11
de novembre
del
2023
Actualitzat
a les
20:11h
L’Audiència de Tarragona porta un any i set mesos sense pronunciar-se sobre el recurs d’apel·lació contra l’arxiu de la causa que investiga les càrregues de la Guàrdia Civil que van patir els votants a a Ràpita l’1 d’octubre, un arxiu decretat pel jutjat d’Amposta . Més d'una vuitantena de persones van acreditar haver partit lesions com a conseqüència de la intervenció policial i al voltant de la meitat mantenen oberta la denúncia pels fets. El retard de l’Audiència en emetre algun pronunciament s’acumula a les dificultats amb què el cas ja va topar-se als jutjats d’instrucció pels nombrosos recursos presentats i per les dificultats que hi va haver per tal que declaren tots els agents identificats. Ara, i a l’espera de conèixer el text un cop entre al Congrés per a la seua tramitació, este pot ser també un dels casos judicials que pengen de l’1 d’octubre que pot quedar sobresseït per la Llei d’Amnistia. Hi ha altres causes que afecten ebrencs que també en depenen, com la que pesa sobre els rapitencs Lluís Salvadó, Josep Caparrós i Albert Salvadó, també les que afecten els veïns de la Ràpita acusats per la Guàrdia Civil per danys, la que afecta l’expresidenta del Parlament, la xertolina Carme Forcadell, a més de manifestants particulars o membres d’entitats independentistes amb causes obertes.
Sobre el cas concret de l’acusació contra Guàrdia Civils per les càrregues a la Ràpita, els advocats Josep Canício i Oona Tomàs, el Col·lectiu d’Advocats i Advocades en defensa dels Afectats per l’1 d’octubre, van exposar la situació este dijous al vespre davant d’una desena d’estes persones que mantenen l’acusació contra la Guàrdia Civil.
De fet des del 2017 esta causa està pendent de resoldre. S’acusa dels delictes d’agressió i de tracte degradant als agents de la Guàrdia Civil que van intervindre al pavelló firal agredint els votants que participaven en el referèndum l’1 d’octubre. A més a més, es va aconseguir que el jutjat cités a declarar el capità que comandava l’actuació a la Ràpita, a qui s’acusa també de falsedat en document públic arran del relat que va exposar en el seu informe. Una versió que pràcticament capgirava els fets per explicar que els agents només van fer front als atacs de la gent. Una versió frontalment contraposada a la de l’acusació, que va demanar en el seu dia que aportéssen totes les gravacions de vídeo que van fer aquell dia agents de paisà. Els vídeos aportats per la Guàrdia Civil, però, es van limitar a aquells que mostraven els últims moments de la retirada del cos dels llocs dels fets, quan algunes persones els van escridassar després de tot el que havia passat i van ocasionar algun dany en vehicles pel llançament d’alguna pedra.
L’acusació també va demanar al jutjat que s’aportéssen les gravacions de ràdio entre agents, amb altres cossos policials i amb superiors, i que declarès el comandament que segons el capità va enviar les ordres des de Tarragona, per la qual cosa va demanar algunes pròrrogues que el jutjat va denegar, acordant finalment l’arxiu del procediment el febrer del 2022. El Col·lectiu d’Advocats va presentar un recurs d’apel·lació que ha fet derivar la causa a l’Audiència, un tribunal que des d’aleshores s’ha mantingut mut sobre el contingut de la denúncia, de la mateixa manera que la Fiscalia ha mostrat una actitud passiva i desinteressada en el cas.
Arribat a aquest punt, en la reunió d’ahir també es van exposar els dubtes que es plantegen respecte a de quina manera la futura llei d’amnistia pot afectar també esta causa en el sentit que podría ser que també acabés amnistiant els policies amb causes pendents per l’1 d’octubre. I és que a manca de conèixer el redactat una vegada el text es registre al Congrés per començar-ne la tramitació, l'acord al qual han arribat Junts i el PSOE contempla que esta llei ha d'incloure “tant els responsables com els ciutadans que, abans i després de la consulta del 2014 i del referèndum del 2017, han estat objecte de decisions o processos judicials vinculats a aquests esdeveniments”. Entre elles, les que afecten els policies amb causes pendents per l'1-O i per tant esta.
Val a dir que les explicacions dels advocats davant els agredits ahir a la biblioteca van deixar una sensació de desencís i resignació degut a la impunitat amb què poden acabar les agressions a la Ràpita. El públic però va expressar el seu agraïment per la llarga i insistent tasca dels advocats que desinteressadament han defensat la dignitat dels agredits davant els estaments judicials.
Així mateix, pel que fa a la Ràpita, també ha d’afectar Lluís Salvadó, ex secretari general d’Hisenda del Govern català, que es troba pendent de la data que el Tribunal Superior de Justícia marque per al judici pels preparatius de l'1-O. La Fiscalia demana per a ell sis anys i tres mesos de presó i 24.000 euros de multa pels delictes de prevaricació, desobediència i malversació, entre altres fets delicitius, a més de 27 anys d'inhabilitació.
