L'ampostina Ortésia Cabrera és la número tres per la demarcació de la llista de la CUP. S'estrena en una llista electoral i es mostra engrescada i il·lusionada pel camí polític que empren, tot i que li està comportant atacs transfòbics, sobretot per les xarxes socials. Acostumada com està a lluitar per ser qui vol, no defallix en la seua trajectòria, anteriorment marcada per la lluita feminista i de defensa de la cultura popular. És artista, escriptora i comissària d'exposicions, i ha format part de Maulets, Jóvens de les Terres de l'Ebre, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i del Grup de Suport a la CUP de les Terres de l'Ebre.
Com pensen defensar la terra, tal com proclama el seu slogan?
Bé, aquí al territori en sabem bastant, en tenim molta experiència. Hi ha persones que fiquen el seu granet d'arena per organitzar-se, per fer córrer la veu del que siga necessari canviar o defensar o transformar en cada moment. També hi ha un element més d'organització política, en sentit estricte, que serveix per a tindre eines que puguen ser útils en un moment donat, defensar els interessos d'un territori, d'una gent, etc. I el cas concret que ens ocupa, un espai i una eina com puga ser la CUP, amb molts defectes i moltes millores que cal fer encara, però amb la consciència de les coses i un lloc d'honestedat. Jo crec que sempre hi ha un àmbit molt individual de les persones, perquè hem de ser les millors persones possibles i intentar que la nostra existència a la Terra siga millor. I l'altra cosa és pensar que entre l'individu i el col·lectiu hi ha molts de degradats, des de la colla d'amigues que porten un coc a la que està malalta, fins a una organització política, una comunitat veïnal, una societat cultural... Ningú tenim cap manual, però sí que hi ha moltes experiències menudetes que donen peu a defensar i a aprendre fent-ho.
"Hem de ser les millors persones possibles i intentar que la nostra existència a la Terra siga millor"
Què si juguen les Terres de l'Ebre si la CUP obté representació ebrenca al Parlament?
A una part de mi quasi li sap greu dir-ho, però que em sembla que és veritat. La CUP no tenim hipoteques i no tenim interessos individuals darrere. Hi ha unes limitacions des del mateix sou que cobren les persones diputades. D'una banda, tens una garantia en el sentit que la mateixa organització està muntada d'una forma que dificulta molt no fer el que s'ha anat fent, que és defensar uns interessos concrets. Després hi ha una qüestió potser més referent al nostre territori, i és que com que som relativament molt poca gent i, per tant, comptem poc en referència al vot, sempre és molt fàcil rebre allò que no volen altres. En conseqüència, crec que permetrà defensar els interessos de les Terres de l'Ebre, perquè no tens ni un interés, ni tan sols una possibilitat, si la volguesses, de fer carrera a Barcelona, que al final és una mica, jo penso, un dels límits que et trobes en altres partits, que has de triar entre créixer tu com a individu, com a polític i professionalitzar-te, o defensar en un moment donat els interessos del territori contra interessos d'altres llocs.
Vosté està rebent atacs a les xarxes socials per ocupar un lloc de dona a la llista. Com s'ho pren, com ho interpreta i fins a quin punt és important el suport que està rebent?
El feminisme ha avançat en els últims anys i ara vivim una reacció per part de qui té privilegis a perdre amb la nova forma d'entendre la vida que ara comença. Ho veiem entre la gent jove. Per primera vegada, els xics es desplacen a la dreta i les xiques cap a l'esquerra estadísticament (quan abans la relació dretes-esquerres era 50/50). L'atac a les dones trans (un tema que abans era de consens) s'ha d'entendre en estos térmens. S'ha de treballar per fer comprendre els xics que amb el feminisme ells també hi guanyen. En un context d'atur juvenil i pobresa molt generalitzada és humà que la frustració es transforme en voler fer mal a les dèbils, per molt que siga un error. I s'ha d'ignorar el soroll, encara que inevitablement t'afecta. Estic rebent molt de suport i això compensa el dolor que causa este assetjament constant. Moltes persones remarquen també que el fet que jo estiga fent això obre camí al fet que altres persones ho facen amb menys dificultats en el futur. Dilluns a Tortosa i dimarts a Barcelona s'han convocat actes de suport i m'emociona. I al final, per això fem estes coses: per ser millors persones i societat.
"En un context d'atur juvenil i pobresa és humà que la frustració es transforme en voler fer mal a les dèbils"
Parlem de projectes i de models. En els últims anys i ara encara hi ha una concentració de parcs eòlics, també venen projectes solars i centrals de biomassa. Tot i ser energies renovables desperten conflictivitat per la concentració territorial. Com ho resolen?
