16
de maig
del
2023
Actualitzat
a les
17:24h
PIMEC Terres de l’Ebre i els sectors més afectats per la sequera i les restriccions d’aigua al territori han presentat este dimarts a Deltebre el manifest “Economia, aigua i futur”, a través del qual han fet una crida a les administracions públiques per a la posada en marxa urgent de mesures concretes i ajuts directes a les empreses per fer compatible la continuïtat de l’activitat econòmica amb un ús sostenible de l’aigua. El manifest, impulsat per PIMEC i presentat el passat 5 de maig al Dipòsit del Rei Martí a Barcelona, ha estat fruit d’un procés participatiu amb tots els sectors afectats i ja compta amb 156 adhesions.
La presidenta de PIMEC Terres de l’Ebre, Elisabet Zapater, ha reiterat que la sequera té un greu impacte en l’activitat econòmica i social del país i, en especial, del territori. “L’agricultura i el turisme ebrenc són els principals sectors afectats per les mesures restrictives imposades per fer front a la sequera”, ha recordat. És per això que Zapater ha demanat “accions a curt i llarg termini amb l’objectiu de treballar la sostenibilitat i l’eficiència dels recursos naturals i solucions urgents per les empreses afectades per tal de protegir la seua viabilitat, que a hores d’ara està compromesa”.
Durant la seua intervenció, el president de PIMEC Tarragona, Jordi Ciuraneta, ha recordat que “a partir d’una crisi es pot generar una oportunitat, sempre i quant es planifique de forma diferent per tal de trobar solucions”. Ciuraneta també s’ha referit concretament a la situació de les Terres de l’Ebre: “La situació d’incertesa és evident i l’afectació podria ser especialment significativa, no només en termes econòmics i per a diversos sectors d’activitats, sinó també en l'aspecte social”. Per este motiu, el president de PIMEC Tarragona ha defensat que “des del món empresarial hem de prendre mesures, situar el problema i mirar cap al futur. Cal una mirada que contemple tots els sectors i territoris, només així serem capaços de trobar una solució conjunta”.
L’acte també ha comptat amb la participació d’Arantxa Codorniu, presidenta de FIHRT Terres de l’Ebre, que ha destacat que “el turisme és un sector que patix la situació de sequera d’una manera evident, pel fet que molts usos i activitats turístiques tenen l’aigua com a protagonista”. A més, ha defensat que “Catalunya ha d’afrontar la situació de sequera de forma responsable i seriosa per tal de mantenir el seu prestigi com a destinació turística de primer nivell mundial” i ha recordat que “el sector turístic té una llarga experiència en matèria d’ús racional de l’aigua, que implica aprofitament, reaprofitament, reutilització i estalvi d’aigua”.
També han intervingut en l’acte Daniel Brasé, vicepresident de PIMEC Turisme, Estela Alcalà, presidenta de FECOTUR Deltebre, Gemma Gasulla, secretaria territorial de PIMEC Tarragona i delegada de PIMEC Terres de l’Ebre, i Iñaki Gas, representant de l’Escola Agrària d’Amposta.
Les propostes del manifest ‘Economia, aigua i futur’
Les entitats signants proposen l’adopció de les següents mesures amb l’impuls de les administracions públiques i les institucions competents.
El document recull propostes a curt termini orientades a crear una governança de l’aigua a Catalunya que impulsi els canvis necessaris durant els pròxims 10 anys, i un pla d’acció per pal·liar els efectes de la sequera. En destaquen la creació d’una Taula de l’aigua de Catalunya, liderada per la Generalitat i que impliqui a totes les administracions i actors econòmics per tal d’establir les bases del futur Pacte Nacional de l’Aigua; i un programa d’ajuts directes i crèdits a les empreses afectades per la sequera, destinades a la preservació del teixit productiu i al manteniment de l’ocupació. Així mateix, defensa revisar la fiscalitat de les activitats afectades per la sequera, redissenyar i accelerar els tràmits administratius vinculats amb l’aigua, incrementar la dotació dels fons europeus Next Generation destinats a la sostenibilitat i l’eficiència i establir programes específics de formació i reciclatge, entre altres.
D’altra banda, el manifest inclou també propostes a mig i llarg termini per orientar les inversions que s’haurien d’incorporar a un Pacte Nacional per l’Aigua; així com mesures i programes estratègics que haurien de tenir una estabilitat d’execució i pressupostària durant els pròxims 10 anys. Són, per exemple, la planificació d’inversions que donin resiliència al sistema hídric català: sistemes de retorn de l’aigua, àrees de recàrrega dels aqüífers, etc. A més, les entitats signants veuen necessari establir programes de suport i foment de l’eficiència amb la modernització de regadius, la reconversió dels processos industrials i altres activitats econòmiques i l’adopció de mesures de gestió sostenible.
