Fa 43 anys, el dia 20 de maig de 1977, Deltebre aconseguia la seua desitjada independència. Aquell dia acabava una lluita llarga i difícil que havia començat molts anys abans. De fet, els primers intents es van fer a l’època de la República, però el desenllaç de la guerra va fer-los inviables. Cap als anys seixanta es va tornar a emprendre la lluita, sempre comptant amb l'oposició absoluta de l'Ajuntament de Tortosa, que, a més, disposava de la complicitat de l'Estat. I així van passar llargues dècades, però quan el règim franquista es va acabar, la independència va ser imparable. La força de la raó i la dimensió dels problemes que patíem es van acabar imposant.
Les condicions en què es van trobar els primers ajuntaments no podien ser pitjors. Un poble escampat al llarg de més de sis quilòmetres, absolutament desordenat, amb carreteres de terra o grava, sense aigua potable, ni clavegueres, ni voreres, ni enllumenat públic, ni carrers asfaltats, ni escoles dignes, ni institut, ni centres sanitaris, sense funcionaris experimentats, sense res. No va ser fàcil, especialment les primeres legislatures. Molta gent es va deixar els millors anys de la seua vida treballant per tirar endavant este poble. Un record per a tots ells i elles.
Avui, quaranta-tres anys després, gràcies a l'esforç de tots, el poble ha canviat. S'han solucionat molts dels greus dèficits que patia. Disposem de centres educatius dignes, de bones instal·lacions esportives, culturals i sanitàries, i de moltes altres coses, però ens queda encara una assignatura pendent: els carrers. No hem avançat prou en l'endreçament dels carrers. Ho hem de solucionar. Es una qüestió de dignitat que es fa cada dia més insuportable en algunes zones del poble.
És innegable que hem avançat moltes pantalles, que la gent ha madurat i la formació dels habitants de Deltebre ha millorat molt en estos anys. Però alhora, els problemes als que mos enfrontem són d'una dificultat extrema. La llevantada que vam patir a principi d'any, mos va demostrar que el Delta no pot aguantar molt més. Sense exagerar gens, podem dir que si no es prenen serioses mesures de protecció, els pròxims anys poden ser dramàtics.
Quan encara no havíem assimilat el desastre del Glòria, mos ha caigut al damunt un desastre que pot ser més gran encara: la Covid-19. Es tracta d'un cop sanitari i econòmic enorme, que requereix la solidaritat de tots els veïns i l'assistència decidida als més necessitats. Al voltant d'estos temes: la regressió del Delta i la lluita local contra els efectes de la Covid-19, no val la política, només el consens.
La nostra mà està estesa i ho estarà fins el darrer dia de la legislatura. Ara, amb motiu del nostre aniversari com a poble, potser és moment d'enfocar els nostres reptes estructurals i donar-los-hi una resposta unitària . Ens hi posem?
Joan Alginet Aliau
Portaveu d'ERC a Deltebre
Les condicions en què es van trobar els primers ajuntaments no podien ser pitjors. Un poble escampat al llarg de més de sis quilòmetres, absolutament desordenat, amb carreteres de terra o grava, sense aigua potable, ni clavegueres, ni voreres, ni enllumenat públic, ni carrers asfaltats, ni escoles dignes, ni institut, ni centres sanitaris, sense funcionaris experimentats, sense res. No va ser fàcil, especialment les primeres legislatures. Molta gent es va deixar els millors anys de la seua vida treballant per tirar endavant este poble. Un record per a tots ells i elles.
Avui, quaranta-tres anys després, gràcies a l'esforç de tots, el poble ha canviat. S'han solucionat molts dels greus dèficits que patia. Disposem de centres educatius dignes, de bones instal·lacions esportives, culturals i sanitàries, i de moltes altres coses, però ens queda encara una assignatura pendent: els carrers. No hem avançat prou en l'endreçament dels carrers. Ho hem de solucionar. Es una qüestió de dignitat que es fa cada dia més insuportable en algunes zones del poble.
És innegable que hem avançat moltes pantalles, que la gent ha madurat i la formació dels habitants de Deltebre ha millorat molt en estos anys. Però alhora, els problemes als que mos enfrontem són d'una dificultat extrema. La llevantada que vam patir a principi d'any, mos va demostrar que el Delta no pot aguantar molt més. Sense exagerar gens, podem dir que si no es prenen serioses mesures de protecció, els pròxims anys poden ser dramàtics.
Quan encara no havíem assimilat el desastre del Glòria, mos ha caigut al damunt un desastre que pot ser més gran encara: la Covid-19. Es tracta d'un cop sanitari i econòmic enorme, que requereix la solidaritat de tots els veïns i l'assistència decidida als més necessitats. Al voltant d'estos temes: la regressió del Delta i la lluita local contra els efectes de la Covid-19, no val la política, només el consens.
La nostra mà està estesa i ho estarà fins el darrer dia de la legislatura. Ara, amb motiu del nostre aniversari com a poble, potser és moment d'enfocar els nostres reptes estructurals i donar-los-hi una resposta unitària . Ens hi posem?
Joan Alginet Aliau
Portaveu d'ERC a Deltebre