06
de juny
del
2023
Actualitzat
el
07
de juny
a les
11:15h
Tres regidors del PP i tres de Som Amposta, partit vinculat pels seus orígens a l’extinta Plataforma per Catalunya. Sis regidors, d’un total de 496. És tota la collita que han obtingut els partits de dreta espanyolista i d’extrema dreta a les Terres de l’Ebre el 28M. Un comportament electoral que es desmarca de la tendència generalitzada a Catalunya, on el PP passa de 66 regidors a 196, de 108.269 vots a 247.113 (del 4,7% de vots al 8,4) i Vox de 3 a 124 regidors, de 36.240 vots a 150.653 (un 5% de vots). A les Terres de l’Ebre, tots els partits de dreta i extrema dreta sumen 3.495 vots dels 82.552 emesos (un 4,2%), incloent PP, Vox, Ciutadans, Valents, Som Amposta i Salvem lo Monument. A Tortosa, la capital, per primera vegada des de l’inici de la democràcia no hi ha cap partit de “dretes”. Fins i tot ha caigut enguany l’únic regidor de Ciutadans que hi havia al Consistori. D’ençà del rebuig social arran del Pla Hidrològic, la dreta no ha aixecat cap a les Terres de l’Ebre, ni aigua.
Ens quedem de moment a la capital. Entre els anys 1987 i el 2003 Tortosa tenia sis regidors del PP d’un total de 21. La segona força. L’any 1995 el partit va tocar sostre, amb 4.117 votants a la ciutat. Al conjunt de les Terres de l’Ebre, en va assolir 15.635, la tercera força per darrera de CiU (amb 34.351 vots) i el PSC (amb 19.518). Vint-i-vuit anys després, diumenge, el Partit Popular va obtindré 803 vots, gairebé una vintena part, i la meitat que fa 4 anys. I parlem d’un territori que “als anys 90 va ser el buc insígnia del Partit Popular a tot Catalunya”, en paraules del que va ser durant gairebé 13 anys secretari general del partit, Rafael Luna.
Que el PP, més de 20 anys després del Pla Hidrològic, seguisca trobant a l’Ebre terra cremada es pot veure com una continuïtat de la mateixa lògica. Els votants ebrencs seguixen obligatòriament actius contra el record i la pervivència de l’amenaça de futures detraccions d’aigua. Però altres partits que van donar suport al transvasament s’han refet. “Una de les explicacions és que a les Terres de l’Ebre el PP no té cap mena d’estructura orgànica, de fet a Catalunya ja tenen poc múscul, però al territori menys”, analitza el politòleg Jordi Arrufat. “El PP necessita fer un gran esforç a Catalunya i posar interès per recuperar forts com les quatre comarques de l’Ebre", admet Luna.
Pel que fa al cas de Vox i d'extrema dreta en general, l’anàlisi sembla més complex i, per als especialistes, interessant observar-ho. En estes municipals, tampoc han trobat a l’Ebre un brou de cultiu on créixer. Les poques candidatures constituïdes tenien bona part dels integrants de fora dels municipis i tampoc han fet massa esforç per arribar al votant local: “Que Vox haja fet tota la seua campanya a l’Ebre en castellà no és menor, clar, implica un esforç mínim d’adaptació,a diferència del que fa tradicionalment el PP a les zones més catalanoparlants de Catalunya”, exposa Arrufat. Una aportació que es podria fer extensiva a altres formacions, tal com apunta una altra politòloga ebrenca, Cinta Arasa: “Les onades migratòries a les Terres de l’Ebre han estat recents i la llengua i la identitat s’ha preservat d’una manera natural. Per esta raó discursos d’enfrontament identitari i lingüístic, a l’Ebre, no poden quallar de cap manera”. Pel que fa als votants d’ultradreta, afegix Arrufat, “solen ser algú que viu en la seua bombolla, sense estar gaire implicat en grups de gent que pensen diferent d'ells, susceptibles de rebre inputs via digital, això tant en els casos de renda molt alta (no aplica a l'Ebre) com els de renda baixa, que sí aplica a l'Ebre, i no necessàriament en aquest cas venen del PP i altres opcions conservadores”, exposa Arrufat, que afegix que “en molts casos de renda baixa podrien venir de l'abstenció”.