Efectivament, per neta que siga l'energia, si tu concentres tota la producció en un mateix territori, acaba no sent neta, perquè estàs condicionant molts altres elements del territori. Acabes afectant la vida de la pagesia, la de la gent jove que vol estudiar al lloc. És a dir, d'una banda, hi ha un problema d'excés. De l'altra, amb tota la qüestió eòlica i solar està venint una petita bombolla i una petita mafieta al seu voltant des de fa uns anys. Quan plantegem estes coses se'ns acusa de que no volem res a casa nostra. El plantejament no és ben bé este, sinó que demanem una planificació de quina és l'energia que necessitarem al territori en els pròxims 40-50 anys, que distribuïm esta energia on es genera i llavors generem les compensacions que corresponguen. Tenim un territori completament deixat de la mà de Déu i encara s'insisteix en este monocultiu que no compensa i que no fa més que reproduir la mateixa dinàmica. Si tu calcules què necessites com a país, com a comunitat, a un temps vista, pots repartir com es distribuirà esta energia. Si no planifiques, perquè en el fons vas a cop de volant, a cop dels interessos privats de torn, inevitablement, més tard o més prompte, acabarà generant desequilibris o acabarà generant zones del país en les quals tens la sensació que només et volen per a estes coses. No és una qüestió de quin tipus d'energia, sinó de quanta energia, per a què i com.
Què en fem per compensar d'alguna forma o revitalitzar les comarques afectades pel tancament de les nuclears?
D'una banda, hi ha qüestions de les quals se n'està parlant últimament dels fons de transició nuclear, que d'acord plantegem que la proposta del 50%, nosaltres creiem que ha de revertir el 90% d'este impost, i a més hem de posar una seguretat en el sentit que no passe el que passava amb la biomassa comentàvem abans. Al final moltes empreses que acaben generant o que acaben aplicant estos fons, tampoc són ben bé petites empreses del territori, sinó que són les grans elèctriques, 4 els grans energètics. Per tant, cal que estos impostos vagen el màxim possible al territori.
Com suplim esta energia?
Cal planificar què necessitarem, però també cal actualitzar-ho. Estem parlant de crisi climàtica, de què no podem créixer infinitament en un món en el qual els recursos són finits i per tant també cal fer un plantejament general sobre quin model de desenvolupament necessitem, quina mena de grans, petites o mitjanes infraestructures necessitem per a tenir una vida plena i per a tenir una vida feliç i digna. El resultat té molt a veure amb esta planificació i pensar a 10, a 20, a 50 anys vista, i fem un gran pacte de país o d'estat o com vulgues dir-ne per assegurar-nos que qui governa i qui hi haja d'interessat darrere s'assega, perquè no estem jugant.
Parla de crisi climàtica i també tenim situacions de sequera cada vegada més persistents. Sou antitransvasistes, així que com solucionem la situació en els 4 o 5 anys que falten per a tindre infraestructures alternatives a la possible manca d'aigua a Barcelona?
El que ara es planteja com a sequera per començar són anys de transvasaments encoberts en què s'ha destinat esta aigua de l'Ebre, del Siurana o del Ter, a alimentar grans models de creixement en l'àmbit d'habitatge, de grans infraestructures com Portaventura, com el Hard Rock, com la petroquímica de Tarragona, i pensem també amb el Xerta-Sénia com a gran cas i gran exemple. Després sí, hi ha una problemàtica de sequera que està repercutint una miqueta en la ciutadania més que no en qui a la pràctica està gastant més aigua. Hi ha un element de canvi de xip de la ciutadania que s'hauria de donar en grans termes per part de tothom, però sobretot hi ha un element de canvi de model, d'entendre que hi ha grans infraestructures que s'han de començar a tancar, que hi ha grans negocis privats que han de començar a tindre un interés públic per sobre del privat i que, per tant, s'ha de començar a internalitzar molts d'estos serveis, i començar a pensar en la pagesia i en la gent més que no en el turisme o en les empreses privades.
Creu que hi hauria d'haver també un replantejament de quins són els cultius que realment són sostenibles al nostre país?
La pagesia té molts problemes, com la burocràcia, i té un problema concret que és a escala de competència de preus. És evidentment que les grans distribuïdores estan comprant a preus molt baixos, però encara estan comprant a preu més baix a importadors del Tercer Món i d'això va al model capitalista. Mentre això està passant, tu com a pagesia arriba un moment en què et dediques a cultivar alvocats perquè potser es paguen una mica dignament, no? Llavors, que es pose el dit sobre la pagesia quan tens un PortAventura molt honest no és. Això ho has de compensar al pagés amb una distribuïdora pública que fixe uns preus mínims que fixe uns preus màxims i sobretot que s'assegure que els ciutadans d'este país compren verdures i fruites del país i que siguen de qualitat. L'alvocat gasta moltíssima aigua, però és la mateixa qüestió que amb els avions. Es titlla de pecadora cap amunt si en vas a vacances a Itàlia amb avió quan qui està consumint el 80% de les emissions són el 50% dels bilionaris mundials. Això no impedeix que s'haja de promoure un altre tipus de cultius, però cal cuidar la pagesia per tal que es puga guanyar la vida dignament amb el cultiu de tota la vida d'aquí.
Estem fent l'entrevista en una estació d'autobús perquè n'ha d'agafar un. Com resolem el problema del transport públic a l'Ebre?
