El passat 13 de setembre operaris del ministeri de Foment van traure -i no era la primera vegada- els llaços grocs del pont penjant d'Amposta. En van deixar intacta la senyera penjada pocs dies abans per la Diada Nacional.
Este matí, però, molts s'han sorprès i han viscut amb indignació la retirada de la senyera -un element, a priori, sense connotacions polítiques- que el Ministeri havia decidit no tocar anteriorment. La retirada de la senyera s'ha dut a terme en període electoral, per les eleccions del proper 10 de novembre, però en cap cas la Junta Electoral ha ordenat la retirada de senyeres d'espais públics. Tot i que sí en el cas d'estelades o pancartes amb missatges polítics.
El regidor de Governació, Miquel Subirats, ha expressat el seu malestar a les xarxes socials: "Indignació màxima de veure com el Ministeri de Foment només envia a la seva brigada a Amposta per retirar llaços grocs o la senyera i no fa cap inversió en coses necessaries com la millora de l'enllumenat".
També ha mostrat la seua indignació el regidor de Coneixement i Qualitat, Pau Cid:

ARA A PORTADA
-
-
Vilalba dels Arcs impulsa un servei públic d'electricitat i no cobrarà als veïns pel consum Redacció
-
Universitats prem l'accelerador per impulsar els estudis de Medicina al campus ebrenc de la URV Redacció
-
-
Tercer niu de tortuga careta al Delta de l’Ebre en una temporada rècord de nidificacions Xavi Llambrich
Publicat el 10 d’octubre de 2019 a les 13:36
Actualitzat el 10 d’octubre de 2019 a les 13:46
Et pot interessar
-
Política El republicà Enric Adell és el nou president del Patronat de Turisme de la Diputació
-
Política La CUP vota en contra dels comptes d’Aigües de Tortosa i denuncia el desequilibri estructural del model mixt
-
Política Santa Bàrbara formalitza el relleu a l’alcaldia: Josep Lluís Gimeno d'ERC pren el testimoni d’Antoni Ollés de Junts
-
Política L'alcalde d'Amposta passa balanç al 45% de les accions del PAM assolides a mig mandat
-
Política Gandesa, el quart mandat de Luz i l'únic pacte ebrenc amb el PP
-
Política Móra d’Ebre a mig mandat: promeses, projectes a mitges i un deute que no afluixa