Batea i la Ràpita són els dos municipis de les Terres de l'Ebre que han estat seleccionats en la segona convocatòria del Pla de Barris i Viles 2025-2029 de la Generalitat. Els projectes de regeneració urbana presentats pels dos ajuntaments sumen un pressupost de 24,99 milions d'euros, dels quals el Govern n'aportarà 19,33 milions. Les actuacions beneficiaran directament 6.026 veïns de les dues localitats.
La resolució d'esta segona convocatòria s'ha fet pública este dijous, després que el Govern hagi ampliat la dotació econòmica inicial per poder atendre més projectes. A tot Catalunya, s'han seleccionat 33 projectes que impliquen 34 municipis de les vuit vegueries, amb una inversió conjunta de 582 milions d'euros, dels quals 355 milions provenen de la Generalitat.
En el cas de les Terres de l'Ebre, els dos projectes escollits plantegen intervencions de caràcter integral, amb actuacions que van més enllà de la renovació de l'espai públic i que també inclouen mesures socials, econòmiques i ambientals.
Batea planteja transformar tot el municipi
Batea ha estat seleccionada amb un projecte que planteja actuar a tot el terme municipal, amb un pressupost inicial de gairebé 12,5 milions d'euros. La proposta s'articula al voltant de quatre àmbits —pagesia, inclusió, energia i patrimoni— i preveu mesures per rehabilitar habitatges i espais patrimonials, renovar carrers i equipaments, millorar l'accessibilitat i l'eficiència energètica i reforçar els serveis i les oportunitats econòmiques vinculades al sector agrari i a l'enoturisme.
La subvenció proposada per la Generalitat és de 10,6 milions d'euros, una quantitat inferior a la necessària per executar íntegrament el projecte inicial. Per això, l'Ajuntament haurà de reestructurar les actuacions i ajustar-ne l'abast. L'alcalde del municipi, Joaquim Paladella, ha avançat a l'Aguaita que el consistori acceptarà l'ajut i que no s'ha plantejat renunciar-hi. "Són molts diners per a un poble com natros i és un repte", ha afirmat. La subvenció preveu beneficiar els 1.873 habitants.
Paladella ha rebut la notícia "molt satisfactòriament" i l'ha qualificat d'"oportunitat històrica" per a Batea. L'alcalde ha explicat que el municipi ja s'havia presentat a la primera convocatòria i que, després de no ser seleccionat, va revisar la proposta per reforçar els aspectes que havien obtingut una puntuació més baixa. Segons ha dit, l'ajut és un reconeixement a la feina feta i una oportunitat per millorar la qualitat de vida i la convivència al poble.
Entre les actuacions que es volen impulsar hi ha mesures d'acompanyament a la gent gran que viu sola, com ara portar-los el menjar a casa, facilitar-los el servei de bugaderia o instal·lar cadires salvaescales als habitatges per millorar-ne la mobilitat. També es planteja convertir la plaça de Batea en un refugi climàtic, amb un sistema de cobertura que es pugui obrir o tancar en funció de les condicions meteorològiques, per protegir la ciutadania de la calor i del fred.
La Ràpita actuarà al Barri Espanyol i al nucli vital
La Ràpita disposarà de 12,5 milions d'euros per impulsar la transformació del Barri Espanyol i del nucli vital del municipi. La proposta beneficiarà directament 4.153 persones i la Generalitat n'assumirà el 70%, amb una subvenció de 8,75 milions d'euros. El projecte preveu 25 actuacions en estos dos àmbits, amb l'objectiu de millorar els espais públics i els serveis bàsics, rehabilitar habitatges, dinamitzar l'activitat econòmica i reforçar la cohesió social.
La proposta s'estructura en cinc grans blocs. El més important, amb 7,77 milions d'euros, se centra en la regeneració del Barri Espanyol, amb la renovació dels carrers i les xarxes de serveis, la millora de l'enllumenat i actuacions per adaptar els espais públics al canvi climàtic. També es preveu recuperar edificis residencials inacabats per ampliar l'oferta d'habitatge assequible i social i afavorir la rehabilitació energètica dels immobles.
Un altre dels àmbits destacats és la revitalització del Mercat Municipal, amb una inversió d'1,62 milions d'euros. El projecte inclou la rehabilitació de l'equipament, el foment del producte local i la recuperació d'espais en desús, on es preveu crear un Hub Universitari de Coneixement i Formació i adequar la planta superior per acollir la Casa dels Gegants.
La resta d'actuacions es repartiran entre la millora de la connexió entre barris i equipaments amb itineraris segurs i accessibles i un servei de transport urbà de proximitat, les polítiques de salut comunitària, ocupació i benestar, i iniciatives per reforçar la igualtat i la inclusió. Entre estes últimes hi ha la creació de murals participatius i de punts segurs per prevenir les violències masclistes.
Segons l'Ajuntament, el projecte és el resultat de gairebé tres anys de treball i d'un procés participatiu amb veïnat, entitats, comerços, empreses i personal tècnic municipal. L'alcaldessa en funcions, Helena Queral, ha destacat que el consistori va optar per no presentar-se a la primera convocatòria per disposar de més temps per preparar una candidatura "sòlida i amb garanties". "És una notícia molt important perquè canviarà el futur del poble", ha assegurat Queral.
Una segona convocatòria amb 355 milions de la Generalitat
La segona convocatòria del Pla de Barris i Viles va rebre 117 candidatures municipals, que sumaven projectes per valor de més de 1.600 milions d'euros. Inicialment, el Govern havia previst destinar-hi 200 milions, però va ampliar la dotació fins als 355 milions per poder incrementar el nombre de municipis beneficiaris. D'esta manera, s'ha passat dels 20 municipis seleccionats en la primera convocatòria als 34 d'esta segona edició.
L'aportació de la Generalitat és un 77,5% superior a la prevista inicialment i també supera en un 53% els 232 milions d'euros destinats a la primera convocatòria. Tot i això, entre els municipis ebrencs que han quedat fora de la convocatòria hi ha Deltebre, Flix, Godall, la Sénia, l'Aldea, l'Ametlla de Mar i Ulldecona.
El Pla de Barris i Viles busca reduir les desigualtats territorials i socials i millorar les condicions de vida en zones amb vulnerabilitats acumulades. Els projectes han de combinar actuacions de transformació física, transició ecològica i acció sociocomunitària, amb una mirada integral sobre les necessitats de cada territori. La tercera convocatòria està prevista per al segon semestre de 2027.