També estan pendents l’exalcalde i l’extinent d’alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós i Albert Salvadó, també imputats pels preparatius i per la seua actuació el dia del referèndum. Tots dos resten igualment pendents de judici a l’Audiència de Tarragona en este cas, acusats de desobediència i prevaricació. L'advocacia de l'Estat els demana gairebé 15 anys d'inhabilitació, en el cas de Caparrós, i més de 13, per a Salvadó, per delicte de prevaricació, així com dues multes de 14.400 i 10.800 euros, respectivament, per desobediència.
I l’amnistia podria ser també per a aquells rapitencs que van ser acusats d’agressió per part de la Guàrdia Civil, algun dels quals s’enfronta a penes de presó i majoritàriament a quantioses indemnitzacions per danys.
Sobre el cas concret de l’acusació contra Guàrdia Civils per les càrregues a la Ràpita, els advocats Josep Canício i Oona Tomàs, el Col·lectiu d’Advocats i Advocades en defensa dels Afectats per l’1 d’octubre, van exposar la situació este dijous al vespre davant d’una desena d’estes persones que mantenen l’acusació contra la Guàrdia Civil.
De fet des del 2017 esta causa està pendent de resoldre. S’acusa dels delictes d’agressió i de tracte degradant als agents de la Guàrdia Civil que van intervindre al pavelló firal agredint els votants que participaven en el referèndum l’1 d’octubre. A més a més, es va aconseguir que el jutjat cités a declarar el capità que comandava l’actuació a la Ràpita, a qui s’acusa també de falsedat en document públic arran del relat que va exposar en el seu informe. Una versió que pràcticament capgirava els fets per explicar que els agents només van fer front als atacs de la gent. Una versió frontalment contraposada a la de l’acusació, que va demanar en el seu dia que aportéssen totes les gravacions de vídeo que van fer aquell dia agents de paisà. Els vídeos aportats per la Guàrdia Civil, però, es van limitar a aquells que mostraven els últims moments de la retirada del cos dels llocs dels fets, quan algunes persones els van escridassar després de tot el que havia passat i van ocasionar algun dany en vehicles pel llançament d’alguna pedra.
L’acusació també va demanar al jutjat que s’aportéssen les gravacions de ràdio entre agents, amb altres cossos policials i amb superiors, i que declarès el comandament que segons el capità va enviar les ordres des de Tarragona, per la qual cosa va demanar algunes pròrrogues que el jutjat va denegar, acordant finalment l’arxiu del procediment el febrer del 2022. El Col·lectiu d’Advocats va presentar un recurs d’apel·lació que ha fet derivar la causa a l’Audiència, un tribunal que des d’aleshores s’ha mantingut mut sobre el contingut de la denúncia, de la mateixa manera que la Fiscalia ha mostrat una actitud passiva i desinteressada en el cas.
Arribat a aquest punt, en la reunió d’ahir també es van exposar els dubtes que es plantegen respecte a de quina manera la futura llei d’amnistia pot afectar també esta causa en el sentit que podría ser que també acabés amnistiant els policies amb causes pendents per l’1 d’octubre. I és que a manca de conèixer el redactat una vegada el text es registre al Congrés per començar-ne la tramitació, l'acord al qual han arribat Junts i el PSOE contempla que esta llei ha d'incloure “tant els responsables com els ciutadans que, abans i després de la consulta del 2014 i del referèndum del 2017, han estat objecte de decisions o processos judicials vinculats a aquests esdeveniments”. Entre elles, les que afecten els policies amb causes pendents per l'1-O i per tant esta.
Val a dir que les explicacions dels advocats davant els agredits ahir a la biblioteca van deixar una sensació de desencís i resignació degut a la impunitat amb què poden acabar les agressions a la Ràpita. El públic però va expressar el seu agraïment per la llarga i insistent tasca dels advocats que desinteressadament han defensat la dignitat dels agredits davant els estaments judicials.
Així mateix, pel que fa a la Ràpita, també ha d’afectar Lluís Salvadó, ex secretari general d’Hisenda del Govern català, que es troba pendent de la data que el Tribunal Superior de Justícia marque per al judici pels preparatius de l'1-O. La Fiscalia demana per a ell sis anys i tres mesos de presó i 24.000 euros de multa pels delictes de prevaricació, desobediència i malversació, entre altres fets delicitius, a més de 27 anys d'inhabilitació.
També estan pendents l’exalcalde i l’extinent d’alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós i Albert Salvadó, també imputats pels preparatius i per la seua actuació el dia del referèndum. Tots dos resten igualment pendents de judici a l’Audiència de Tarragona en este cas, acusats de desobediència i prevaricació. L'advocacia de l'Estat els demana gairebé 15 anys d'inhabilitació, en el cas de Caparrós, i més de 13, per a Salvadó, per delicte de prevaricació, així com dues multes de 14.400 i 10.800 euros, respectivament, per desobediència.
I l’amnistia podria ser també per a aquells rapitencs que van ser acusats d’agressió per part de la Guàrdia Civil, algun dels quals s’enfronta a penes de presó i majoritàriament a quantioses indemnitzacions per danys.