Fa un temps que a la televisió hi passaven els gags del programa Just for laughs (Només per riure) i si no ho recordo malament, es realitzaven a les tardes dels caps de setmana -i fa poc que vaig topar amb aquests per internet-, però aquestes són unes dades intranscendents. El que sí que en té de transcendència és el format d'aquest programa, ja que consisteix a posar una càmera de vídeo oculta, en la majoria d'ocasions, a l'espai públic -de vegades també o fan en centres comercials i espais privats- i a les persones que hi transiten per la zona li fan passar per un moment inversemblant.
No són poques les vegades que les persones amb mobilitat reduïda vivim escenes que podrien haver sortit d'un gag d'aquest programa. Sense anar més lluny fa un parell de dies abans de posar-me a escriure aquest article, a una persona del meu entorn de l'activisme social, li va passar pel cap el fet d'anar de compres a un basar oriental de la població on resideix. Fins aquí tot el més normal del món -això de sortir de compres- i més estant a les portes de les festes nadalenques, l'època de l'any que tots incrementem el nostre consumisme.
En arribar al carrer de la botiga esmentada, es troba que davant del rebaix del pas de vianants n'hi ha un cotxe -d'alta gamma- aparcat impedint que, ja no tan sols poder accedir a la botiga, sinó el simple fet de fer-lo a la vorera, un espai públic i de totes les ciutadanes i que els consistoris haurien de vetllar perquè siguin transitables per a totes les persones de la població.
Què va fer ella? Doncs el que faríem una part de nosaltres, agafar el telèfon mòbil i demanar la presència policial a la zona perquè prenguin cartes a l'assumpte. Bé, doncs aquí arriba la broma nadalenca! Al lloc fan acte de presència dos components de la Policia Local de la població i cadascun d'aquelles persones té un modus operandi diferent per "solucionar" la situació, cosa que ja crida molt l'atenció.
El primer policia local té com a objectiu agafar la cadira de rodes electrònica -aquesta deu pesar entorn de 95 kg al que hem de sumar el pes de la persona que va d'amunt- i plantar-la a sobre la vorera -sense cap actuació sobre el vehicle i com no, sobre la persona infractora de les normes de convivència bàsiques com és la de no estacionar ni parar a sobre d'un pas de vianants- perquè pugui accedir a la botiga. Veient la negativa de la persona que requereix la presència policial a la zona -no pel fet de portar-li la contraria, més bé que si no se sap manipular adequadament una cadira de rodes d'aquestes característiques, es pot provocar, una avaria seria i deixar immobilitzada a aquesta persona, fer-se mal les persones -ja que es necessita més d'una- que es posin a manipular la cadira de rodes pel pes i les característiques del material de suport o fer-li mal a la persona usuària d'aquesta- aquest decideix ficar-se dintre del cotxe patrulla i resguardar-se d'un matí ventós i fresc com a vegades en delecta el clima del terreno.
El segon policia local veient l'actitud del primer decideix passar a l'acció. I, la seva ocurrència no és una altra que la de trucar a la persona propietària del vehicle perquè vingui a retirar-lo. Aquí vull puntualitzar que això està passant entorn de les 11 h aproximadament del matí i aquest cotxe porta aparcat -segons la informació que presten voluntàriament les habitants de la zona- des del vespre del dia anterior, en un rebaix d'un pas de vianants, posant en perill a les persones transeúntes de la via pública, això últim ho clarifico per si alguna de nosaltres si li escapava.
