A la nostra societat existeix una droga molt acceptada per la població i el seu consum està legalitzat. La ingesta d'aquesta està molt estesa i malauradament es comença a realitzar a una edat molt primerenca. I, parlo d'una droga que està a l'abast de tothom i no cal anar al mercat negre per fer-te amb ella, ja que a quasi totes les llars -per no dir a totes- del nostre país en podem trobar.
És una substància que es veu amb molt bons ulls i darrere d'ella existeix una gran pressió social perquè sigui consumida, és més si no ho fas, pots arribar a sentir-te com un bitxo estrany, ja que sembla que has de ser-hi consumidor obligat d'aquesta droga per estar integrat a la societat.
Qui encara no hagi esbrinat quina droga estic descrivint, passo a desvelar-la: Aquesta no és altre que l'alcohol etílic; a la llarga el seu consum pot provocar un gran ventall de trastorns, ja siguin digestius, neurològics i cardiovasculars, entre d'altres. També és el causant de malalties com la cirrosi hepàtica, la pancreatitis i un munt de càncers. I a la llarga té conseqüències en la salut com pèrdua de la gana, deficiència vitamínica, mala digestió d'aliments, problemes de pell, impotència sexual, obesitat, problemes del sistema nerviós central, pèrdua de memòria i desordres psicològics. A tot això, hem de sumar que pels mecanismes de tolerància i neuroadaptació cerebral, aquest consum pot derivar a mitjà i llarg termini en dependència d'aquesta substància i la síndrome d'abstinència pot arribar a ser greu, i provocar l'anomenat delírium trèmens. S'augmenta el risc de tenir lesions i agreuja els trastorns físics, psíquics i socials. I, pot perjudicar les relacions familiars i laborals, així com pot causar problemes a tercers.
Tot això té una afectació directa a la nostra societat, traduint-se en un nombre destacat de mortalitats i de persones que pel camí es troben amb una disCapacitat sobrevinguda, en els dos casos això sols ocorre en una edat relativament primerenca. Així que ens trobem davant d'un clar cas de morbiditat silenciada. No tinc clar que sigui pels interessos econòmics que genera, ja que no he fet un estudi en profunditat, però trobo que per la nostra societat no deu ser molt rendible.
La ingesta d'aquesta substància està tan acceptada, però tan acceptada, que trobo que avui dia són poques les persones que els esgarrifa les conseqüències que té pel nostre entorn i la societat. I ens hem acostumat tant a ella que veiem normal -i malauradament és massa sovint- que sigui notícia que una persona que sobrepassava el límit d'alcohol permès per a poder conduir un automòbil hagi provocat un accident amb víctimes pel mig. Parlo de víctimes, no tan sols de les mortals, ja que d'aquestes ja es fa ressò la premsa -sigui del tipus que sigui-. Jo vull fer més èmfasi en les víctimes que per culpa del consum irresponsable d'alcohol d'altres persones a l'hora de posar-se darrere d'un volant li sobrevé una disCapacitat i són les grans oblidades en aquestes situacions que la podem denominar com a drama social.
No cal que esmenti tots els inconvenients que implica el drama del fet que et sobrevingui una disCapacitat per un accident de trànsit per un consum irresponsable d'aquesta droga. Tant per a la persona afectada com per al seu entorn, sense oblidar-nos de la societat que també ho pateix indirectament com a càrrega econòmica i social. Trobo que tota aquesta explicació me la puc estalviar, ja que no és difícil d'imaginar.
I com li posem fre aquesta xacra social? Trobo que no és necessari prendre mesures dràstiques com la d'imposar una "Llei Seca" com ja es va realitzar fa uns quants anys en certs estats, pel fet que totes som coneixedores de les seves conseqüències. Més aviat s'hauria d'optar per equipar els vehicles, siguin de la classe que siguin, amb un etilòmetre -popularment conegut com a alcoholímetre-, i que s'hagi de fer ús d'aquest per poder posar el vehicle en marxa. Però sent coneixedor de la picaresca humana trobo que no serviria de molt.
Així, que al meu més humil parer, jo aniria més enllà i trobo molt necessari i urgent agilitzar la investigació i posada en marxa del vehicle autònom -aquell que circula sense una persona que el condueixi-, i crec que aquesta seria la millor forma -doncs per ara no se m’acut una altra manera que no sigui antipopular- de què els ocupants d'aquests vehicles puguin continuar viatjant drogades amb qualsevol mena de substàncies estiguin o no acceptades per la societat i regulades per l'administració pública (alcohol etílic, fàrmacs, etc.), o també practicar l'esport de moda que és el de prestar més atenció al dispositiu mòbil que no a la conducció del vehicle que porten entre mans. I, d'aquesta manera no posar en risc a la resta de les persones que som usuaris de la via pública i així no augmentar el nombre de víctimes, siguin mortals o les marcades de per vida per una disCapacitat sobrevinguda.
