15
de maig
del
2023
Actualitzat
a les
20:11h
Una columna amb una quinzena de tractors han sortit este dilluns a la tarda des de Batea per arribar dimecres al matí a la seu de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), a Saragossa. Els pagesos de l'Ebre i el Priorat alerten que la "irresponsable" gestió que s'està fent de l'aigua de reg a la conca de l'Ebre pot acabar "amb l'actual model productiu local" d'aliments. Si no es gestiona l'aigua per salvar "el potencial productiu" (els arbres), es pot produir una escabetxada irreversible per al sector. Alguns joves agricultors ho estan perdent tot i es veuen al límit. "Ja tinc el taüt comprat", ha assegurat Eegoitz Azkue de Marçà. Unió de Pagesos demana "missatges clars" de suport i ajut a les administracions.
Convocats per Unió de Pagesos (UP), els agricultors de l'Ebre i el Priorat que han sortit de Batea es trobaran a Bujaraloz (Monegres, Saragossa) amb la columna de tractors que han sortit de Lleida a la mateixa hora i que aglutina agricultors de les Garrigues, l'Urgell, el Segrià i la Segarra. En una única columna, la marxa arribarà per fer nit a Alfajarín (Central, Saragossa). Este dimecres al matí reprendran la marxa fins al centre de Saragossa, a les portes de la seu de la CHE on faran reivindicacions.
La principal és denunciar la "irresponsable" gestió de l'aigua de la conca de l'Ebre que s'està fent. "És inadmissible trobar-nos en la situació en què ens trobem, amb un risc de perdre el potencial productiu dels arbres fruiters o la campanya de l'arròs, sense haver dit res quatre dies abans de donar l'aigua", ha recriminat Carles Vicente, responsable d'organització del sindicat. El sindicat agrari considera que la Confederació i el Ministeri "enganyen" a la pagesia, anunciant ajuts que no serviran per a res i que són "un gest insuficient" per a un sector que pot perdre present i futur.
"Mirem de salvar el que tenim ara", ha exigit el membre de la permanent d'UP. El sector vol "missatges clars" i contundents que l'administració els donarà suport en este sentit i "que hi seran". "No es pot gestionar una conca com la de l'Ebre i dir que el que esperes és que ploga", ha criticat Vicente sobre la resposta a la tardor que van rebre de la CHE.
El posicionament que UP espera de les administracions, estatal i catalana, és que concreten ajuts per a qui perda "la fruita, l'alfals, el panís, l'arròs" i molts altres, i que així prioritzen "salvar les plantacions" sabent que se'ls "rescabalarà" la collita. "No és el mateix perdre el cultiu que el potencial. No hi ha prou diners per pagar els arbres, per pagar les plantacions i per pagar els regadius", ha avisat Vicente.
Model d'alimentació en joc
Com ha afegit el responsable de sectors vegetals del sindicat i coordinador territori d'UP a les Terres de l'Ebre, Miquel Piñol, tots els conreus - d'hivernacle, de secà i de reg – "estan en perill amb esta sequera", però el més "greu" és que acabe amb els productes locals del territori i del país. "No és el que guanyarem o perdrem, és que els sectors que produïxen aliments estan patint i podem perdre l'alimentació com la tenim concebuda fins ara", ha insistit.
Sense futur
De moment, el cereal d'hivern de secà s'ha perdut tot. És el cas d'Eegoitz Azkue, ramader i agricultor de Marçà (Priorat). D'ajuts, de moment, només compten amb els que tenen a l'abast de la seva pròpia butxaca, "dels fons que els pares han suat amb el treball". El farratge que ell cultiva li servia per alimentar els animals de la seua explotació i ara ho ha de comprar tot. "Amb el preu que s'està posant, no es pot", reconeix.