El menys sorprenent, atenent a la tònica general, és que Ciutadans no arranque. La formació taronja només tenia un regidor a Tortosa i amb la caiguda lliure arreu a ningú se li fa estrany.
“Jo personalment crec que aquí a l’Ebre l'eix nacionalista està molt ben establert, i per tant una dreta marcadament espanyolista no funcionarà, almenys per estes generacions presents i properes”, afirma la politòloga i escriptora Cinta Farnós. L’evolució a la baixa dels partits de dretes, apunta, s’explicaria pel vot de càstig antitransvasista al PP, però també “hi ha incidit els primers tripartits, i el procés, indubtablement. Hi ha hagut un procés de nacionalització de partits també a nivell de Catalunya, i l’independentisme va dixar de ser residual però també el discurs federalista o d'altres formes. Al final hi va haver una radicalització als extrems de l'eix nacional i aquí van anar trobant lloc els votants més "espanyolistes" de l'Ebre", sosté.
Ara bé, aporta una lectura afegida a tenir en compte: “Per contra, penso que l'eix esquerra dreta no esta gens identificat ni definit per la majoria de persones. És probable que no puguen identificar quines polítiques es desprenen de l'esquerra i quines de la dreta. Això passa a tot arreu i aquí també, molt. Amb la qual cosa, si li sumem al fet que encara pesa molt el personalisme, les polítiques més conservadores queden amagades sota sigles o persones que es definixen més de centre o esquerra, molt sovint”. D’esta manera, afegix, “la meua opinió personal no és que realment siga un fet molt conscient el que no tinguen espai aquí els partits de dreta i extrema dreta, sinó que l'autoidentificació o autoconcepció com a votant ideològic de dretes no funciona, un fet al que se suma l’aversió a l’eix nacional espanyolista, i per això no obtenen resultats”, conclou.
Cinta Arasa fa una altra reflexió que reforça el que ha passat en estes eleccions i a la vegada confronta prejudicis potser assumits a la lleugera sobre l’esperit tradicionalment dretà de l’Ebre: “Esta és una zona rural i poc poblada, on la repressió feixista va ser especialment crua perquè tothom sabia “qui era qui”. Els republicans i els independentistes o els van afusellar o es van haver d’exiliar o van callar durant dècades en general. Això va fer que, durant dècades, i més enllà del 1975, les úniques veus que deien que parlaven “des de l’Ebre” (sense esta nomenclatura) eren veus de dretes. Per esta raó, fora de l’Ebre, la gent té la sensació que la dreta hi és forta. En realitat no ha estat mai així, i estos resultats ho constaten”.
Amb tot, “permeteu-nos als d'aquí baix celebrar que som un humil però coratjós dic de contenció del feixisme i les seues variants”, celebrava en la seua recent columna al Nacional l’articulista ebrenca Montse Castellà.
Ens quedem de moment a la capital. Entre els anys 1987 i el 2003 Tortosa tenia sis regidors del PP d’un total de 21. La segona força. L’any 1995 el partit va tocar sostre, amb 4.117 votants a la ciutat. Al conjunt de les Terres de l’Ebre, en va assolir 15.635, la tercera força per darrera de CiU (amb 34.351 vots) i el PSC (amb 19.518). Vint-i-vuit anys després, diumenge, el Partit Popular va obtindré 803 vots, gairebé una vintena part, i la meitat que fa 4 anys. I parlem d’un territori que “als anys 90 va ser el buc insígnia del Partit Popular a tot Catalunya”, en paraules del que va ser durant gairebé 13 anys secretari general del partit, Rafael Luna.
Que el PP, més de 20 anys després del Pla Hidrològic, seguisca trobant a l’Ebre terra cremada es pot veure com una continuïtat de la mateixa lògica. Els votants ebrencs seguixen obligatòriament actius contra el record i la pervivència de l’amenaça de futures detraccions d’aigua. Però altres partits que van donar suport al transvasament s’han refet. “Una de les explicacions és que a les Terres de l’Ebre el PP no té cap mena d’estructura orgànica, de fet a Catalunya ja tenen poc múscul, però al territori menys”, analitza el politòleg Jordi Arrufat. “El PP necessita fer un gran esforç a Catalunya i posar interès per recuperar forts com les quatre comarques de l’Ebre", admet Luna.