És una substància que es veu amb molt bons ulls i darrere d'ella existeix una gran pressió social perquè sigui consumida, és més si no ho fas, pots arribar a sentir-te com un bitxo estrany, ja que sembla que has de ser-hi consumidor obligat d'aquesta droga per estar integrat a la societat.
Qui encara no hagi esbrinat quina droga estic descrivint, passo a desvelar-la: Aquesta no és altre que l'alcohol etílic; a la llarga el seu consum pot provocar un gran ventall de trastorns, ja siguin digestius, neurològics i cardiovasculars, entre d'altres. També és el causant de malalties com la cirrosi hepàtica, la pancreatitis i un munt de càncers. I a la llarga té conseqüències en la salut com pèrdua de la gana, deficiència vitamínica, mala digestió d'aliments, problemes de pell, impotència sexual, obesitat, problemes del sistema nerviós central, pèrdua de memòria i desordres psicològics. A tot això, hem de sumar que pels mecanismes de tolerància i neuroadaptació cerebral, aquest consum pot derivar a mitjà i llarg termini en dependència d'aquesta substància i la síndrome d'abstinència pot arribar a ser greu, i provocar l'anomenat delírium trèmens. S'augmenta el risc de tenir lesions i agreuja els trastorns físics, psíquics i socials. I, pot perjudicar les relacions familiars i laborals, així com pot causar problemes a tercers.
Tot això té una afectació directa a la nostra societat, traduint-se en un nombre destacat de mortalitats i de persones que pel camí es troben amb una disCapacitat sobrevinguda, en els dos casos això sols ocorre en una edat relativament primerenca. Així que ens trobem davant d'un clar cas de morbiditat silenciada. No tinc clar que sigui pels interessos econòmics que genera, ja que no he fet un estudi en profunditat, però trobo que per la nostra societat no deu ser molt rendible.
La ingesta d'aquesta substància està tan acceptada, però tan acceptada, que trobo que avui dia són poques les persones que els esgarrifa les conseqüències que té pel nostre entorn i la societat. I ens hem acostumat tant a ella que veiem normal -i malauradament és massa sovint- que sigui notícia que una persona que sobrepassava el límit d'alcohol permès per a poder conduir un automòbil hagi provocat un accident amb víctimes pel mig. Parlo de víctimes, no tan sols de les mortals, ja que d'aquestes ja es fa ressò la premsa -sigui del tipus que sigui-. Jo vull fer més èmfasi en les víctimes que per culpa del consum irresponsable d'alcohol d'altres persones a l'hora de posar-se darrere d'un volant li sobrevé una disCapacitat i són les grans oblidades en aquestes situacions que la podem denominar com a drama social.
No cal que esmenti tots els inconvenients que implica el drama del fet que et sobrevingui una disCapacitat per un accident de trànsit per un consum irresponsable d'aquesta droga. Tant per a la persona afectada com per al seu entorn, sense oblidar-nos de la societat que també ho pateix indirectament com a càrrega econòmica i social. Trobo que tota aquesta explicació me la puc estalviar, ja que no és difícil d'imaginar.
I com li posem fre aquesta xacra social? Trobo que no és necessari prendre mesures dràstiques com la d'imposar una "Llei Seca" com ja es va realitzar fa uns quants anys en certs estats, pel fet que totes som coneixedores de les seves conseqüències. Més aviat s'hauria d'optar per equipar els vehicles, siguin de la classe que siguin, amb un etilòmetre -popularment conegut com a alcoholímetre-, i que s'hagi de fer ús d'aquest per poder posar el vehicle en marxa. Però sent coneixedor de la picaresca humana trobo que no serviria de molt.
Així, que al meu més humil parer, jo aniria més enllà i trobo molt necessari i urgent agilitzar la investigació i posada en marxa del vehicle autònom -aquell que circula sense una persona que el condueixi-, i crec que aquesta seria la millor forma -doncs per ara no se m’acut una altra manera que no sigui antipopular- de què els ocupants d'aquests vehicles puguin continuar viatjant drogades amb qualsevol mena de substàncies estiguin o no acceptades per la societat i regulades per l'administració pública (alcohol etílic, fàrmacs, etc.), o també practicar l'esport de moda que és el de prestar més atenció al dispositiu mòbil que no a la conducció del vehicle que porten entre mans. I, d'aquesta manera no posar en risc a la resta de les persones que som usuaris de la via pública i així no augmentar el nombre de víctimes, siguin mortals o les marcades de per vida per una disCapacitat sobrevinguda.