La dreta pura i dura té un clar objectiu: excloure Catalunya de tota negociació i així ho han manifestat Rivera i Casado. Manifesten que son més de la meitat de catalans que son exclosos pel govern. Ho diuen però no s’ho creuen ja que si fos així permetrien un referèndum legal i acordat on es podrien comptar quants en som a cada costat.

I mentrestant prefereixen anul·lar les voluntats del poble majoritari i el seu govern excloent Catalunya i els catalans, malgrat ser la primera economia d’Espanya. Han mogut tots els fils possibles per destruir empreses, combatre amb tots els mitjans per reduir la nostra economia i des de Madrid poguessin marcar el pas de qualsevol esdeveniment que pogués millorar en nostre benestar.

Els trens de rodalies no funcionen, les carreteres estan estancades, el finançament està estrangulat, els ports i els aeroports s’han de dirigir des de Madrid, i les oligarquies econòmiques estan subjectes perquè l’únic que els importa és guanyar diners i qui domina els pressupostos viuen a la Moncloa . I així els serveis sanitaris i socials, escolars, culturals i econòmics catalans estan estrangulats i regulats des dels governs respectius espanyols per tal que anéssim perdent força i puguin maltractar-nos i acusar-nos d’excloents. I tot plegat sofrint un dèficit públic de 16.000 milions d’euros!

Rivera, el líder de Cs, vol aplicar l’article 155, com també Casado, el del PP, segons manifesten en acabar les reunions amb el president del govern. Vox, l’aliat natural del PP i Cs, per actuar contra tot allò que representi un avenç per Catalunya, ens restringiria a una simple província d’Espanya com si fóssim Ceuta o Melilla. Entenc el que des de segles s’ha prodigat des d’Espanya, l’actitud del PP i de Vox. No així la de Cs que van nàixer a Catalunya i que coneixen perfectament els problemes que sofrim perquè ells els pateixen i si algun cop usen les rodalies saben els dèficits, si es serveixen dels hospitals, de les universitats o tenen algun membre a la família amb necessitat d’assistència social, han d’observar les restriccions per manca de finançament.

Això és el preocupant quan prefereixen l’enfrontament, la repressió i provocar discussions continuades, abans de fer funcionar el país, dialogar, unir i buscar solucions pels problemes. I culpen, per encendre els ànims, dient que el dèficit públic català el provoquen les “embajadas” i els “xiringuitos”, quan les ambaixades espanyoles tenen més pressupost per cuidar el jardins que els catalans per pagar les delegacions a l’exterior, inclòs personal i manteniment.

La seva obsessió es empresonar, reprimir tots el que faci olor de català, i obligar a la majoria del nostre poble a seguir les seves regles, malgrat que ens perjudiquin. Creen ràbia i odi que s’incrementa entre un sector i l’altre, en tant que mobilitzen els quatre extremats de la dreta més nacionalista per treure llaços grocs i estelades, i anar pels pobles amb més vots autòctons provocant per poder sortir als mitjans de comunicacions escridassats.

Provoquen per així fer-se veure davant dels espanyols que a Catalunya no se’ls estima. I saben que això no és veritat; inciten els ànims per sortir a la televisió i mantenir tensió a Espanya i poder desbancar la dreta del PP per poder ser més nacionalistes i repressors, del que ho foren Rajoy, Sáez de Santamaria i Millo. Mentre Marchena és el seu ídol perquè actua des del TS, contra els líders catalans, per raons ideològiques.

Així funciona aquesta Espanya predicant contra Catalunya, des dels mitjans de comunicació i des dels governs, mantenint la figura “del mando y ordeno” com feren els dictadors Primo de Rivera i Franco i membre de la Unió Europea. Diàleg mai, enfrontament sempre; marxem per un camí totalment equivocat!