15
de maig
del
2023
Actualitzat
a les
9:33h
La regulaciódelGovern per implantarrenovables i arribar als objectius de transicióenergètica de 2030 i 2050 va acabar provocant una allaudeprojectes en zones de les Terresdel'Ebre on el problema és endèmic, com la TerraAlta o el BaixEbre. Un primer decret va generar una "bombolla especulativa" que "trinxava" espais rurals i perpetuava un model que s'aprofita de la vulnerabilitat i els problemes estructurals de l'agricultura, com els preus baixos i la falta de relleu generacional. Mentre batallen amb les grans energètiques, els municipis han apostat per la regulació urbanística, les eines de protecció de l'entorn i projectes d'autoconsum que els permetin no dependre'n. Ara es demana a les àrees metropolitanes que facen el mateix.
Després d'anys de pausa, el mandat municipal que ara acaba va començar a les Terresdel'Ebre amb l'amenaçareviscolada de grans instal·lacions de renovables "trinxant" paisatges, negocis i projectes de vida. A la TerraAlta es reactivava la construcció de tres nous parcs eòlics i el Govern s'afanyava a derogar el decret que establia les anomenades Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP). La comarca va demanar que la invalidació de les ZDP tingués efecte retroactiu i aturés les tres centrals que Naturgy posava en marxa i que havia tramitat amb la normativa que s'anul·lava.
El nou decret16/2019, "per l'emergència climàtica", no va atendre la petició de la comarca. Amb la nova regulació s'havia d'ordenar la "urgent" transició ecològica, agilitzar la tramitació dels projectes i accelerar la producció d'energia verda per complir els objectius de 2030 i 2050. El decret es va fer amb un altre compromís, anunciat pel presidentTorra i la conselleraÀngelsChacón des de Gandesa: la TerraAlta i altres zones de les Terresdel'Ebre castigades per la massificació eòlica quedarien "blindades". Havien superat la seva quota de solidaritat.
Aquell decret, en lloc de "redistribuir" la producció energètica i treure "pressió" a zones massificades, va provocar una allau mai vista de projectes, eòlics i fotovoltaics, que esquitxaven i malmetien totes les zones rurals de les Terres de l'Ebre - i també, i sobretot, de Ponent o el Camp de Tarragona-. Desenes i desenes de projectes es presentaven cada setmana a la Ponència d'Energies Renovables, l'eina que havia de "filtrar" i frenar projectes que no eren viables pel seu impacte paisatgístic, ecològic o patrimonial, i que tindria en compte "criteris de densitat".
Noucopdevolant
Després d'anys de pausa, el mandat municipal que ara acaba va començar a les Terresdel'Ebre amb l'amenaçareviscolada de grans instal·lacions de renovables "trinxant" paisatges, negocis i projectes de vida. A la TerraAlta es reactivava la construcció de tres nous parcs eòlics i el Govern s'afanyava a derogar el decret que establia les anomenades Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP). La comarca va demanar que la invalidació de les ZDP tingués efecte retroactiu i aturés les tres centrals que Naturgy posava en marxa i que havia tramitat amb la normativa que s'anul·lava.
El nou decret16/2019, "per l'emergència climàtica", no va atendre la petició de la comarca. Amb la nova regulació s'havia d'ordenar la "urgent" transició ecològica, agilitzar la tramitació dels projectes i accelerar la producció d'energia verda per complir els objectius de 2030 i 2050. El decret es va fer amb un altre compromís, anunciat pel presidentTorra i la conselleraÀngelsChacón des de Gandesa: la TerraAlta i altres zones de les Terresdel'Ebre castigades per la massificació eòlica quedarien "blindades". Havien superat la seva quota de solidaritat.
Aquell decret, en lloc de "redistribuir" la producció energètica i treure "pressió" a zones massificades, va provocar una allau mai vista de projectes, eòlics i fotovoltaics, que esquitxaven i malmetien totes les zones rurals de les Terres de l'Ebre - i també, i sobretot, de Ponent o el Camp de Tarragona-. Desenes i desenes de projectes es presentaven cada setmana a la Ponència d'Energies Renovables, l'eina que havia de "filtrar" i frenar projectes que no eren viables pel seu impacte paisatgístic, ecològic o patrimonial, i que tindria en compte "criteris de densitat".
Noucopdevolant
Dos anys més tard - ressorgint de la pandèmia -, la Generalitat va tornar a modificar el decret per "punxar la bombolla especulativa" de les renovables que s'havia produït amb la normativa. Des de llavors, cal l'acord de la meitat dels propietaris dels terrenys afectats i les promotores han d'oferir el 20% de participació local. També prioritza el tràmit d'instal·lacions que connectin a línies de mitja tensió o siguin inferiors a 5 MW de potència.
