El Govern flexibilitzarà els ajuts destinats a pal·liar els danys pels aiguats del dia 12 a les Terres de l'Ebre i, així, facilitar que els ajuntaments afectats actuïn més ràpidament. El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha anunciat que el consell executiu de dimarts aprovarà esta mesura durant la seua compareixença davant la Comissió d'Interior i Seguretat Pública.

Fins estos moments, els ajuntaments havien de presentar informes de despeses a la Generalitat per poder fer la corresponent actuació d'arranjament i, posteriorment, s'abonaven els recursos. El nou sistema permetrà avançar bestretes als ajuntaments perquè, a partir d'un "principi de confiança mútua entre les institucions", iniciïn els treballs ràpidament i es liquidi el pressupost a posteriori.

Esta"simplificació" suposarà que el termini de sol·licituds de les ajudes s'amplia de 20 dies a tres mesos i que no serà necessari presentar el projecte executiu en el moment de demanar els ajuts, únicament una "memòria tècnica". "El pressupost, els permisos i autoritzacions necessaris voldríem que es puguin presentar durant el termini d'execució i no en el moment de sol·licitar l'ajut"; ha precisat. Segons Dalmau, tot plegat ha d'evitar que qüestions administratives i burocràtiques impedeixin "donar una resposta adequada" a les reparacions dels efectes dels aiguats. 

El conseller de Presidència ha avançat que caldrà ampliar la partida inicial de 10 milions d'euros directes i 50 en línies de crèdits tous de l'ICF.

El problema de les comunicacions

Més enllà d'estos danys, el conseller de la Presidència ha anunciat també que es posarà fil a l'agulla per solucionar els problemes de comunicacions, cobertura de mòbil i connexions a Internet, que pateixen diferents municipis, especialment de l'interior de les Terres de l'Ebre, i que l'episodi d'aiguats ha tornat a posar sobre la taula. Prop d'una vintena municipis, també del Camp de Tarragona, es van quedar sense cobertura ni accés a la xarxa durant hores.

Segons Dalmau, el Govern negocia amb les operadores per millorar estes comunicacions i, en particular, durant casos d'emergències, per habilitar un "camió multioperador per desplaçar-se a les zones per reforçar i garantir la cobertura i que arribin els missatges d'alerta a la població". Es tracta d'un equipament que ja funciona per a la xarxa rescat i que s'inclourà en la pròxima licitació del contracte de telecomunicacions que sortirà a l'agost.

Les alertes mòbils van funcionar, segons Parlon

En la mateixa sessió de la Comissió d'Interior i Seguretat Pública del Parlament, la consellera d'Interior, Núria Parlon, ha defensat la gestió de l'emergència i ha assegurat que el mecanisme d'alertes mòbils es va revelar com a útil per transmetre instruccions i informació a la població. Ha constatat la "bona coordinació" durant la fase d'emergències i ha assegurat que la "reacció" demanant restringir la mobilitat va ajudar els bombers i serveis d'emergències a actuar quan es van negar les principals artèries viàries del territori.

Tot i això, ha admès que existeixen "elements de millora", especialment en la gestió del trànsit i de com fer arribar de forma efectiva l'ajuda durant els episodis, amb centenars de conductors atrapats i afectats pels talls de l'AP-7 i l'N-340 al Montsià. "Vam constatar que els equipaments per fer front a emergències els tenim massa lluny del territori. Per això hem de tenir un centre logístic o dos", ha reiterat.

Les peticions dels grups parlamentaris

Per la seua banda, des del grup de Junts, han demanat detalls sobre les subvencions anunciades; han reclamat suport per als municipis que encara no tenen redactat el DUPROCIM i han preguntat sobre la voluntat de tramitar la nova llei d'emergències que es va acordar en el monogràfic del mes de gener.

Des d'ERC, han insistit en la necessitat de crear "solucions estructurals", i que els ajuts del Govern i de l'Estat siguin més ràpids i més amplis. A més a més, han qüestionat la capacitat de poder dur a terme "la meitat de coses" que s'han anunciat per part de l'executiu.

El PP ha sol·licitat la quantificació i valoració de les pèrdues causades pels aiguats, ha reclamat agilitzar els ajuts als ajuntaments més petits perquè no tinguin problemes de tresoreria i ha proposat fer un seguiment des de Presidència del grau de compliment de tots els compromisos anunciats.

Per part de VOX, han atribuït al "fanatisme climàtic" les obres hidràuliques de prevenció que s'han plantejat i que es reclamen, i ha defensat que "per millorar els serveis d'emergències cal un sistema estatal", ja que "l'estat autonòmic és un fracàs en gestionar aquestes tragèdies".

Els Comuns han refusat que es facin paral·lelismes amb la dana de València des de "l'oportunisme" i  insisteixen que cal "enfortir" els cossos d'emergència i millorar-los les condicions laborals, així com "reforçar i modernitzar" tot el sistema d'emergències de Catalunya.

Des de la CUP han reclamat la internalització del Cat112 i han recordat que en el pla director de barrancs de l'Ebre s'han d'incloure solucions estructurals basades en la natura per no quedar només "en el curt termini". 

Per part del grup mix, la diputada d'Aliança Catalana ha assegurat que el país "no està prou preparat" per fer front a fenòmens meteorològics extrems com la borrasca Alice i ha recriminat la falta de mesures estructurals.

Finalment, el PSC ha defensat el funcionament del sistema ESAlert tot i que ha demanat revisar la situació de la cobertura mòbil perquè arribin a tothom. Així com el paper de president Illa en l'emergència dels aiguats que ha tingut "un rol essencial en la coordinació centralitzada".