Pel que fa al cas de Vox i d'extrema dreta en general, l’anàlisi sembla més complex i, per als especialistes, interessant observar-ho. En estes municipals, tampoc han trobat a l’Ebre un brou de cultiu on créixer. Les poques candidatures constituïdes tenien bona part dels integrants de fora dels municipis i tampoc han fet massa esforç per arribar al votant local: “Que Vox haja fet tota la seua campanya a l’Ebre en castellà no és menor, clar, implica un esforç mínim d’adaptació,a diferència del que fa tradicionalment el PP a les zones més catalanoparlants de Catalunya”, exposa Arrufat. Una aportació que es podria fer extensiva a altres formacions, tal com apunta una altra politòloga ebrenca, Cinta Arasa: “Les onades migratòries a les Terres de l’Ebre han estat recents i la llengua i la identitat s’ha preservat d’una manera natural. Per esta raó discursos d’enfrontament identitari i lingüístic, a l’Ebre, no poden quallar de cap manera”. Pel que fa als votants d’ultradreta, afegix Arrufat, “solen ser algú que viu en la seua bombolla, sense estar gaire implicat en grups de gent que pensen diferent d'ells, susceptibles de rebre inputs via digital, això tant en els casos de renda molt alta (no aplica a l'Ebre) com els de renda baixa, que sí aplica a l'Ebre, i no necessàriament en aquest cas venen del PP i altres opcions conservadores”, exposa Arrufat, que afegix que “en molts casos de renda baixa podrien venir de l'abstenció”.
El menys sorprenent, atenent a la tònica general, és que Ciutadans no arranque. La formació taronja només tenia un regidor a Tortosa i amb la caiguda lliure arreu a ningú se li fa estrany.
“Jo personalment crec que aquí a l’Ebre l'eix nacionalista està molt ben establert, i per tant una dreta marcadament espanyolista no funcionarà, almenys per estes generacions presents i properes”, afirma la politòloga i escriptora Cinta Farnós. L’evolució a la baixa dels partits de dretes, apunta, s’explicaria pel vot de càstig antitransvasista al PP, però també “hi ha incidit els primers tripartits, i el procés, indubtablement. Hi ha hagut un procés de nacionalització de partits també a nivell de Catalunya, i l’independentisme va dixar de ser residual però també el discurs federalista o d'altres formes. Al final hi va haver una radicalització als extrems de l'eix nacional i aquí van anar trobant lloc els votants més "espanyolistes" de l'Ebre", sosté.
Les eleccions municipals del 28 de maig. Foto: Laia Solanellas
Ara bé, aporta una lectura afegida a tenir en compte: “Per contra, penso que l'eix esquerra dreta no esta gens identificat ni definit per la majoria de persones. És probable que no puguen identificar quines polítiques es desprenen de l'esquerra i quines de la dreta. Això passa a tot arreu i aquí també, molt. Amb la qual cosa, si li sumem al fet que encara pesa molt el personalisme, les polítiques més conservadores queden amagades sota sigles o persones que es definixen més de centre o esquerra, molt sovint”. D’esta manera, afegix, “la meua opinió personal no és que realment siga un fet molt conscient el que no tinguen espai aquí els partits de dreta i extrema dreta, sinó que l'autoidentificació o autoconcepció com a votant ideològic de dretes no funciona, un fet al que se suma l’aversió a l’eix nacional espanyolista, i per això no obtenen resultats”, conclou.
Cinta Arasa fa una altra reflexió que reforça el que ha passat en estes eleccions i a la vegada confronta prejudicis potser assumits a la lleugera sobre l’esperit tradicionalment dretà de l’Ebre: “Esta és una zona rural i poc poblada, on la repressió feixista va ser especialment crua perquè tothom sabia “qui era qui”. Els republicans i els independentistes o els van afusellar o es van haver d’exiliar o van callar durant dècades en general. Això va fer que, durant dècades, i més enllà del 1975, les úniques veus que deien que parlaven “des de l’Ebre” (sense esta nomenclatura) eren veus de dretes. Per esta raó, fora de l’Ebre, la gent té la sensació que la dreta hi és forta. En realitat no ha estat mai així, i estos resultats ho constaten”.
Amb tot, “permeteu-nos als d'aquí baix celebrar que som un humil però coratjós dic de contenció del feixisme i les seues variants”, celebrava en la seua recent columna al Nacional l’articulista ebrenca Montse Castellà.