Finalment, el document també demana promoure la R+D de tecnologies que contribueixin a solucionar aquesta problemàtica, assistència tècnica als agricultors i altres negocis afectats, millorar i unificar la legislació actual en referència a la gestió de l’aigua, i demanar al Govern de l’Estat Espanyol, a la Generalitat de Catalunya i a la Unió Europea un front comú per impulsar la redacció d’un pla d’infraestructures europees de l’aigua, entre altres qüestions.
La presidenta de PIMEC Terres de l’Ebre, Elisabet Zapater, ha reiterat que la sequera té un greu impacte en l’activitat econòmica i social del país i, en especial, del territori. “L’agricultura i el turisme ebrenc són els principals sectors afectats per les mesures restrictives imposades per fer front a la sequera”, ha recordat. És per això que Zapater ha demanat “accions a curt i llarg termini amb l’objectiu de treballar la sostenibilitat i l’eficiència dels recursos naturals i solucions urgents per les empreses afectades per tal de protegir la seua viabilitat, que a hores d’ara està compromesa”.
Durant la seua intervenció, el president de PIMEC Tarragona, Jordi Ciuraneta, ha recordat que “a partir d’una crisi es pot generar una oportunitat, sempre i quant es planifique de forma diferent per tal de trobar solucions”. Ciuraneta també s’ha referit concretament a la situació de les Terres de l’Ebre: “La situació d’incertesa és evident i l’afectació podria ser especialment significativa, no només en termes econòmics i per a diversos sectors d’activitats, sinó també en l'aspecte social”. Per este motiu, el president de PIMEC Tarragona ha defensat que “des del món empresarial hem de prendre mesures, situar el problema i mirar cap al futur. Cal una mirada que contemple tots els sectors i territoris, només així serem capaços de trobar una solució conjunta”.
L’acte també ha comptat amb la participació d’Arantxa Codorniu, presidenta de FIHRT Terres de l’Ebre, que ha destacat que “el turisme és un sector que patix la situació de sequera d’una manera evident, pel fet que molts usos i activitats turístiques tenen l’aigua com a protagonista”. A més, ha defensat que “Catalunya ha d’afrontar la situació de sequera de forma responsable i seriosa per tal de mantenir el seu prestigi com a destinació turística de primer nivell mundial” i ha recordat que “el sector turístic té una llarga experiència en matèria d’ús racional de l’aigua, que implica aprofitament, reaprofitament, reutilització i estalvi d’aigua”.
També han intervingut en l’acte Daniel Brasé, vicepresident de PIMEC Turisme, Estela Alcalà, presidenta de FECOTUR Deltebre, Gemma Gasulla, secretaria territorial de PIMEC Tarragona i delegada de PIMEC Terres de l’Ebre, i Iñaki Gas, representant de l’Escola Agrària d’Amposta.
Les propostes del manifest ‘Economia, aigua i futur’
Les entitats signants proposen l’adopció de les següents mesures amb l’impuls de les administracions públiques i les institucions competents.
El document recull propostes a curt termini orientades a crear una governança de l’aigua a Catalunya que impulsi els canvis necessaris durant els pròxims 10 anys, i un pla d’acció per pal·liar els efectes de la sequera. En destaquen la creació d’una Taula de l’aigua de Catalunya, liderada per la Generalitat i que impliqui a totes les administracions i actors econòmics per tal d’establir les bases del futur Pacte Nacional de l’Aigua; i un programa d’ajuts directes i crèdits a les empreses afectades per la sequera, destinades a la preservació del teixit productiu i al manteniment de l’ocupació. Així mateix, defensa revisar la fiscalitat de les activitats afectades per la sequera, redissenyar i accelerar els tràmits administratius vinculats amb l’aigua, incrementar la dotació dels fons europeus Next Generation destinats a la sostenibilitat i l’eficiència i establir programes específics de formació i reciclatge, entre altres.
D’altra banda, el manifest inclou també propostes a mig i llarg termini per orientar les inversions que s’haurien d’incorporar a un Pacte Nacional per l’Aigua; així com mesures i programes estratègics que haurien de tenir una estabilitat d’execució i pressupostària durant els pròxims 10 anys. Són, per exemple, la planificació d’inversions que donin resiliència al sistema hídric català: sistemes de retorn de l’aigua, àrees de recàrrega dels aqüífers, etc. A més, les entitats signants veuen necessari establir programes de suport i foment de l’eficiència amb la modernització de regadius, la reconversió dels processos industrials i altres activitats econòmiques i l’adopció de mesures de gestió sostenible.
Finalment, el document també demana promoure la R+D de tecnologies que contribueixin a solucionar aquesta problemàtica, assistència tècnica als agricultors i altres negocis afectats, millorar i unificar la legislació actual en referència a la gestió de l’aigua, i demanar al Govern de l’Estat Espanyol, a la Generalitat de Catalunya i a la Unió Europea un front comú per impulsar la redacció d’un pla d’infraestructures europees de l’aigua, entre altres qüestions.