29
de setembre
del
2023
Actualitzat
a les
14:26h
La ciutat ibèrica de Kum-Castellet de Banyoles, a Tivissa, i el poblat ibèric del Coll del Moro, a Gandesa, oferiran diverses activitats divulgatives per donar a conèixer la seua història en el marc del Cap de Setmana Ibèric 2023 que se celebrarà el cap de setmana del 7 i el 8 d’octubre.
El programa d’activitats, que organitzen l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, conjuntament amb els ajuntaments de Tivissa i Gandesa, inclou visites guiades i guiatges teatralitzats en estos dos importants jaciments ibèrics de les Terres de l’Ebre. Totes les activitats són gratuïtes però cal fer reserva prèvia trucant al 977638556 o enviant un correu electrònic a [email protected].
L’activitat familiar consistix en una visita teatralitzada en la qual dos personatges explicaran com era l’organització social dels pobles ibers. En cada un dels dos jaciments, els visitants seran rebuts per una parella d’habitants que explicaran com s’estructuraven les societats ibèriques. L’activitat familiar la portarà a terme “Iber. Arqueologia, Patrimoni i Turisme”, empresa concessionària de les visites guiades als monuments i jaciments de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural a les comarques de Tarragona. A banda, s’han programat també diverses visites guiades als dos jaciments a càrrec dels equips d’arqueòlegs responsables dels projectes de recerca que s’hi porten a terme. Les activitats inclouen també tastos de cervesa “Iberika”.
Pel que fa al poblat ibèric del Coll del Moro, les visites arqueològiques guiades tindran lloc dissabte i diumenge a les 12.00h, mentre que l’activitat familiar es farà dissabte a les 17.00h i diumenge a les 10.30h. El tast de cervesa Ibèrika es farà després de l’activitat familiar el dissabte i de la visita guiada de diumenge.
L’enclavament ocupa una plataforma elevada d’unes 4,5 hectàrees de superfície sobre l’anomenat turó de Banyoles, un punt estratègic per al control del riu Ebre. Tant per les seves dimensions com per la cronologia que presenta, la ciutat ibèrica de Kum-Castellet de Banyoles és un dels assentaments urbans ibèrics més remarcables de la Catalunya meridional. La seva principal funció hauria estat el control del comerç entre la costa i l’interior a través del curs del riu Ebre.
Les troballes arqueològiques que s’hi han fet, d’una importància excepcional, constitueixen l’anomenat tresor de Tivissa. L’any 1912 s’hi va trobar un conjunt d’arracades, braçalets, anells i un petit tresor de vint-i-nou monedes. Posteriorment, l’any 1925, hi va aparèixer una figura d’una parella de bous de bronze i, entre els anys 1927 i 1928, s’hi va produir la troballa més important, consistent en quatre pàteres de plata daurada, onze vasos d’argent i dos collarets de plata que formen un conjunt únic de peces votives ibèriques conegudes popularment amb el nom de “Tresor de Tivissa”. Les peces, datades al segle III aC, són la millor mostra d’orfebreria ibèrica que es conserva a Catalunya.
Les excavacions arqueològiques han permès provar-hi l’existència d’una important activitat manufacturera, principalment relacionada amb la producció vitivinícola. Tant és així que els recents treballs arqueològics han posat al descobert el que seria el trull de vi més antic de Catalunya, datat al segle III aC. A més, s’hi ha localitzat un taller destinat a la manufactura de teixits i pells; grans estructures d’emmagatzematge per guardar i conservar productes i creacions artesanals, i una zona destinada a habitatges.
Els orígens del poblat es remuntarien als segles VI-V aC. Després de la Segona Guerra Púnica, a partir del darrer quart del segle III aC, el coll del Moro sembla que va passar de ser un recinte defensat per una torre-talaia a un poblat completament fortificat. Un altre element destacat del jaciment del coll del Moro és l’existència de la necròpolis, una de les poques que s’han conservat a Catalunya pel que fa als poblats ibèrics.
El programa d’activitats, que organitzen l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, conjuntament amb els ajuntaments de Tivissa i Gandesa, inclou visites guiades i guiatges teatralitzats en estos dos importants jaciments ibèrics de les Terres de l’Ebre. Totes les activitats són gratuïtes però cal fer reserva prèvia trucant al 977638556 o enviant un correu electrònic a [email protected].
