La granota toro es donarà per erradicada al delta de l'Ebre si l'any que ve no se'n torna a detectar

Les dos campanyes de mostreig d'ADN no han detectat rastres de l'espècie invasora

Mostreig per detectar la presència de granota toro al delta de l'Ebre
Mostreig per detectar la presència de granota toro al delta de l'Ebre | Acció Climàtica
Aguaita.cat
11 d'agost del 2023
Actualitzat a les 11:01h
La granotatoro (Lithobates catesbeianus) està a punt de declarar-se erradicada al deltadel'Ebre. Va aparèixer per primer cop l'any 2018 amb unes larves localitzades en les llacunes del filtre verd d'Illa de Mar (hemidelta esquerre). Estaven en un nucli molt localitzat que es va aïllar amb una tanca perimetral de sis quilòmetres i es va capturar i eliminar els exemplars. Enguany s'han fet dos campanyes de mostreigd'ADN ambiental, al maig i juliol, en 15 punts repartits per les diferents masses d'aigua de l'hemidelta esquerre. Totes les mostres han estat negatives. L'any que ve es repetiran els mostrejos per confirmar-ne l'erradicació per part d'AccióClimàtica i el ParcNatural del Deltadel'Ebre.

El mostreig d'ADN ambiental confirma els resultats d'altres mètodes de mostreig directes, de pesca i d'escolta, amb els quals tampoc s'ha detectat la presència de la granota toro des de 2021. Va ser "clau" la detecció precoç i la ràpida i contundent actuació per frenar l'expansió de la granota toro en un sistema complex com el delta de l'Ebre.
 
El pla d'erradicació ha continuat activat amb el seguiment i monitoratge de l'espècie, tant a la zona d'actuació (190 hectàrees) com en altres zones potencials del Delta. També s'han incorporat noves metodologies més eficients i adaptades a la situació de baixa densitat d'exemplars, com ara la detecció de l’ADN ambiental o la bioacústica.

La granotatoro és una de les 100espèciesinvasores més nocives del món. És originària del nord-oest dels Estats Units i sud-oest del Canadà. Va arribar a Europa per Suècia (1959) i posteriorment per Finlàndia (1967) per aprofitament piscícola. La seva gran capacitat d'adaptació al medi ha fet que s'hagi estès a més d'una quarantena de països on no s'ha aconseguit erradicar. Causa "greus desequilibris". És molt depredadora i elimina poblacions d'espècies autòctones d'amfibis i rèptils, desplaça espècies autòctones i altera la vegetació nativa. També és transmissora de malalties i paràsits i pot ser hoste de fongs com el Batrachochytrium dendrobatidis que ataca els amfibis.