Aquí hi ha diverses qüestions, d'una banda, mentre l'estat espanyol existisca com a tal inevitablement farà polítiques centralistes i inevitablement s'endurà els recursos que correspondrien aquí cap a Madrid. I inevitablement un territori com són les Terres de l'Ebre no tindrem bons transports perquè som una anècdota al costat d'un determinat model radial i de país que forma part de l'ADN de l'estat espanyol. Per molta reforma que li pugues fer tots els funcionaris de l'estat estan a Madrid i això és una qüestió de disseny. Si parlem del famós trasllat de competències dels trens a la Generalitat de Catalunya hem de tenir clar que és un principi, però si no hi poses una injecció de diners molt grans tampoc et serveix perquè hi ha un problema d'infrafinançament molt gran. Cal començar a pensar en un sistema ferroviari català que evidentment estiga connectat amb el Mediterrani i amb tot el món, però tal com s'estan gestionant els ferrocarrils de la Generalitat es pot gestionar tot el país des d'esta eficiència i des d'esta centralització de recursos. Quant a autobusos passa una mica el mateix o siga, ens trobem en un servei completament decadent, per això diem que a l'Ebre el transport és antipúblic, perquè a la pràctica tens una gran part del territori que no està connectada. Això respon a una lògica que és que hi ha una concessió a una empresa privada que té uns interessos. Si tu t'assegures que hi ha una empresa pública, si vertebres un eix ferroviari català tal com cal i complementes amb un transport públic en autobús tal com cal la construcció de país, la capacitat de la gent d'anar a treballar o a estudiar es multiplica tot una animalada i això té molt més valor que els diners. L'any 2028 s'han de renovar les concessions i creiem que és un moment per començar a parlar d'esta qüestió i començar a exigir una gestió pública del transport territorial.
"Cal començar a exigir una gestió pública del transport territorial"
Fins a quin punt veu prioritari en els anys immediats la construcció del nou hospital de referència?
Esta és una petició que fa disset anys que es fa i que s'ha intentat anar resolent d'acord amb regles parcials, però que no ha acabat d'arribar. De fet en els pressupostos que s'han tombat no estava inclòs l'hospital a Tortosa. A les Terres de l'Ebre necessitem serveis públics i necessitem sanitat pública, a més no pot ser que portéssem una gestió privada o una gestió público-privada perquè es pensa que són espais de benefici econòmic que s'endurà una determinada fundació o una determinada empresa. Més enllà d'això, hi ha demandes històriques a l'hospital de Mora, hi ha demandes històriques per part de la gent del sud de Montsià per fer servir l'hospital de Vinaròs. Però també és molt bona notícia que estem avançant i pensem que cal exigir-lo i que esta qüestió es resolga ja.
La CUP va donar suport a la proposta de modificació de la llei dels bous per abolir alguna modalitat. Hi insistiran?
La CUP sempre hem posat sobre la taula la qüestió dels bous. Jo puc entendre que una persona que treballa tot l'any, la setmana que té de vacances vulga anar a la plaça i berenar o estar amb els amics, i que els bous al final siguen una excusa. Ara bé, hem de plantejar-nos quins valors i quin model de diversió i de comunitat i de xalera estem traslladant als nostres fills si normalitzem el patiment, en este cas d'un animal, com a forma de diversió i d'encontre. Arbó ja va fer un treball a Terres de l'Ebre de relacionar la duresa i el patiment històric d'esta terra amb este tipus de diversió i jo crec que alguna cosa hi ha d'això, d'un treball molt dur, d'una herència patriarcal molt clar, però bé, que ho puguem comprendre no impedeix que a estes alçades de la pel·lícula no és tolerable i hem d'avançar per anar substituint estos espais d'encontre i lògiques de xalera per d'altres més inclusives i edificants per a tothom. Nosaltres creiem que sobretot també hi ha d'haver una aposta decidida per part dels ajuntaments per desenvolupar alternatives i esta també és la part de responsabilitat que nosaltres estem fent des dels ajuntaments.
També va quedar aturada la llei que havia de contemplar la retirada del monument de la batalla de l'Ebre...
A veure, este és un territori molt acomplexat i tenim una mirada sobre nosaltres mateixos molt dolenta, i hi ha molta frustració, i aquí hi ha dues qüestions. Una és que no sabem com d'avançada era la societat abans de la Guerra Civil, la importància de tenir coses com les col·lectivitats, que són referències en l'àmbit de Catalunya, d'Europa inclús, i per tant la qüestió de memòria històrica va molt més enllà de llevar els símbols dels vencedors que van humiliar les víctimes durant quaranta anys. És importantíssim fer-ho i sempre ho hem defensat, però sobretot va també en la direcció de fer saber a la gent qui som i d'ajudar-nos a recuperar l'autoestima que al final necessitem per a tota la resta de qüestions. Esta autopercepció ve de no saber d'on venim i tenim una força, un talent i una sensibilitat que no trobes a molts llocs de Catalunya o del món. Tenim autenticitat, però si no coneixem els orígens no tens la base que necessites per avançar Creiem que és importantíssim entendre el passat per pensar en futur i pensem que cal explicar-ho a la gent jove des de les institucions públiques escoles i etc. És clau per poder continuar i curar-se les ferides de totes les víctimes, que han sigut moltes en este territori.