D’una mateixa experiència poden sorgir múltiples relats. Cada persona construeix la seua pròpia versió en funció de les vivències o les afinitats personals. Sempre ha estat així i sempre serà. La realitat té tantes formes com persones la contemplen. És normal.

Davant d’aquesta diversitat de legítimes versions, és responsabilitat de cadascú exposar la seua veritat amb claredat i sempre acompanyada d’evidències. Per això, les absències reiterades als espais de debat i decisió o les respostes imprecises, alimenten desconfiances i interpretacions que, lluny d’aclarir, acaben agreujant la situació.

Les formacions polítiques tenen uns criteris ètics molt definits. Quan estos principis es consideren traspassats, les organitzacions, des de dalt, prenen decisions per mantenir la coherència amb els seus valors. És aquí quan correspon a cada persona explicar la seua versió, aportant les proves i defensant-les amb arguments sòlids. Sense escletxes.

Si la pròpia versió s’entrellaça amb moviments polítics, el missatge pot transmetre més interessos tàctics que no pas compromís amb la justícia i la sinceritat. I això és un gran inconvenient per a qui vol exposar la seua veritat, perquè pot acabar percebent-se més com una maniobra política que com l’expressió d’una experiència viscuda.

Personalment, he escoltat totes les versions i he respectat tots els punts de vista. En el meu rol d’alcalde, quan se m’ha notificat alguna anomalia i se m’ha instat a aplicar mesures, aquestes sempre han estat de forma cautelar i s’han pres assegurant en tot moment el respecte als drets dels càrrecs afectats i comunicant cada decisió adoptada. Continuaré actuant amb la mateixa imparcialitat i compromís institucional, siguen quines siguen les circumstàncies. Perquè em dec a l’Ajuntament i al meu poble per damunt de tot.

Finalment, convé recordar que soc alcalde. Esta és la tasca que se’m va encomanar a través d’unes eleccions, i que continuaré exercint amb entrega. No soc periodista, ni investigador, ni jutge, ni alt càrrec de cap partit polític. Atribuir-me estes funcions és carregar-me injustament responsabilitats que no reconec i que no em pertoquen.

Vull acabar amb un desig sincer... que tothom puga retrobar la tranquil·litat i la felicitat que mereix, sempre amb l’horitzó obert a la convivència i la cohesió social. Per avançar, sovint cal tancar etapes i obrir-ne de noves.