Els promotors del projecte de repotenciació del parc eòlic de les Colladetes del Perelló (Baix Ebre) han començat a buscar inversors entre la ciutadania. L’empresa Enervent, amb el suport de la plataforma de finançament col·lectiu Fundeen, vol captar 3,7 milions d’euros dels veïns i veïnes del municipi per completar una inversió total de 65 milions. La resta del projecte es cobreix amb un préstec del Banc Sabadell i de l’Institut Català de Finances, així com amb 9,9 milions d’euros dels fons Next Generation.

El pla preveu el desmantellament dels 54 aerogeneradors actuals, instal·lats el 1999, i la seua substitució per només sis molins de major alçada i potència, amb la mateixa capacitat de producció: 36,6 MW, suficient per abastir més de 33.000 llars. Segons els impulsors, això reduirà de forma notable l’ocupació del sòl i l’impacte visual i acústic. La vida útil del nou parc es calcula en uns 25 anys.

L’oferta d’inversió consisteix en un préstec subordinat, fet que situa els ciutadans en segon lloc de cobrament, després del crèdit bancari principal. Aquesta condició eleva el risc —que els promotors reconeixen com a mig alt— però també el potencial de benefici. La rendibilitat anual estimada és del 9,25%. Les aportacions mínimes són de 1.000 euros i les màximes de 370.000 euros, amb una primera fase reservada als veïns del Perelló i posterior obertura a la resta de les Terres de l’Ebre i de la demarcació de Tarragona.

Durant la presentació, l’excoordinador d’ICV i exdirector de l’IDAE, Joan Herrera, va defensar la participació ciutadana en projectes d’energia renovable, assegurant que Fundeen garanteix transparència i seguretat. De moment, ja s’han aconseguit 7.000 euros de dos inversors.

Crítiques ecologistes

El Gepec-EdC ha expressat el seu desacord amb la manera com s’està desenvolupant la iniciativa. Tot i donar suport a la renovació del parc, consideren que l’avaluació d’impacte ambiental ha estat insuficient i reclamen un model basat en cooperatives energètiques locals, amb participació real i preus més justos.

Segons Josepa Vilurbina, portaveu de l’entitat, el projecte respon a una lògica especulativa i no al benefici directe del territori: «Pensem que sempre paga el poble del Perelló i ara, a més, hi hem de posar diners», ha etzibat.