Desdelamodificació, de la quinzena de parcseòlicsnous que es van projectar a la TerraAlta, només ha quedat atràmit la centralMicrovilalba, d'un aerogenerador-, i al BaixEbre, el parcAmpliaciódeColladetes, de quatre aerogeneradors. Este darrer ha sigut l'únic projecte de renovables de les Terres de l'Ebre que s'ha regit pel decret d'emergència climàtica 16/2019, mentre que amb la normativa de les ZDP s'han construït a la TerraAltatretzenousgransaerogeneradors, les centralsPuntaRodona i Barrancs, que estan en funcionament des de fa unes setmanes. La promotora, Naturgy, continua amb els tràmits d'una tercera central, TresTermes - amb la redacció de les actes prèvies d'ocupació de finques afectades pel projecte executiu -.
Delventalsol
Desdelamodificació, de la quinzena de parcseòlicsnous que es van projectar a la TerraAlta, només ha quedat atràmit la centralMicrovilalba, d'un aerogenerador-, i al BaixEbre, el parcAmpliaciódeColladetes, de quatre aerogeneradors. Este darrer ha sigut l'únic projecte de renovables de les Terres de l'Ebre que s'ha regit pel decret d'emergència climàtica 16/2019, mentre que amb la normativa de les ZDP s'han construït a la TerraAltatretzenousgransaerogeneradors, les centralsPuntaRodona i Barrancs, que estan en funcionament des de fa unes setmanes. La promotora, Naturgy, continua amb els tràmits d'una tercera central, TresTermes - amb la redacció de les actes prèvies d'ocupació de finques afectades pel projecte executiu -.
Delventalsol
La Terra Alta té ara 161aerogeneradors, els mateixos que el BaixEbre. Són les dos comarques catalanes amb més molins de vent en servei, però els canvis normatius han traslladat la pressió i hi ha més projectes de centrals fotovoltaiques en tràmit que eòlics. A la Terra Alta es projecten 159,5 hectàrees de panells fotovoltaics. Al cor de la comarca, per exemple, entre Vilalba dels Arcs, Batea, Gandesa i Corbera d'Ebre s'ha demanat autorització per construir quatre parcs solars de prop de 140.000 panells. Ho fan diferents empreses que comparteixen seu social (a Madrid), una estratègia de divisió de macroprojectes que la comarca ja ha patit amb les eòliques.
També al BaixEbre es tramiten projectesfotovoltaics en 129,6hectàrees o en 28,8 al Montsià, però la Riberad'Ebre serà la tercera comarca catalana productora d'energia solar si les instal·lacions proposades es construeixen. Tindrà almenys 434,8hectàrees de parcsfotovoltaics. La comarca riberenca també és la que té més parcs eòlics en tramitació. Són Serra de la Creu 1, Tivissa IV, Tivissa II, Burgans 1 i Burgans 2, tots a Tivissa (42 aerogeneradors en total), a més de Serra de la Creu 5 a Rasquera, amb 4 aerogeneradors.
Ordreurbanístic
També al BaixEbre es tramiten projectesfotovoltaics en 129,6hectàrees o en 28,8 al Montsià, però la Riberad'Ebre serà la tercera comarca catalana productora d'energia solar si les instal·lacions proposades es construeixen. Tindrà almenys 434,8hectàrees de parcsfotovoltaics. La comarca riberenca també és la que té més parcs eòlics en tramitació. Són Serra de la Creu 1, Tivissa IV, Tivissa II, Burgans 1 i Burgans 2, tots a Tivissa (42 aerogeneradors en total), a més de Serra de la Creu 5 a Rasquera, amb 4 aerogeneradors.
Ordreurbanístic
De fet, Tivissa (Ribera d'Ebre) va ser un dels més municipis més impactats pel decret 16/2019. Fins a 44 projectes de renovables (eòlica, solar i línies d'evacuació) van arribar a la taula de l'ajuntament. Per frenar-ho, l'equip de govern municipal va fer una regulació urbanística per limitar en una zona dels comuns la implantació de renovables. Va licitar tres lots a les promotores per fer tres parcs de 45 MW de potència. El consistori decidia on - un 4% dels terrenys públics-, com - requerint crear llocs de treballs per als veïns -, i quant, perquè també ha fixat en les licitacions la compensació econòmica mínima que cobrarà l'Ajuntament (150.000 euros de partida).
L'alcaldessa i candidata d'ERC a Tivissa, MontsePerelló, reconeix que el model del municipi ha interessat molts d'altres ajuntaments, però apunta que cadascun té les seues particularitats i que la seua iniciativa no es pot reproduir a tot arreu.
Modelterritorial
L'alcaldessa i candidata d'ERC a Tivissa, MontsePerelló, reconeix que el model del municipi ha interessat molts d'altres ajuntaments, però apunta que cadascun té les seues particularitats i que la seua iniciativa no es pot reproduir a tot arreu.
Modelterritorial
Des dels municipis veïns, retreuen a Tivissa que haja escollit per a les renovables aquella part del seu gran terme que "no veuen" i hagen abocat l'impacte als pobles veïns. Contra això, també es reivindica un modeld'ordenació amb visióterritorial, fins i tot de país. I és que mentre entitats socioeconòmiques com TerraAltaViva reclamen i insisteixen en la redacció d'una CartadelPaisatge per a la comarca, molts consistoris busquen, pel seu compte, fórmules pròpies de regulació i protecció.
