Esquerra Republicana de Catalunya ha presentat els integrants ebrencs de les candidatures republicanes a les eleccions generals. La presentació, s'ha dut a terme des de Xerta, on conflueix la Via Verda i el riu Ebre, “eixos que simbolitzen la unió i vertebració de les quatre comarques Terres de l’Ebre”, tal com ha destacat el president de la federació de l'Ebre, Albert Salvadó.

Salvadó ha advertit que en estes eleccions “ens hi juguem molt perquè hi ha una confrontació entre els valors progressistes i els valors autoritaris, entre el bé comú i els interessos individuals i mercantilistes”. Per això, ha definit ERC com imprescindible per a defensar les Terres de l’Ebre. “Cal que el govern socialista estigui condicionat per Esquerra perquè només nosaltres som els que prioritzem els interessos de Catalunya davant dels interessos del PSOE, i sabem que el PSC es dilueix com un tarró de sucre quan s’ha de defensar Catalunya”.

La candidatura al Congrés està encapçalada per Norma Pujol Farré, de Flix, la segueix Núria Marco Selma, d’Amposta; Pau Mascarell Tomàs, de Roquetes, del Jovent Republicà; Antoni Gilabert Rodríguez, de l’Aldea; Maria José Piñol González, de Móra d’Ebre, Joan Aubanell Sabaté, de Gandesa; i Núria Farlete Ralda, de la Ràpita.

La cap de llista, Norma Pujol, ha manifestat que “Esquerra Republicana som la millor garantia per defensar el país, la gent, els serveis públics, les Terres de l’Ebre i el futur de tots plegats”. A més, de la defensa de llengua i la cultura catalanes, Pujol ha reclamat el dret a tenir a un habitatge digne i assequible.

La candidata ha demanat protegir als treballadors i les classes mitjanes del país que veuen com cada vegada els costa més arribar a finals de mes. “Puja el preu del menjar, puja el preu de la benzina, puja el preu de la llum i puja el preu de l'habitatge. Tot puja menys els sous”. D’altra banda, ha reclamat “oportunitats perquè els joves puguin construir el seu futur”, i ha “rebutjat qualsevol intent de retallar el sistema de pensions”.

Tot seguit ha recalcat el compromís per guanyar més sobirania, més competències i més capacitat de gestionar els recursos propis, mentre es fa camí per la independència. “Defensem un finançament just. Hi ha 22.000 milions d’euros que cada any marxen a Madrid i no tornen; i mentrestant tenim uns serveis públics, com  l’educació, la sanitat i la seguretat, col·lapsats. I un transport ferroviari ineficient i que és un desastre”, ha dit.

Pujol ha deixat clar que “davant dels qui volen retallar drets socials, Esquerra vol continuar ampliant-los, cal avançar en igualtat, llibertats i protecció social”. Per tot plegat, “no permetrem que ens facin retrocedir dècades com pretenen els involucionistes, ni tampoc permetrem l’immobilisme i conformisme dels socialistes”. D’aquí que hagi reclamat, “una Esquerrra forta que els obligui a moure’s”.

La candidata Núria Marco, ha recordat que Esquerra Republicana “som el partit més antic de Catalunya, i ni el nostre partit, ni els nostres representants han estat condemnats per corrupció o finançament il·legal”. Per això ha defensat l’honestedat i la vocació de servei públic de qui fa política.

Xavier Faura, com a candidat del Senat, s’ha compromès a “continuar denunciant i reclamant les actuacions que fa anys i panys el govern espanyol ha de fer a les nostres comarques i que no arriben mai”. Per la qual la cosa ha defensat no resignar-se i continuar alçant la veu. “Som els qui a Madrid no callem. Som els que no defallim en la defensa de les Terres de l’Ebre”.

Entre les inversions i actuacions territorials que el govern espanyol fa dècades té pendents a les Terres de l’Ebre, ha recordat alguns exemples com la variant de Gandesa i la necessitat de tenir més serveis de trens, uns trens dignes, que arribin a l’hora. Faura ha criticat la inacció del PSOE en la protecció del delta de l’Ebre; ha fet una crida a defensar el riu, i “a plantar cara a tots els que neguen el canvi climàtic i volen fer transvasaments, com PP i VOX”.

D’altra banda, Esquerra Republicana continuarà fent d’altaveu dels pagesos i pescadors catalans a Madrid, i reclamant que les ajudes als pobles i la gent afectada pels aiguats o pels incendis arriben més ràpidament, sense tanta burocràcia, i amb la quantitat que pertoca; sense oblidar tampoc, la lluita per evitar el tancament de serveis públics que despoblen els nostres municipis.