El primer inconvenient que es troba és que aquest vehicle no té cap número de telèfon vinculat perquè es pugui localitzar la persona propietària. Així, que per art de màgia, aconsegueixen el número de telèfon del domicili de la persona que el condueix i a l'altra banda de la línia telefònica es posa un dels seus progenitors dient que ben aviat anirà per allà el pare del conductor, ja que molt a prop regenta una ferreteria. I no succeeix així, qui apareix és la mare, una senyora que comença a vomitar informació a destra i sinistra com que: la propietària del vehicle és una persona de procedència romanesa exparella del conductor, que no entén com el seu fill té el cotxe allà aparcat si viu a l'altra banda del poble, que el seu fill no porta el telèfon mòbil a sobre per què se l'ha deixat a casa... I, és quan es posa a cridar el nom del fill a ple pulmó enmig del carrer. No sé, però jo trobo que hagués començat a detenir a tothom, ja que tot -des del meu punt de vista- és tan estrany, però per sort jo no sóc policia.
Bé, resulta que aquesta senyora no només ha arribat al lloc per donar informació gratuïtament, sinó que també porta les claus del cotxe -vés a saber d'on han sortit, un altre enigma per a la llista- i l'agent de la policia decideix moure ell mateix el cotxe. Però aquí no acaba la història, resulta que el vehicle porta el canvi automatitzat i ell no té ni idea de com fer-lo funcionar. Així que es pren el seu temps per esbrinar-lo i quan ho aconsegueix, totes a fer les seves tasques i s'ha acabat!
Per fi aquesta persona pot realitzar les seves compres a l'establiment i quan torna sortir al carrer, quina és la seva sorpresa! Es troba amb un altre cotxe aparcat al mateix lloc de què acaben de treure. Aquesta es posa a mirar a totes bandes a veure si troba les càmeres de Just for laughs, però malauradament no és així, sinó que és una altra persona que condueix el seu carruatge d'acer sense tindre gens de respecte per cap altra persona. Per sort està dintre del basar oriental i no s'haurà de repetir el malson descrit a dalt.
Jo pensava que el surrealisme -com deia en Dalí- era una cosa de l'Alt Empordà i d'allò que estan tocats per la tramuntana, però veig que aquí tampoc ens escapem i pot ser sigui cosa que també estem tocats pel vent del nord.
En trobem en plena celebració de la festivitat de la nativitat -d'Apol·lo o de Jesús- i dintre d'aquestes celebracions ens trobem el 28 de desembre, pel cristianisme el dia dels Sants Innocents. Un dia que la comunitat de persones amb mobilitat reduïda es repeteix molt sovint -per aquestes menes de situacions- la resta dels dies de l'any.
Bon any 2024!
No són poques les vegades que les persones amb mobilitat reduïda vivim escenes que podrien haver sortit d'un gag d'aquest programa. Sense anar més lluny fa un parell de dies abans de posar-me a escriure aquest article, a una persona del meu entorn de l'activisme social, li va passar pel cap el fet d'anar de compres a un basar oriental de la població on resideix. Fins aquí tot el més normal del món -això de sortir de compres- i més estant a les portes de les festes nadalenques, l'època de l'any que tots incrementem el nostre consumisme.
En arribar al carrer de la botiga esmentada, es troba que davant del rebaix del pas de vianants n'hi ha un cotxe -d'alta gamma- aparcat impedint que, ja no tan sols poder accedir a la botiga, sinó el simple fet de fer-lo a la vorera, un espai públic i de totes les ciutadanes i que els consistoris haurien de vetllar perquè siguin transitables per a totes les persones de la població.
Què va fer ella? Doncs el que faríem una part de nosaltres, agafar el telèfon mòbil i demanar la presència policial a la zona perquè prenguin cartes a l'assumpte. Bé, doncs aquí arriba la broma nadalenca! Al lloc fan acte de presència dos components de la Policia Local de la població i cadascun d'aquelles persones té un modus operandi diferent per "solucionar" la situació, cosa que ja crida molt l'atenció.
