L’Ebre va protagonitzar l’arrancada de la sessió plenària al Parlament dijous passat amb un nou posicionament del Govern en contra del Pla de Conca. Esta ha estat una de les setmanes més intenses per als diputats dels últims mesos –amb la celebració del ple monogràfic sobre la pobresa entremig- i que aguaita.cat  va viure en directe des de la cambra catalana. Una bona ocasió també per conversar amb els diputats ebrencs sobre com estan vivint una legislatura de la qual portem poc més d’un any i que pot esdevenir la més decisiva de la democràcia.

Compaginar vida i parlament

Trobem la tortosina Meritxell Roigé (CiU) pels passadissos, conversant casualment amb l’alcalde Ferran Bel, que acaba de tornar del Senat i passa pel Parlament a fer algunes gestions. “Avui no sé si podré tornar a Tortosa”, comenta Meritxell, “he anat i tornat tots els dies, per què tinc una filla menuda, però calculo que avui acabarem molt tard i ja la trobaria dormint”. Compaginar vida familiar i política és especialment complicat durant la setmana per als diputats ebrencs. “Per a mi és impossible”, comenta Lluís Salvadó, qui ha sortit uns moments del ple, ja al vespre, per poder atendre aguaita.cat . La seua feina també com a secretari d’Organització d’ERC l’obliga a passar tota la setmana a Barcelona. “Intento reservar els divendres per tornar a la Ràpita, fer territori i estar amb la família”, explica. Qui també haurà de passar la nit a Barcelona és la socialista Núria Ventura, que surt del ple pocs minuts després de Salvadó. “La majoria de dies vinc i torno, fent molts quilòmetres de carretera i, evidentment, passant moltes hores fora de casa. Aprofito totes estes hores al cotxe també per fer gestions. Però evidentment la distància ens complica les coses”, comenta per la seua banda la d’Ulldecona.

Una legislatura amb “dos cares”

“Sembla que portem molt de temps i en realitat només portem un any i pocs mesos” continua Ventura, per constatar la “complexitat” d’este curs polític. “És una legislatura complicada per dos motius. D’una banda, “la voluntat de la immensa majoria de ciutadans de Catalunya de voler decidir quin és el futur que volen en relació a Espanya” i, de l’altra, “una qüestió que ens afecta molt al dia a dia, les retallades pressupostàries i esta política d’austeritat mal entesa que acaba sent asfixia als serveis públics, i més en un territori com el nostre allunyat dels centres de decisió, on encara ho acabem patint més”, afirma. Qui coneix molt de prop els pressupostos que el Parlament va aprovar el 22 de gener
Roigé també subratlla que es tracta d’una legislatura “complicada, però a la vegada apassionant”, per què “realment vivim uns moments històrics”. “Estar al Parlament en estos moments, com a persona també omple mot, però ens venen uns mesos de molta feina per endavant”, vaticina.

Tindrem consulta el 9 de novembre o eleccions plebiscitàries? “Confio que es puga fer la consulta el 9 de novembre. No crec que siga encara el moment de parlar d’eleccions plebiscitàries, perquè espero que hi haja este diàleg amb Madrid i ens permeten fer-la. De moment ha de passar el ple del Congrés dels Diputats on s’ha de debatre l’encomana que li va fer el Parlament de Catalunya per sol·licitar transferir la competència del 150.2 de la Constitució, esperem este pas i en tot cas ja parlarem dels següents. El president ja ho ha dit que la consulta es farà d’una manera o d’una altra”, apunta la tortosina.

“Crec que estem més a prop de la consulta”, declara per la seua banda Ventura, que malgrat això afirma que “va ser un error per part del govern de fixar una data tant tancada, perquè això dóna poc marge per a la negociació. Sóc conscient que Madrid no en vol ni sentir a parlar de negociar, però fixar la data va ser un error. En tot cas, d’una manera o d’una altra s’ha de buscar la fòrmula per a que la consulta es puga celebrar i el més ràpid possible perquè a partir de la resposta que donem els catalans, el nostre país emprendrà un camí o un altre i s’obrirà un altre procés que serà també complicat. Com més aviat ho fem millor. No podem estar en esta incertesa constant i no podem permetre ni un dia més que el govern utilitze això com una excusa per paralitzar projectes que son tant o més importants com este”.

Per a Salvadó “celebrar la consulta no serà un procés senzill. L’Estat espanyol intentarà que no la puguem portar a terme però estem convençuts que del consens internacional existent arreu i que la democràcia, que és la solució per a solucionar els conflictes, farà que el 9N anem a votar. Sóc dels que tinc el convenciment que intentaran transmetre la sensació fins al dia abans de que no podrem votar, però al final no podran donar la imatge a nivell internacional de que l’Estat espanyol actua en contra de la democràcia”.

Consens sobre l’Ebre

Precisament aquell dijous al matí Lluís Salvadó i Meritxell Roigé havien protagonitzat algunes de les interpel·lacions formulades al govern sobre el posicionament en el nou Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre. “El que s’ha fet avui ha estat reiterar el posicionament del govern però també crec que ha quedat molt clara la voluntat de pràcticament de tot l’hemicicle, a excepció de PP i Ciutadans en contra del pla”, afirma Roigé. “El Govern està fent el que se li reclama d’ell”, apunta Salvadó, “tenim el govern per primer cop del nostre costat i tenim una Comissió de la Sostenibilitat que ens ha de permetre conciliar i coordinar tots els esforços. Si som capaços de coordinar tots les esforços del moviment científic, del moviment social i de les institucions, segurament tindrem molts elements per poder guanyar esta batalla, que serà de llarg recorregut i que no la guanyarem a Madrid, sinó a Brussel·les”.

Per raons ja conegudes, qui no va poder formular la interpel·lació del grup socialista va ser Núria Ventura, castigada com a díscola: “És una situació que no m’atreviria ni a qualificar, per què està fora del normal", afirma sobre la situació. "En qualsevol cas", continua "em quedo en la sensació que es manté la unitat d’acció contra el Pla Hidrològic.. A partir d’ara tenim moltes esperances posades en Europa però tot dependrà de la nostra força, no només política sinó també com a territori, que estic convençuda que la tenim”.