L’activitat familiar consistix en una visita teatralitzada en la qual dos personatges explicaran com era l’organització social dels pobles ibers. En cada un dels dos jaciments, els visitants seran rebuts per una parella d’habitants que explicaran com s’estructuraven les societats ibèriques. L’activitat familiar la portarà a terme “Iber. Arqueologia, Patrimoni i Turisme”, empresa concessionària de les visites guiades als monuments i jaciments de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural a les comarques de Tarragona. A banda, s’han programat també diverses visites guiades als dos jaciments a càrrec dels equips d’arqueòlegs responsables dels projectes de recerca que s’hi porten a terme. Les activitats inclouen també tastos de cervesa “Iberika”.
L’agenda
A la Ciutat ibèrica de Kum-Castellet de Banyoles s’han programat les visites teatralitzades el dissabte i el diumenge a les 10.30h, mentre que les visites guiades es faran dissabte a les 12.00h i a les 18.00h i diumenge a les 12.00h. El tast de cervesa Iberika es farà després de la visita guiada de dissabte a la tarda i diumenge. Durant els dos dies també hi haurà jornada de portes obertes a l’Espai Ilercavonia de Tivissa amb reserva prèvia trucant al 977418014.Pel que fa al poblat ibèric del Coll del Moro, les visites arqueològiques guiades tindran lloc dissabte i diumenge a les 12.00h, mentre que l’activitat familiar es farà dissabte a les 17.00h i diumenge a les 10.30h. El tast de cervesa Ibèrika es farà després de l’activitat familiar el dissabte i de la visita guiada de diumenge.
Cap de Setmana Ibèric 2023
Enguany se celebra la vint-i-tresena edició del Cap de Setmana Ibèric, un projecte de Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) pensat per dinamitzar els jaciments ibèrics del país i donar a conèixer la història i la cultura dels pobles ibers de Catalunya. En el cas del Coll del Moro i la ciutat ibèrica de Kum-Castellet de Banyoles es tracta de dos jaciments rellevants de la tribu ibèrica coneguda amb el nom d’Ilercavons que estenia la seva influència per gran part de les actuals terres de l’Ebre.La ciutat ibèrica de Kum-Castellet de Banyoles
El jaciment ibèric de Kum-Castellet de Banyoles és una ciutat ibèrica de la tribu dels Ilercavons situada a uns dos quilòmetres al nord-est del poble de Tivissa, a la comarca de la Ribera d’Ebre.L’enclavament ocupa una plataforma elevada d’unes 4,5 hectàrees de superfície sobre l’anomenat turó de Banyoles, un punt estratègic per al control del riu Ebre. Tant per les seves dimensions com per la cronologia que presenta, la ciutat ibèrica de Kum-Castellet de Banyoles és un dels assentaments urbans ibèrics més remarcables de la Catalunya meridional. La seva principal funció hauria estat el control del comerç entre la costa i l’interior a través del curs del riu Ebre.
Les troballes arqueològiques que s’hi han fet, d’una importància excepcional, constitueixen l’anomenat tresor de Tivissa. L’any 1912 s’hi va trobar un conjunt d’arracades, braçalets, anells i un petit tresor de vint-i-nou monedes. Posteriorment, l’any 1925, hi va aparèixer una figura d’una parella de bous de bronze i, entre els anys 1927 i 1928, s’hi va produir la troballa més important, consistent en quatre pàteres de plata daurada, onze vasos d’argent i dos collarets de plata que formen un conjunt únic de peces votives ibèriques conegudes popularment amb el nom de “Tresor de Tivissa”. Les peces, datades al segle III aC, són la millor mostra d’orfebreria ibèrica que es conserva a Catalunya.
Coll del Moro
El poblat ibèric del coll del Moro, al municipi de Gandesa (Terra Alta), és un notable exemple d’assentament artesanal i manufacturer de la tribu ibèrica dels ilercavons. Per la seva posició estratègica, se suposa que va ser un assentament important per controlar els fluxos d’intercanvi comercial entre la costa i les terres de l’interior.Les excavacions arqueològiques han permès provar-hi l’existència d’una important activitat manufacturera, principalment relacionada amb la producció vitivinícola. Tant és així que els recents treballs arqueològics han posat al descobert el que seria el trull de vi més antic de Catalunya, datat al segle III aC. A més, s’hi ha localitzat un taller destinat a la manufactura de teixits i pells; grans estructures d’emmagatzematge per guardar i conservar productes i creacions artesanals, i una zona destinada a habitatges.
Els orígens del poblat es remuntarien als segles VI-V aC. Després de la Segona Guerra Púnica, a partir del darrer quart del segle III aC, el coll del Moro sembla que va passar de ser un recinte defensat per una torre-talaia a un poblat completament fortificat. Un altre element destacat del jaciment del coll del Moro és l’existència de la necròpolis, una de les poques que s’han conservat a Catalunya pel que fa als poblats ibèrics.