26
de juliol
del
2023
Actualitzat
a les
20:54h
El Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de cassació amb què la promotora de parc eòlic Coll del Moro feia un últim intent per reduir la compensació que paga a l'Ajuntament de Batea. La decisió tancar el recorregut judicial i el consistori no haurà de tornar els ingressos. El litigi va començar el 2016 amb un contenciós administratiu a l'Audiència de Tarragona. L'Ajuntament de Batea s'havia negat a signar un conveni, que rebaixava per cinc la compensació que la promotora eòlica pagava al consistori, d'uns 160.000 euros anuals llavors als 20.000 que els oferien – sota amenaça de signar o perdre-ho tot -. Des de llavors, s'han presentat dos contenciosos cada any que podrien caure també arran de la decisió del Suprem.
El recurs de cassació es va presentar per la promotora eòlica després que el jutjat contenciós administratiu de Tarragona i el TSJC ja donés la raó a l'Ajuntament de Batea. L'alcalde Joaquim Paladella ha defensat que la decisió de la secció primera de la sala del contenciós del Suprem "és molt important". D'una banda, perquè permet al consistori retenir els ingressos dels últims set anys - que suposem una injecció a les arques municipals de fins a 250.000 euros, com és el cas de l'últim exercici -.
Els litigis amb la promotora dels parcs eòlics Coll del Moro i Torre Madrina van començar quan la infraestructura d'Energías de Portugal la va absorbir una nova empresa xinesa, que va demanar signar un nou conveni i reduir a escassos 20.000 euros la compensació pública - llavors el consistori en cobrava més de 150.000 -.
Paladella també remarca que, desestimant el recurs de cassació, l'alt tribunal ratifica que els convenis amb els ajuntaments "són vàlids" – la promotora ha afegit aquest argument en l'últim recurs -, així com que la interpretació del conveni que ha fet l'Ajuntament és la "correcta". Durant molt temps es va mantenir un estira-i-arronsa dels lletrats d'una banda i l'altra sobre quina havia de ser la liquidació, que es calcula, segons el conveni inicial, per la facturació i les primes de subvencions (o d'inversió). La promotora havia arribat a presentar a l'Ajuntament de Batea una liquidació en què era el consistori qui els devia diners.
Mentre altres ajuntaments van acceptar els nous convenis – i han perdut diners – Batea ha resistit l'embat legal. La promotora, ara en mans d'una empresa de capital holandès i portuguès, ha estat presentant un recurs contenciós administratiu anual per cada un dels dos parcs eòlics, el Coll de Moro i Torre Madrina. El recurs de cassació desestimat pel Suprem és sobre el primer dels més d'una desena de recursos que ha rebut el consistori els últims anys, i confien que creï jurisprudència i faci caure tota la resta.
L'alcalde de Batea i diputat de PSC al Parlament assenyala que en les sentències judicials, els magistrats "veuen lògic" que l'administració local rebi una compensació "per l'impacte que causen els parcs eòlics al territori", una valoració "amb forta càrrega política" per a Paladella, ja que avalaria que fossin les administracions, en aquest cas la Generalitat amb els decrets de regulació de renovables, qui fixés "un tant per cent o una fórmula" per indemnitzar les administracions locals.
"Seria correcte, legal i s'hauria de posar", ha defensat Paladella. "Aquesta és la lectura política – de la decisió judicial-, que és lògic que l'impacte al territori tinguin una compensació pública", ha afegit. L'alcalde apunta que s'evitaria als ajuntaments estes batalles legals contra les promotores i no descarta que incentivés i desencallés, en molts llocs, la implantació d'energies renovables. "A més, seria just perquè l'energia que produeixen no es queda al territori. Va a donar vida i riquesa a un altre lloc", ha recordat.
El recurs de cassació es va presentar per la promotora eòlica després que el jutjat contenciós administratiu de Tarragona i el TSJC ja donés la raó a l'Ajuntament de Batea. L'alcalde Joaquim Paladella ha defensat que la decisió de la secció primera de la sala del contenciós del Suprem "és molt important". D'una banda, perquè permet al consistori retenir els ingressos dels últims set anys - que suposem una injecció a les arques municipals de fins a 250.000 euros, com és el cas de l'últim exercici -.
Els litigis amb la promotora dels parcs eòlics Coll del Moro i Torre Madrina van començar quan la infraestructura d'Energías de Portugal la va absorbir una nova empresa xinesa, que va demanar signar un nou conveni i reduir a escassos 20.000 euros la compensació pública - llavors el consistori en cobrava més de 150.000 -.
Paladella també remarca que, desestimant el recurs de cassació, l'alt tribunal ratifica que els convenis amb els ajuntaments "són vàlids" – la promotora ha afegit aquest argument en l'últim recurs -, així com que la interpretació del conveni que ha fet l'Ajuntament és la "correcta". Durant molt temps es va mantenir un estira-i-arronsa dels lletrats d'una banda i l'altra sobre quina havia de ser la liquidació, que es calcula, segons el conveni inicial, per la facturació i les primes de subvencions (o d'inversió). La promotora havia arribat a presentar a l'Ajuntament de Batea una liquidació en què era el consistori qui els devia diners.
Mentre altres ajuntaments van acceptar els nous convenis – i han perdut diners – Batea ha resistit l'embat legal. La promotora, ara en mans d'una empresa de capital holandès i portuguès, ha estat presentant un recurs contenciós administratiu anual per cada un dels dos parcs eòlics, el Coll de Moro i Torre Madrina. El recurs de cassació desestimat pel Suprem és sobre el primer dels més d'una desena de recursos que ha rebut el consistori els últims anys, i confien que creï jurisprudència i faci caure tota la resta.
L'alcalde de Batea i diputat de PSC al Parlament assenyala que en les sentències judicials, els magistrats "veuen lògic" que l'administració local rebi una compensació "per l'impacte que causen els parcs eòlics al territori", una valoració "amb forta càrrega política" per a Paladella, ja que avalaria que fossin les administracions, en aquest cas la Generalitat amb els decrets de regulació de renovables, qui fixés "un tant per cent o una fórmula" per indemnitzar les administracions locals.
"Seria correcte, legal i s'hauria de posar", ha defensat Paladella. "Aquesta és la lectura política – de la decisió judicial-, que és lògic que l'impacte al territori tinguin una compensació pública", ha afegit. L'alcalde apunta que s'evitaria als ajuntaments estes batalles legals contra les promotores i no descarta que incentivés i desencallés, en molts llocs, la implantació d'energies renovables. "A més, seria just perquè l'energia que produeixen no es queda al territori. Va a donar vida i riquesa a un altre lloc", ha recordat.