No és l’únic lloc de Catalunya que s’inunda quan plou a bots i barrals. Ni l’únic on es van construir edificis al mig de barrancs i zones inundables. I evidentment tampoc l’únic afectat pel canvi climàtic. Però s’hi dona una confluència de factors que en els últims anys han evidenciat una freqüència d’aiguats catastròfics inusual. Quatre episodis greus en sis anys. A força de l’evidència, s’ha hagut de canviar ràpid de pantalla: ja no es pot ser reactiu, cal passar a la proacció. I en esta idea l’Ajuntament d’Alcanar va impulsar la creació d’una taula tècnica formada per més d’una vintena d’experts –catedràtics, acadèmics, responsables dels cossos d’emergències, hidrogeòlegs, meteoròlegs i urbanistes, entre altres-, que avalués una metodologia viable per fer front a la nova realitat i l’apliqués en este cas concret per determinar les mesures a emprendre per preparar la zona per als aiguats que han de venir. Este dimecres, a l’auditori José Antonio Valls d’Alcanar, s’han presentat les conclusions de l’informe de més de 300 pàgines elaborat per la taula tècnica.
Els especialistes han intentat posar-se d’acord quines mesures de 4 esferes –urbanística, hidràulica, en situació d’emergència i en post-emergència- són més convenients i viables en funció de 4 paràmetres: si és efectiva la mesura, el cost, el temps necessari per implementar-la i el seu impacte social. A partir d’aquí han elaborat els llistats. “Tenim un territori que quan s’inunda per poca pluviometria genera un dany concret i que quan ho fa per molta pluviometria este dany es multiplica, per tant quan la pluja és mitjana o alta tenim moltes mesures que son efectives per mitigar els efectes, però en moments de pluviometria molt intensa cal elevar mesures que puguen complementar les purament hidrològiques com podrien ser les basses de laminació, perquè quan el límit del cabal se supera, hem d’estar preparats per entomar el que vinga després, i aquí cal plantejar-nos qüestions com el disseny de carrers, assumir que no podem viure en plantes baixes, o mesures més traumàtiques com eliminar les cases sobre la llera. No hi ha una fórmula salvadora única sinó conjunt de mesures que s’encaminen cap a la millora de la resiliència, en fer vestits a mida per a cada territori en funció dels paràmetres urbans, de disseny urbanístic, hidràulics, de la dimensió i el manteniment de les lleres”, ha apuntat Roger Sauquet, director del CRAL-UPC i coordinador de la comissió autora de l’informe presentat.
- Presentació de les conclusions de l`informe, este dimecres a Alcanar.
- Sílvia Berbís
Basses de laminació i 10 cases fora del barranc
“Fet este estudi del que és Alcanar, epicentre del canvi climàtic, són múltiples les accions a emprendre, però les més importants són dos: les basses de laminació, que són grans superfícies a construir des de la falda Montsià fins al mar per a que arribe l’aigua d’una manera diríem que més amable a les zones urbanes properes al litoral, i llavors aquell concepte que tothom tenia temor de pronunciar però que veiem com la solució definitiva, que és l’expropiació, la renaturalització dels espais, la deconstrucció, el trasllat de les persones que estan en perill a les zones més vulnerables”, ha apuntat l’alcalde d'Alcanar, Joan Roig.
Feia referència específicament a una desena d’edificis de la urbanització l’Estona, a Alcanar platja, afectats pel pas del barranc. “Això té a veure amb la vida de les persones, amb el canvi climàtic i amb les irregularitats urbanístiques que es van cometre a finals del segle passat, i semblava radical plantejar-ho però ja estem contractant les persones que han de fer les taxacions de les cases, i la Generalitat ha traslladat el seu compromís d’ajudar pel que fa als recursos econòmics per fer la compra dels immobles i traslladar veïns a llocs més segurs. En el cas de l’Estona és la solució definitiva”, ha apuntat.
Sacrificar una part del càmping Alfacs
Un altre punt afectat per l’aiguat del 12 d’octubre a Alcanar platja va ser el càmping dels Alfacs. “El més important pel que fa a la situació càmping és que anem tots alineats, que és el primer pas per executar accions definitives. El propietari del càmping entén perfectament que per mantenir un negoci fa falta sacrificar una part del càmping actual, ho tenim clar i ara cal estudiar la millor opció per transformar tot este negoci històric en quelcom més segur, és difícil però no impossible, cal reconfigurar-lo i l'objectiu és que la tardor de l’any que ve això estiga solucionat”, ha assegurat. La nova situació que es planteja, afirma, és que “les cases no estiguen al mig del barranc i que les basses de laminació estiguen construïdes en poc temps, per tant es generarà un nou circuit d’aigua diferent al que hi ha ara”, afegeix.
L'espectacular rastre que han deixat els aiguats al Delta de l'Ebre
Joan Roig no vol sentir a parlar de llargs terminis, ni tan sols mitjans: “A Alcanar abandonem la idea de parlar de 4 o 5 anys, tenim contrastat que cada any hi ha problemes i vides en perill, este octubre amb 56 actuacions policials i dos rescats in extremis, per tant està claríssim que el temps és un factor molt important i cal reduir-lo al màxim. Farem tot allò que estiga el nostre abast per a que estes accions s’implementen el 2026”, ha apuntat.
Amb tot, ha reconegut que els 10 habitatges a expropiar que s’apunten en primera instància son només “la punta de l’iceberg”, i no només a Alcanar. Sauquet en este sentit ha assegurat que “la situació de la taca urbana respecte cursos fluvials es repeteix en altres situacions a Catalunya, aquí hem tingut una major freqüència d’aiguats però la realitat urbanística de descontrol durant uns anys és una realitat extensible a diversos territoris. També l’alcalde Joan Roig ha argumentat: “No ens fem trampes al solitari, a Catalunya un 15% dels habitatges estan en zones inundables, caldrà veure quines son i els paràmetres de risc però estem parlant del principi del canvi climàtic, això d’aquí a 10 anys serà molt pitjor per tant zones que ara no són inundables ho seran en 10 anys, cal fer una radiografia a llarg termini”.