El primer policia local té com a objectiu agafar la cadira de rodes electrònica -aquesta deu pesar entorn de 95 kg al que hem de sumar el pes de la persona que va d'amunt- i plantar-la a sobre la vorera -sense cap actuació sobre el vehicle i com no, sobre la persona infractora de les normes de convivència bàsiques com és la de no estacionar ni parar a sobre d'un pas de vianants- perquè pugui accedir a la botiga. Veient la negativa de la persona que requereix la presència policial a la zona -no pel fet de portar-li la contraria, més bé que si no se sap manipular adequadament una cadira de rodes d'aquestes característiques, es pot provocar, una avaria seria i deixar immobilitzada a aquesta persona, fer-se mal les persones -ja que es necessita més d'una- que es posin a manipular la cadira de rodes pel pes i les característiques del material de suport o fer-li mal a la persona usuària d'aquesta- aquest decideix ficar-se dintre del cotxe patrulla i resguardar-se d'un matí ventós i fresc com a vegades en delecta el clima del terreno.
El segon policia local veient l'actitud del primer decideix passar a l'acció. I, la seva ocurrència no és una altra que la de trucar a la persona propietària del vehicle perquè vingui a retirar-lo. Aquí vull puntualitzar que això està passant entorn de les 11 h aproximadament del matí i aquest cotxe porta aparcat -segons la informació que presten voluntàriament les habitants de la zona- des del vespre del dia anterior, en un rebaix d'un pas de vianants, posant en perill a les persones transeúntes de la via pública, això últim ho clarifico per si alguna de nosaltres si li escapava.
El primer inconvenient que es troba és que aquest vehicle no té cap número de telèfon vinculat perquè es pugui localitzar la persona propietària. Així, que per art de màgia, aconsegueixen el número de telèfon del domicili de la persona que el condueix i a l'altra banda de la línia telefònica es posa un dels seus progenitors dient que ben aviat anirà per allà el pare del conductor, ja que molt a prop regenta una ferreteria. I no succeeix així, qui apareix és la mare, una senyora que comença a vomitar informació a destra i sinistra com que: la propietària del vehicle és una persona de procedència romanesa exparella del conductor, que no entén com el seu fill té el cotxe allà aparcat si viu a l'altra banda del poble, que el seu fill no porta el telèfon mòbil a sobre per què se l'ha deixat a casa... I, és quan es posa a cridar el nom del fill a ple pulmó enmig del carrer. No sé, però jo trobo que hagués començat a detenir a tothom, ja que tot -des del meu punt de vista- és tan estrany, però per sort jo no sóc policia.
Bé, resulta que aquesta senyora no només ha arribat al lloc per donar informació gratuïtament, sinó que també porta les claus del cotxe -vés a saber d'on han sortit, un altre enigma per a la llista- i l'agent de la policia decideix moure ell mateix el cotxe. Però aquí no acaba la història, resulta que el vehicle porta el canvi automatitzat i ell no té ni idea de com fer-lo funcionar. Així que es pren el seu temps per esbrinar-lo i quan ho aconsegueix, totes a fer les seves tasques i s'ha acabat!
Per fi aquesta persona pot realitzar les seves compres a l'establiment i quan torna sortir al carrer, quina és la seva sorpresa! Es troba amb un altre cotxe aparcat al mateix lloc de què acaben de treure. Aquesta es posa a mirar a totes bandes a veure si troba les càmeres de Just for laughs, però malauradament no és així, sinó que és una altra persona que condueix el seu carruatge d'acer sense tindre gens de respecte per cap altra persona. Per sort està dintre del basar oriental i no s'haurà de repetir el malson descrit a dalt.
Jo pensava que el surrealisme -com deia en Dalí- era una cosa de l'Alt Empordà i d'allò que estan tocats per la tramuntana, però veig que aquí tampoc ens escapem i pot ser sigui cosa que també estem tocats pel vent del nord.
En trobem en plena celebració de la festivitat de la nativitat -d'Apol·lo o de Jesús- i dintre d'aquestes celebracions ens trobem el 28 de desembre, pel cristianisme el dia dels Sants Innocents. Un dia que la comunitat de persones amb mobilitat reduïda es repeteix molt sovint -per aquestes menes de situacions- la resta dels dies de l'any.
Bon any 2024!