Tortosa fa dos anys que és governada per un equip purament d’esquerres, que no ha mostrat fissures a la façana. La coalició formada pel PSC-Movem i Esquerra Republicana va aconseguir, amb el suport extern de la CUP, 11 dels 21 regidors del ple, i el 17 de juny del 2023 va ser investit alcalde Jordi Jordan. Mestre d’història, als 40 anys acabats de complir escrivia la pàgina política més anhelada de la seua marca personal al tercer intent electoral municipal, després d’exercir de regidor i d’agafar experiència com a diputat al Parlament.
Dona idea de la capacitat pactista del nou batlle tortosí el fet de ser-ho amb un triple pacte: de coalició, de govern tripartit, i d’estabilitat amb la CUP. Molta negociació prèvia i nits de nervis per aconseguir una alternança política després de setze anys de governs convergents i postconvergents, amb Ferran Bel i Meritxell Roigé al capdavant.
Un plat difícil de digerir per a una Roigé que el maig del 2023 no només havia aconseguit tres regidors més que a les eleccions anteriors, sinó que n’obtenia tres més que la coalició contrincant, amb un 42,1% dels vots a favor seu. 5.423 vots i haver tret el segon millor resultat de qualsevol partit polític a Tortosa no van ser suficients per a repetir d’alcaldessa: li mancaven 14 vots per a aconseguir la majoria absoluta. 14 vots també poden ser una fatalitat.
Una oposició intensa
Aquella valoració inicial de “pacte de perdedors” que va verbalitzar la portaveu de Junts per Tortosa arran de l’aliança de les esquerres per governar la ciutat, també donava fe d’una altra evidència en mans de l’oposició: no hi hauria treva en la fiscalització i des del primer moment, la batalla per guanyar el relat de cara als potencials votants al cap de quatre anys només oscil·laria entre la duresa i la ferocitat. No hi escatimaria esforços una Roigé que si alguna qualitat li reconeixen fidels i contraris és de ser ben treballadora. Així que tan intensa va ser l’activitat per guanyar punts en la gestió municipal i apuntar-se’ls a bombo i plateret quan tenia el bastó d’alcaldessa com dedicada segueix a pegar bastonada a la mínima ocasió, sense concessions.
Falten dos anys més per comprovar si convenç la narrativa de repetir alguns mantres, com ara que el govern té paralitzada una ciutat que havia agafat embranzida amb ella, per exemple, o que Jordan es dedica a fer d’oposició de l’oposició. Els mateixos dos anys que li queden al govern, és clar, per tombar esta retòrica amb fets.
Els hospitals, encallats
De moment el que han desmantellat aportant arguments sostinguts per un context climàtic favorable és una de les gestions del govern anterior cridada a impulsar la construcció de l’obra més esperada a la capital i al conjunt de les Terres de l’Ebre: la compra dels terrenys a cedir per l’Ajuntament al departament de Salut per ubicar-hi el futur hospital universitari. Una batalla llarga i esgotadora, que avança a pas de tortuga coixa.
La inconveniència relativa a la inundabilitat dels terrenys escollits i comprats de l’anterior govern -amb un cost de 800.000 euros-, malgrat l’excepcionalitat del flux preferent, com a mínim obstaculitzava una tramitació més àgil, i els efectes de la dana a València van acabar propiciant una alternativa: el nou hospital es construirà a Sant Llàtzer, tal com ha anunciat fa unes setmanes Jordan, de bracet amb el govern català. De retruc, encara que siga qüestió menor davant una assignatura que mereix consensos, la signatura dels terrenys, per a la posteritat, deixa de tenir el nom de Roigé. Això sempre que s’acabe fent, naturalment, perquè l’escepticisme social s’ha anat imposant durant dos dècades a cop de promeses incomplertes i lentituds excessives dictades des de Barcelona.
Exemple de lentitud també és l’ampliació de l’hospital actual Verge de la Cinta, que té els professionals sanitaris en peu de guerra per les condicions cada cop més precàries amb què viuen el dia a dia. L’anunci del reinici de les obres per part del Govern de la Generalitat eliminant una planta d’aparcaments manté les incerteses sobre com s’acabarà desencallant l’acord amb l’empresa constructora i com es compensarà la pèrdua de la planta soterrània per aparcar. Qüestions sobre les quals Jordan té el deure i l’oportunitat de demostrar “influència” al Govern de la Generalitat per agranar cap a casa i demostrar el poder de capitalitat que Tortosa mereix en l’àmbit de país.
