadors que va coordinar el dispositiu ha constatat la correlació entre els imports anotats en la comptabilitat localitzada en els escorcolls i les comissions que hauria rebut per les adjudicacions d'obres per part de l'Ajuntament o la societat municipal la Cala Gestió, que controlava Efial.
Una comissió rogatòria va permetre destapar i traçar els comptes andorrans de Martí, així com els moviments i les persones titulars. Dues persones actuaven com a mitjanceres per operar amb estos comptes i traspassar ingressos. "Van constatar que aquests ingressos que es percebien en aquests comptes, tant de diners procedents de dins d'Espanya com de fora, no es corresponien amb els ingressos que tenia el senyor Andreu Martí a Espanya, bàsicament en la seva condició d'alcalde?", ha preguntat l'advocat de l'acusació particular. "Sí, sí", ha respost l'investigador.
El mateix agent ha corroborat també, remetent-se a l'informe inclòs al sumari, que d'acord amb la documentació intervinguda en els escorcolls existien pagaments efectuats en relació amb contractes tant de l'Ajuntament de l'Ametlla com de la Cala Gestió a favor d'Andreu Martí o la societat de la seua parella. Estes comissions, segons apunta Fiscalia en el seu escrit, s'arribarien a situar en alguns casos en el 5% o més de l'import d'adjudicació.
Despeses de connexió des de Maurici i Seychelles
Un altre guàrdia civil que va participar en la investigació ha aportat detalls sobre alguns dels fets que recull també el sumari. Concretament, Martí hauria intentat traslladar al Consell Comarcal del Baix Ebre, organisme que va presidir, més de 1.000 euros en despeses de connexió telemàtica efectuades des de les illes Maurici i Seychelles. Una despesa que l'organisme li va refusar.
"Vostè recorda si aquesta trucada responia a la seva condició de president i en relació amb la mort de cinc bombers en un incendi forestal a Horta de Sant Joan?", ha preguntat el defensor de l'exalcalde. "Ho desconec. Però, insisteixo, no són trucades. Són connexions de dades des d'allí, no trucades a aquests països", ha respost l'agent de l'institut armat.
A un altre dels investigadors, se li ha preguntat pel fet que Martí hagués llogat una de les cases de la seua propietat al poble, i que ja estaria ocupada, a la societat Efial. La defensa ha adduït que l'immoble en qüestió no es trobava habitat. La dimensió de la trama al voltant de l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar (l'Ajuntament reclama una responsabilitat civil de més de 4 milions d'euros dels 8,7 en total que hauria generat globalment) ha eclipsat en bona part les preguntes sobre la resta de casos municipals.
"Molta relació" entre Martos i Roigé
La investigació del cas relacionat amb l'Ajuntament de Tortosa (juntament amb el calero, l'únic consistori que exerceix l'acusació particular) s'ha fet també un lloc en els interrogatoris. Ha preguntat el lletrat de l'acusació al coordinador de la Guàrdia Civil si Efial i el seu propietari també encausat, Martos, tenien molta influència en el consistori.
"No ho se si influència directa, però tenia molta relació amb Meritxell (Roigé), que portava GUMTSA (la societat de gestió urbanística municipal)", ha contestat. Segons ha afegit, treballadors d'Efial utilitzaven per a les seues tasques dependències de les empreses públiques municipals i no ha descartat que tinguessin espai de treball fix reservat per a ells dins l'Ajuntament.
Rebutgen les peticions de nul·litat
La primera sessió efectiva de judici oral després de la jornada de qüestions prèvies de dilluns s'ha vist alterada pels problemes de connexió telemàtica i la mala qualitat de la comunicació amb la Comandància de la Guàrdia Civil de Tarragona, des d'on declaraven els testimonis, que el mateix jutge ha criticat tot reclamant una ràpida solució.
Abans, el titular de la secció segona de la sala Penal de l'Audiència Nacional ha descartat totes les peticions de nul·litat presentades per les defenses de la quinzena d'encausats en el procediment (quatre van arribar a un pacte dilluns), amb l'argument que el relat acusatori no es troba ben definit.
També ha rebutjat les anul·lacions d'intervencions telefòniques, entrades, escorcolls, accessos a correus electrònics, clonacions de dispositius, buidatges i sol·licituds documentals que havia plantejat l'Ajuntament de Llinars del Vallès. En general, sobre la qüestió de les intervencions telefòniques, ha assegurat que es trobaven justificades sobre la base d'investigacions i documents previs, amb elements suficients i de forma proporcionada, tot reiterant que no es tracta d'una investigació "prospectiva".
El jutge de l'Audiència Nacional també ha anunciat que les peticions de prescripció (com la que plantejava la defensa de Ramon Cardús) estan condicionades als fets que es podran provar i ha recordat que no pertoca manifestar-se sobre les conformitats parcials, que es podrien concretar, o no, en el tram final de la vista. Les defenses han fet palesa la seua protesta formal davant del rebuig generalitzat de les seues peticions.
