07
de novembre
del
2023
Actualitzat
a les
20:18h
La definició i el coneixement dels pobles ibèrics que habitaren el riu Ebre han assolit una gran rellevància i solidesa científica degut a l’increment quantitatiu i qualitatiu de les investigacions arqueològiques que s’han desenvolupat en els darrers anys a les Terres de l’Ebre, el Sénia i el Baix Aragó. Esta intensa activitat investigadora, que ja va quedar palesa a les II Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre que tingueren lloc el novembre de 2022 a Tortosa, sumada a la consolidació de les tècniques analítiques, fa possible una revisió global sobre el primer mil·lenni aC en estos territoris des d’una perspectiva holística. Justament per això, i després que hagen passat 12 anys des de l’anterior congrés celebrat a Alcanyís, els propers dies 10, 11 i 12 de novembre tindrà lloc el III Congrés Internacional Ibers a l’Ebre al Casal Cultural de Tivissa.
Esta iniciativa dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre, el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Tivissa compta amb el suport científic de la Universitat de Barcelona, que també participa en l’organització. També hi col·laboren la Universitat Rovira i Virgili, la Université Toulouse-Jean Jaurès, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, el Govern d’Aragó, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu de les Terres de l’Ebre i el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre.
El Congrés té l’objectiu de recollir les aportacions més significatives dins el camp de la recerca arqueològica sobre la protohistòria al curs inferior de l’Ebre en els darrers anys. S'organitzarà en nou blocs temàtics que seran presentats per especialistes reconeguts que faran una ponència marc i moderaran una extensa taula rodona posterior. A més, el programa presenta trenta-nou comunicacions en format pòster distribuïdes segons els diferents blocs temàtics, que completaran la visió global del conjunt, amb problemàtiques particulars i aspectes concrets relatius a les diferents sessions. Això també permetrà conèixer l’abast de les investigacions desenvolupades pels diferents equips de recerca que treballen al nostre territori i aprofundir en els detalls de les intervencions arqueològiques dels seus jaciments principals. Durant els dies del Congrés els assistents podran votar quins són els tres millors pòsters i els autors que resulten guanyadors obtindran un diploma i un lot d'obsequi per part de l’organització i les entitats col·laboradores.
El Congrés culminarà amb una visita a la ciutat ibèrica de Kum-Castellet de Banyoles, que complix 25 anys d’excavacions continuades, reflex d’una intensa col·laboració entre la
Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de Tivissa. A la seu del Congrés hi haurà exposat l’“Holocorner: Ciutat ibèrica Kum-Castellet de Banyoles” (visita al jaciment en realitat virtual).
Este Congrés és un bon pretext per posar en valor la tasca realitzada pels investigadors i professionals de l’arqueologia, les institucions i les entitats que treballen en aquesta matèria a les Terres de l’Ebre. Per este motiu, posteriorment es publicaran les actes del Congrés, que contindran les disset ponències, les trenta-nou comunicacions en format pòster i un resum exhaustiu de totes les intervencions executades al territori. Este conjunt de dades esdevindrà una eina de coneixement essencial per als investigadors i estudiosos de la protohistòria i definirà les bases dels models teòrics que hauran de guiar la recerca del estudis ibèrics en els propers anys.
En este moment ja es pot constatar l’interès que ha suscitat este Congrés entre els investigadors de la protohistòria i els interessats en l’arqueologia ibèrica, perquè s’ha assolit la xifra de 150 inscrits d’arreu de l’Estat.
Esta iniciativa dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre, el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Tivissa compta amb el suport científic de la Universitat de Barcelona, que també participa en l’organització. També hi col·laboren la Universitat Rovira i Virgili, la Université Toulouse-Jean Jaurès, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, el Govern d’Aragó, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu de les Terres de l’Ebre i el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre.
El Congrés té l’objectiu de recollir les aportacions més significatives dins el camp de la recerca arqueològica sobre la protohistòria al curs inferior de l’Ebre en els darrers anys. S'organitzarà en nou blocs temàtics que seran presentats per especialistes reconeguts que faran una ponència marc i moderaran una extensa taula rodona posterior. A més, el programa presenta trenta-nou comunicacions en format pòster distribuïdes segons els diferents blocs temàtics, que completaran la visió global del conjunt, amb problemàtiques particulars i aspectes concrets relatius a les diferents sessions. Això també permetrà conèixer l’abast de les investigacions desenvolupades pels diferents equips de recerca que treballen al nostre territori i aprofundir en els detalls de les intervencions arqueològiques dels seus jaciments principals. Durant els dies del Congrés els assistents podran votar quins són els tres millors pòsters i els autors que resulten guanyadors obtindran un diploma i un lot d'obsequi per part de l’organització i les entitats col·laboradores.
El Congrés culminarà amb una visita a la ciutat ibèrica de Kum-Castellet de Banyoles, que complix 25 anys d’excavacions continuades, reflex d’una intensa col·laboració entre la
Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de Tivissa. A la seu del Congrés hi haurà exposat l’“Holocorner: Ciutat ibèrica Kum-Castellet de Banyoles” (visita al jaciment en realitat virtual).
Este Congrés és un bon pretext per posar en valor la tasca realitzada pels investigadors i professionals de l’arqueologia, les institucions i les entitats que treballen en aquesta matèria a les Terres de l’Ebre. Per este motiu, posteriorment es publicaran les actes del Congrés, que contindran les disset ponències, les trenta-nou comunicacions en format pòster i un resum exhaustiu de totes les intervencions executades al territori. Este conjunt de dades esdevindrà una eina de coneixement essencial per als investigadors i estudiosos de la protohistòria i definirà les bases dels models teòrics que hauran de guiar la recerca del estudis ibèrics en els propers anys.
En este moment ja es pot constatar l’interès que ha suscitat este Congrés entre els investigadors de la protohistòria i els interessats en l’arqueologia ibèrica, perquè s’ha assolit la xifra de 150 inscrits d’arreu de l’Estat.