La ciutat històrica com a catapulta
També de la Generalitat depén un dels projectes de ciutat que més il·lusió poden despertar entre un alcalde amb la trajectòria de Jordan: aconseguir que el projecte que elaborarà Tortosa per regenerar la ciutat històrica siga escollit per la Generalitat d’entre els finançats pel Pla de Barris i Viles 2025-2029, amb una inversió global de 25 milions d'euros fins al 2029. Si la iniciativa és seleccionada, el 60% del finançament aniria a càrrec de la Generalitat i l'altre 40% del Consistori. El projecte preveu incloure els barris de Santa Clara, Garrofer, Remolins, Sant Jaume, Rastre, Castell i Centre-Nucli Antic, amb actuacions en l’àmbit urbanístic, habitatge i eficiència energètica; transició energètica i acció comunitària, per reduir les desigualtats.
Que Jordan, expresident de l’entitat Amics dels Castells i llicenciat en Història, està convençut que la ciutat té en el patrimoni per recuperar i exhibir un potencial enorme es nota en la definició dels grans eixos de les polítiques del govern municipal que ha defensat des del principi, apostant pel circuit verd de les muralles; la museïtzació de les Avançades de Sant Joan i el fortí d'Orleans; la rehabilitació del fortí del Bonet o la recuperació del balneari d'en Porcar.
Sobre esta mateixa qüestió del patrimoni també ha destacat l'impuls a la candidatura a Patrimoni Mundial de la UNESCO, i a més ha avançat que este estiu se celebraran a Tortosa unes jornades internacionals de ciutats fortificades.
L'alcalde, que fa una setmana ha fet balanç a l’equador del mandat en una conferència al Col·legi de Periodistes, també ha fixat com a prioritat del govern el tema de l’habitatge, i ha explicat que es destinaran 300.000 euros per la rehabilitació d'habitatges de titularitat pública a la ciutat històrica, concretament es rehabilitarà l'edifici del costat de la porta de l'Olivera de la Catedral a la plaça de la Cinta.
També s'invertirà més d'1 milió d'euros en la construcció de 22 pisos al cor del nucli antic, al barri del Castell i se signaran convenis amb entitats del tercer sector per la rehabilitació de 16 pisos. Pel que fa a serveis i economia, Jordan posa èmfasi en la construcció de les dues primeres llars infants municipals, una a Ferreries i l'altra al barri del Temple; l'ampliació del polígon industrial Catalunya Sud; l'ampliació del calendari firal; la creació d'un nou aparcament als terrenys de RENFE o l'increment de l'activitat industrial i comercial al municipi.
Igual que hi ha cara hi ha creu
És la cara de la moneda, però no se n’està l’oposició de remarcar la creu: anunciant que els Bombers havien emès un informe desfavorable i han demanat requeriments d’informació sobre les llars d’infants, reclamant que el govern exigisca agilitat en l’ampliació del polígon Catalunya Sud, denunciant retard en la creació del pàrquing als terrenys de Renfe o exigint responsabilitats pel “fracàs” del projecte dels Josepets després que el govern desestimés fer l’equipament esportiu previst per l’alta complexitat del projecte. Resulta impossible i innecessari resumir en un article els retrets i recriminacions d'una oposició que no solta la iugular.
De pedres a la sabata n'hi ha més: ho és per a un govern d'esquerres que al mig del riu seguisca exhibint-se un monument franquista per a angúnia de molts, encallat en argúcies judicials i supervivent de dècades de desídies, covardies i tacticismes.
Cert és que per a molta gent no molesta tant un patracol al qual s'han acostumat com observar la degradació d'alguns barris i la sensació d'inseguretat veïnal, atiada per vídeos virals a les xarxes de casos força cridaners. Per combatre-ho, dades aportades en Junta de Seguretat per la consellera Parlon que exposen la reducció dels fets delictius un 2,8% en un any, o l'aprovació del plenari per destinar 100.000 euros més de pressupost per a hores extraordinàries dels agents de la Policia Local, tot facilitant així més presència als barris de Tortosa i als pobles de Jesús, Campredó, Bítem, els Reguers i Vinallop.
Al gener, alcaldessa republicana
A Jordan li queda mig any i escaig d'alcalde, almenys en este mandat. En la conferència de premsa davant els periodistes va expressar la voluntat de tornar-se a presentar com a cap de llista d'aquí a dos anys i sosté que repetiria la fòrmula del tàndem que el va acabar fent alcalde, però la decisió no està només a la seua teulada.
Abans, l'1 de gener del 2026 i fins a les eleccions del maig del 2027, en virtud del pacte de govern, cedirà el bastó a la segona alcaldessa en la història de la ciutat, la republicana Mar Lleixà, infermera, psicòloga i directora territorial a les Terres de l'Ebre del Departament d'Igualtat i Feminismes. El repte dels pactants aleshores serà haver aconseguit apropiar-se el relat, fer-se seus els èxits que hi puguen haver i evitar qualsevol ensopegada, perquè de tenir-la, l'alè serà un tro desgarrador.
