A les Terres de l'Ebre i zones adjacents s'ha pogut disposar de registres de pluges anuals des de Castelló-Gudar fins a Tarragona-Lleida, amb 146 estacions pluviomètriques. En general es disposa de dades des de 1951 fins a 2024. La disponibilitat de cada estació oscil·la entre 25 i 74 dades. La possibilitat de saber la pluja màxima anual de cada any i de cada estació permet ordenar i treballar les dades segons la funció de distribució de probabilitat, normalment utilitzada per a valors màxims, anomenada de Gumbel. Este mètode utilitza les dades disponibles per a calcular la mitjana i la distribució típica que posteriorment es relacionen amb estadis temporals que anomenem "periodes de retorn o recurrència", normalment representat per la lletra "T", que s'escriuen T1,1 anys, T5, T10, T25, T50, T100, T200, T500 anys. No es corresponen exactament amb el "quan" temporal, NO són anys reals, són valors estadístics que també es podrien haver anomenat ordre 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8. Això permet classificar les pluges significatives i associar-les, en este cas, segons la distribució Gumbel a precipitacions que comportaran avingudes torrencials, que aquí no tractarem.
El mapa que es presenta mostra a l'eix 'X' la Longitud i a l'eix 'Y' la Latitud dels punts blancs on es troben les estacions pluviomètriques, que ens indiquen "on" es disposa de dades reals. Les línies grogues es corresponen amb la xarxa hidrogràfica bàsica, així com la línia de costa, que ens orienten en el territori.
El mapa de colors blaus i línies negres amb valors numèrics cada 20 mm permeten estimar les pluges isomàximes per a cada estació i les relacions amb estacions properes. El color blau clar mostra les isopluges menys alarmants per al període de retorn de referència, mentre que el color blau fort representa les isopluges màximes calculades. Una mirada atenta al mapa permet adonar-se'n de que les pluges isomàximes es concentre en zones determinades del territori.
Les pluges màximes acostumen a respondre al model de llevantada. Després de l'estiu, amb el Mediterrani prou calent, els vents de llevant carregats d'humitat i condicionats pels relleus litorals, afavorixen l'ascens de les masses d'aire humit, desenvolupant-se cumulonimbus que descarregaran quantitats importants d'aigua. Les conques hidrogràfiques litorals recullen tota l'aigua de pluja, ens evidencien el "quant" o la quantitat d'aigua que haurà d'infiltrar i drenar. Al Montsià, conques de 5 - 10 km2 tindran respostes ràpides de les avingudes. Les conques del Port i en general de la Prelitoral, amb superfícies de més de 25 km2, respondran més tard a les pluges màximes.
Al mapa de T100 les zones recurrents amb pluges màximes es concentren a les muntanyes de Prades, Llaberia, Port i massissos del Maestrat, així com al Montsià. A la resta de mapes que s'han dibuixat per a cada període de retorn s'observen línies isomàximes semblants però amb valors inferiors per a T50, T25, T10, T5 i T1,1, mentre que per a T100, T200 i T500 els valors són més grans. A tall d'exemple: s'adjunten els valors calculats per l'Ametlla de Mar: T1.1=31mm; T5=120mm; T10=148mm; T25=183mm; T50=156mm; T100=235mm; T200=261mm; T500=296mm. Per a més informació, preguntar.