El seu futur el veu negre. "Ja he comprat el taüt i la mare l'altre dia em deia que dixem les granges, que ho abandonéssim tot", lamenta Azkue. El ramader també lamenta que cada vegada els exigixin més burocràcia i uns coneixements digitals que no tenen. "No hem volgut ser informàtics i cada vegada ens demanen més papers. Hi ha gent als despatxos que no es dediquen més que a cobrar i no ens ajuden en res", ha recriminat. Als més joves que es plantegen ser ramaders o pagesos, Azkue els diu directament "que no entren" al sector.
Convocats per Unió de Pagesos (UP), els agricultors de l'Ebre i el Priorat que han sortit de Batea es trobaran a Bujaraloz (Monegres, Saragossa) amb la columna de tractors que han sortit de Lleida a la mateixa hora i que aglutina agricultors de les Garrigues, l'Urgell, el Segrià i la Segarra. En una única columna, la marxa arribarà per fer nit a Alfajarín (Central, Saragossa). Este dimecres al matí reprendran la marxa fins al centre de Saragossa, a les portes de la seu de la CHE on faran reivindicacions.
La principal és denunciar la "irresponsable" gestió de l'aigua de la conca de l'Ebre que s'està fent. "És inadmissible trobar-nos en la situació en què ens trobem, amb un risc de perdre el potencial productiu dels arbres fruiters o la campanya de l'arròs, sense haver dit res quatre dies abans de donar l'aigua", ha recriminat Carles Vicente, responsable d'organització del sindicat. El sindicat agrari considera que la Confederació i el Ministeri "enganyen" a la pagesia, anunciant ajuts que no serviran per a res i que són "un gest insuficient" per a un sector que pot perdre present i futur.
"Mirem de salvar el que tenim ara", ha exigit el membre de la permanent d'UP. El sector vol "missatges clars" i contundents que l'administració els donarà suport en este sentit i "que hi seran". "No es pot gestionar una conca com la de l'Ebre i dir que el que esperes és que ploga", ha criticat Vicente sobre la resposta a la tardor que van rebre de la CHE.
El posicionament que UP espera de les administracions, estatal i catalana, és que concreten ajuts per a qui perda "la fruita, l'alfals, el panís, l'arròs" i molts altres, i que així prioritzen "salvar les plantacions" sabent que se'ls "rescabalarà" la collita. "No és el mateix perdre el cultiu que el potencial. No hi ha prou diners per pagar els arbres, per pagar les plantacions i per pagar els regadius", ha avisat Vicente.
Model d'alimentació en joc
Com ha afegit el responsable de sectors vegetals del sindicat i coordinador territori d'UP a les Terres de l'Ebre, Miquel Piñol, tots els conreus - d'hivernacle, de secà i de reg – "estan en perill amb esta sequera", però el més "greu" és que acabe amb els productes locals del territori i del país. "No és el que guanyarem o perdrem, és que els sectors que produïxen aliments estan patint i podem perdre l'alimentació com la tenim concebuda fins ara", ha insistit.
Sense futur
De moment, el cereal d'hivern de secà s'ha perdut tot. És el cas d'Eegoitz Azkue, ramader i agricultor de Marçà (Priorat). D'ajuts, de moment, només compten amb els que tenen a l'abast de la seva pròpia butxaca, "dels fons que els pares han suat amb el treball". El farratge que ell cultiva li servia per alimentar els animals de la seua explotació i ara ho ha de comprar tot. "Amb el preu que s'està posant, no es pot", reconeix.
El seu futur el veu negre. "Ja he comprat el taüt i la mare l'altre dia em deia que dixem les granges, que ho abandonéssim tot", lamenta Azkue. El ramader també lamenta que cada vegada els exigixin més burocràcia i uns coneixements digitals que no tenen. "No hem volgut ser informàtics i cada vegada ens demanen més papers. Hi ha gent als despatxos que no es dediquen més que a cobrar i no ens ajuden en res", ha recriminat. Als més joves que es plantegen ser ramaders o pagesos, Azkue els diu directament "que no entren" al sector.