El Parlament de Catalunya ahir va aprovar traslladar a la Mesa del Congrés dels Diputats una proposició de llei per garantir l'accés als serveis bancaris i a caixers automàtics a tots els municipis. La iniciativa, impulsada pels grups parlamentaris d'Esquerra Republicana, Junts, la CUP i els comuns, vol posar remei a l'exclusió financera que, en l’actualitat, pateixen el 47% dels municipis catalans.

"El servei bancari és un servei essencial que hauria de ser abordat com ho són els serveis de telecomunicacions i d'energia, amb la fixació per llei estatal d'unes prestacions mínimes de caràcter obligatori", ha defensat el diputat republicà Lluís Salvadó durant el debat que arribarà a l'aprovació final de la llei d'aquí a quinze dies. Aquesta llei estatal és "urgent", perquè, des del 2008, a Catalunya s'han tancat el 64% de les oficines bancàries i "l'exclusió financera continua creixent", ha alertat.

Si bé és cert que, actualment, la gran majoria de tràmits bancaris es fan online, i que l'any 2008 la xifra d'oficines bancàries responia a la bombolla immobiliària i financera, Salvadó ha subratllat la gravetat del fet que gairebé la meitat de municipis catalans no tinguen accés a efectiu, i ha assenyalat que l'exclusió financera "incideix en la vulnerabilitat per raons d'edat, de formació o, senzillament, per falta d'equitat territorial".

"Barris metropolitans perifèrics, pobles menuts, gent gran i famílies afectades per la fractura digital veuen com els seus factors de vulnerabilitat i de discriminació creixen; si no fem res, veurem com la totalitat dels municipis de menys de 2.000 habitants no tindran ni oficina ni accés a l'efectiu", ha advertit Salvadó, tot afegint que "el despoblament respon a molts factors: a la manca d'oportunitats o d'habitatge, però, també, a la manca de serveis com aquest".

El republicà també ha explicat que la proposició de llei es tramita per lectura única "perquè el que volem no és tant afinar el detall de l'articulat, sinó el fet de posar el debat damunt de la taula de la cambra que en té les competències", és a dir, el Congrés dels Diputats. Este debat, per Salvadó, ha de partir de tres premisses: en primer lloc, "la garantia de l'accés als serveis financers no es pot deixar en mans de les mateixes entitats financeres"; en segon lloc, "cal intervenir des de les administracions públiques, considerant els serveis bancaris com a serveis essencials"; i, finalment, "cal exigir que els costos els assumeixin les mateixes entitats financeres que no han volgut interioritzar i prioritzar el factor humà i territorial en la seva gestió".