Els alcaldes d'Esquerra Republica a l'Ebre fixen els principals eixos de l'acció municipal a un any de les eleccions: fomentar la inclusió i la cohesió social als municipis; treballar per un projecte comú i ambiciós de les Terres de l’Ebre com a territori d’oportunitats; i desplegar instruments que ajudin els pobles i micropobles a respondre les seues necessitats i revertir el despoblament.

El president de la Federació d’Esquerra Republicana de l’Ebre, Albert Salvadó, acompanyat d'alcaldes i presidents de consells comarcals, ha destacat que “la reivindicació de les Terres de l’Ebre estarà al centre del projecte municipalista d’Esquerra Republicana”.Salvadó ha recordat que Esquerra és la primera força municipalista a les Terres de l’Ebre amb 25 alcaldies, 190 regidors, 33 consellers comarcals i 3 diputats provincials.

A més, ha advertit de l’amenaça que representa, pels valors progressistes i de respecte dels drets de la ciutadania, l’onada de populisme; davant la qual, “Esquerra hi oposarem resistència”. També s’ha mostrat preocupat per la pulsió “entre una Catalunya metropolitana i una no metropolitana”, la qual cosa pot comportar el risc que hi hagi una Catalunya de doble velocitat. D’aquí que “Esquerra, amb la força de les seues alcaldies, treballem per incorporar una visió no metropolitana a les eines de progrés de país”.

En este sentit, Joan Aubanell, president del Consell Comarcal de la Terra Alta, ha apuntat la importància de tenir instruments per revertir esta situació amb el futur desplegament de l’Estatut de municipis Rurals, i el Pla de pobles 2026-2030, incorporat per Esquerra Republicana als pressupostos de la Generalitat. Un Pla que destinarà 400 milions d’euros a municipis de menys de 5.000 habitants, EMD i capitals de comarca de menys de 15.000 habitants; per combatre la despoblació, transformar carrers i habitatges, i ajudar en la rehabilitació urbana, patrimonial i residencial. “Treballem per tenir uns pobles vius, i tenir les eines i els mitjans que ho facin possible; perquè sense gent no hi ha pobles; i sense pobles, no hi ha país”, ha manifestat Aubanell.

Francesc Barbero, president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i alcalde de Flix, ha afirmat que “hem tingut sempre una obsessió per fer de les Terres de l’Ebre unes terres d’oportunitat, davant models que ens reservaven per a les nostres comarques allò que el país no volia a altres llocs; i, per això hem treballat fent realitat eines transformadores que donin oportunitats econòmiques i de desenvolupament a tots els pobles”.

Segons ha afegit, un exemple són els Fons de Transició Nuclear, pensats i impulsats en solitari per Esquerra, fa més de 10 anys; o també projectes tractors, com la Gigafactoria de Móra la Nova, que ajudarà a nous sectors econòmics; o l’economia verda amb l’ampliació de la Reserva de la Biosfera des del COPATE. "Actuacions que han d’ajudar a fer possible que els joves tinguin un pla de vida factible als nostres pobles i ciutats”, ha considerat Barbero.

Per la seua banda, l'alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, ha destacat que Esquerra Republicana continuarà “treballant per la cohesió social dels municipis i del territori, en un moment que determinats partits polítics de dreta i d’extrema dreta, catalans i espanyols, intenten fragmentar la societat per quatre vots”. “Les Terres de l’Ebre no ens podem deixar portar per dinàmiques de destrucció, i Esquerra som els garants per aturar-ho amb la utilització d’eines socials d’inclusió com són l’esport, la cultura, les polítiques d’ocupació, l’educació o la llengua catalana, entre d’altres”, ha exposat el batlle.

Mar Lleixà, alcaldessa de Tortosa, ha manifestat que “encarem les pròximes eleccions municipals amb ambició territorial, amb un projecte compartit que reivindiquem, i pel qual treballem, les Terres de l’Ebre com a territori d’oportunitats”. Lleixà, a més, ha al·ludit al lideratge de Tortosa per ajudar a catalitzar i impulsar projectes estratègics que són bons per a tots els municipis. Com per exemple, el pol·lígon Catalunya Sud i el seu ramal ferroviari, la millora de la mobilitat viària i del sistema ferroviari, i l’impuls sanitari amb l’ampliació de l'HUTVC i la construcció del nou hospital universitari.