Després de 16 anys de governs convergents i de tres mandats com a cap de l’oposició, el juny del 2023 accedia al càrrec d’alcalde de Tortosa Jordi Jordan, qui havia estat cap de llista de la coalició formada per Movem –el partit que ell mateix va fundar- i el PSC, pactant amb ERC i amb el suport extern de la CUP. Un pacte que limitava el seu càrrec a dos anys i mig, el temps que ha tingut Jordan per intentar el canvi cap a una ciutat “més progressista, més social i més solidària”, les fites que es va marcar d’inici.
Començava un mandat per demostrar que certament posaria la directa per avançar en les prioritats que insistentment ha posat com a bandera: l’habitatge i les polítiques socials, el patrimoni històric i l’impuls als actius turístics, sense deixar de banda la pressió pel nou hospital, el suport al comerç local i la generació de sòl industrial. Dos anys i mig és un període curt des del punt de vista de la gestió municipal, però fem un repàs al llegat a partir d’accions concretes.
1. Diners per regenerar barris antics
Durant el seu mandat, el govern tortosí ha aconseguit la subvenció més gran de la història de la ciutat per a la regeneració urbana mitjançant la Llei de Barris, amb un projecte de 25 milions d’euros per al període 2025-2029. El projecte de la Ciutat Històrica ha de finançar un total de 32 actuacions per regenerar els barris antics: Rastre, Remolins, Centre-Nucli Històric, Castell i Santa Clara-Garrofer. Algunes de les actuacions més destacades a emprendre sota esta base són la rehabilitació d’edificis històrics en mal estat -com el Centre Multiusos de Remolins, el Centre Sant Francesc a Santa Clara, l’espai Sant Joan i el complex dels Josepets al Rastre, o la Puríssima, al Centre-Nucli Antic-, la rehabilitació i promoció d’habitatge, accions per dinamitzar el comerç --com l’actuació de reforma del primer tram de l’avinguda de la Generalitat--, la millora de la videovigilància, la creació de brigades sobre civisme i neteja, més accions sociocomunitàries, i la creació d’un servei mediació i acompanyament comunitari vinculat als casals de barri.
2. Dos llars d’infants públiques
De fet, el pla de barris és un projecte transversal que ha d’incidir en els eixos prioritaris com són la recuperació o rehabilitació de patrimoni, l’habitatge i les polítiques socials. Però a banda de les actuacions del pla, el govern encapçalat per Jordan ha posat en marxa este curs dos llars d'infants municipals, amb 784 places cadascuna: Rubí i Rufolet al barri del Temple i Lo Gambusí a Ferreries. Dos centres educatius de 0 a 3 anys que s'han finançat a través de la línia de subvencions a ens locals per infraestructures, equipament i funcionament de noves places del primer cicle d'educació infantil en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançat per la Unió Europea-Next Generation, i el pla Impuls Dipta de la Diputació de Tarragona.
3. Habitatge públic
En matèria d’habitatge públic, un dels temes de capçalera de Jordan, l'Ajuntament promou la construcció de 56 habitatges públics als barris de Ferreries i el Temple, concretament un bloc de 32 habitatges de lloguer al carrer Sebastià Juan Elcano a Ferreries i un bloc de 24 habitatges al passeig del Canal al Temple. Els dos nous projectes se sumen a la promoció de 22 pisos lloguer al barri del Castell amb una inversió de 3,2 milions d'euros, que es farà amb la Fundació Hàbitat 3. També en matèria d'habitatge, Jordan va explicar el novembre passat que l'Ajuntament impulsa la rehabilitació d'un edifici a la plaça de la Cinta i un altre al carrer de la Mercè, amb col·laboració amb Càritas, i que hi haurà habitatge a la plaça Sant Joan en el marc del pla de barris.
4. Patrimoni, cultura i projecció internacional
Sota la seua alcaldia Tortosa ha liderat iniciatives com la candidatura transnacional per a ser declarada Patrimoni Mundial de la UNESCO —centrada en les fortificacions històriques—. En este sentit, ha estat la seu, el juny del 2025, de les Jornades Internacionals de Ciutats i Llocs Fortificats Hispànics, que durant dos dies van reunir a Tortosa representants de les diferents ciutats de l'Estat: Cartagena, Palma, Eivissa, Maó, Es Castell, Melilla i Tortosa i experts internacionals de cinc països: Malta, Algèria, Tunísia, França i Itàlia. Allí s’hi va acordar crear una associació per articular la proposta i coordinar el comitè científic i tècnic.
D’altra banda, l'Ajuntament de Tortosa ha iniciat la recuperació i rehabilitació del Balneari del Porcar, un complex d'aigües del segle XIX que es trobava en estat total de degradació. Així mateix, ha anunciat la rehabilitació i consolidació de l'ala sud de l'antic col·legi Sant Josep per convertir-la en un centre de creació artística. Una actuació que es finançarà amb una subvenció d'1,5 milions d'euros de la Generalitat. En este bloc s’hi poden encabir també les obres de rehabilitació del Fortí del Bonet per un import de 302.262 euros, una inversió que permetrà la consolidació estructural d'aquesta construcció protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).
5. I allò que li ha quedat pendent
Val a dir que llevat de les llars d’infants públiques, la majoria d’actuacions exposades senten bases però són, en estos moments, projectes. Els fonaments s’han assentat sota l’alcaldia de Jordan, però no s'han materialitzat en este temps certament minso i, ara ja amb ell com a tinent d'alcalde i ERC al capdavant, manquen anys per veure si es fan realitat i si s'observa una transformació real d’una ciutat que segueix tenint reivindicacions i objectius marcats pendents. En este sentit, a la llista de fites no aconseguides s'hi pot posar el no haver aconseguit del Govern el compromís d'ampliació del pòlígon Catalunya Sud, que porta un any de retard. Així mateix, tot i que va ser Jordan qui va oferir uns nous terrenys a la Generalitat on construir l'hospital universitari de les Terres de l'Ebre tot salvant els esculls d'inundabilitat de de l'anterior emplaçament escollit, no deixa de ser cert que, a l'espera que la Generalitat avance en els tràmits, el govern tortosí no ha tancat els acords amb tots els propietaris per garantir la disponibilitat dels terrenys escollits per construir el nou equipament, al barri de Sant Llàtzer.