"Malauradament, la voluntat dels dotze municipis de la comarca no sempre va en la mateixa línia. Veuria bé una carta paisatgística a la Terra Alta, però crec que anem una mica tard", ha dit l'alcalde i alcaldable de Junts a Gandesa, CarlesLuz.
Entitats com TerraAltaViva, a falta d'eines com la CartadelPaisatge – que s'ha demostrat efectiva al Priorat -, animen als ajuntaments a desenvolupar normes subsidiàries pròpies i els oferixen suport a través de la XarxaperlaSobiraniaEnergètica, que els aglutina. Els proposen crearordenancesmunicipals per afavorirl'autoconsum i regular la implantacióderenovables, bonificar la generació d'energia verda, i oferir assessorament - sobretot per evitar la pobresa energètica dels ciutadans -. Tot i això, les adhesions a aquesta proposta no estan sent les que les entitats esperaven, com diu MartaMartínez. "Són eines per ajudar", i potser no "impediran" totalment les grans instal·lacions, però s'ha de "poder protegir" els actius que tenen els pobles.
L'alcaldessa i candidata de MovemTerresdel'Ebre al PinelldeBrai, EvaAmposta, defensa que la protecció del territori és una feina que "no es fa d'un dia per l'altre" i reconeix que el consens polític que requereix, aquest mandat, no l'han trobat. Tampoc el suport de la Generalitat en les lluites que han hagut d'emprendre les administracions locals contra els "macroprojectes".
Protecciómunicipalista
"Malauradament, la voluntat dels dotze municipis de la comarca no sempre va en la mateixa línia. Veuria bé una carta paisatgística a la Terra Alta, però crec que anem una mica tard", ha dit l'alcalde i alcaldable de Junts a Gandesa, CarlesLuz.
Entitats com TerraAltaViva, a falta d'eines com la CartadelPaisatge – que s'ha demostrat efectiva al Priorat -, animen als ajuntaments a desenvolupar normes subsidiàries pròpies i els oferixen suport a través de la XarxaperlaSobiraniaEnergètica, que els aglutina. Els proposen crearordenancesmunicipals per afavorirl'autoconsum i regular la implantacióderenovables, bonificar la generació d'energia verda, i oferir assessorament - sobretot per evitar la pobresa energètica dels ciutadans -. Tot i això, les adhesions a aquesta proposta no estan sent les que les entitats esperaven, com diu MartaMartínez. "Són eines per ajudar", i potser no "impediran" totalment les grans instal·lacions, però s'ha de "poder protegir" els actius que tenen els pobles.
Pla mitjà d'alguns dels veïns concentrats per protestar contra les obres de Naturgy a Gandesa amb una pancarta contra la massificació eòlica de la Terra Alta Foto: Anna Ferràs
L'alcaldessa i candidata de MovemTerresdel'Ebre al PinelldeBrai, EvaAmposta, defensa que la protecció del territori és una feina que "no es fa d'un dia per l'altre" i reconeix que el consens polític que requereix, aquest mandat, no l'han trobat. Tampoc el suport de la Generalitat en les lluites que han hagut d'emprendre les administracions locals contra els "macroprojectes".
Protecciómunicipalista
La proposta de protecció de l'equip de CarlesLuz és la figura del BéCulturald'InterèsLocal per als actius paisatgístics. Ho plantegen a la zonadelMasd'enSunyé, els Graus, les Cendroses i la Guardiola, una plana "amb una riquesa paisatgística i agrícola molt important", a la faldadelaserra de PuigCavallé. Amb estes eines, els ajuntaments, com reivindica Luz, han de poder tenir "veu pròpia" i "dir l'última" sobre els projectes de renovables, unes instal·lacions "que tenen repercussió zero sobre els pobles i el territori", com ha recordat també la progressista Eva Amposta.
Desmuntantpresumptesbeneficis
Desmuntantpresumptesbeneficis
Amb l'objectiu demostrar aquesta afirmació, l'associació Cova de la Masa ha impulsat un estudi, fet per dosinvestigadors de la UniversitatdeBarcelona, que quantifical'impacte (negatiu) que tindria la instal·lació d'una novacentraleòlica, l'Ametlló, alPerelló i l'AmetlladeMar. Fins a 7 milions d'euros es perdrien a la zona només la reducció del valor patrimonial dels habitatges, el 70% dels veïns abandonarien la zona, i tancarien la meitat d'activitats econòmiques - mig milió més que es deixarien d'ingressar a la zona-. Per contra, els parcs eòlics en servei al Perelló, aporten uns 200.000 euros a les arques municipis i generen llocs de treball "que es compten amb els dits d'una mà", com assenyalava el representant de l'entitat, David Roselló.
L'entitat desmunta "l'excusa de la riquesa" i de l'ocupació amb què administracions i promotores justifiquen aquests projectes i el mètode de l'estudi és aplicable a altres municipis i territoris. De fet, la Terra Alta, on hi ha centrals eòliques des de principis de segle, fa anys que alerten que els pobles amb més aerogeneradors són els que han patit amb més duresa la despoblació.
Extorsió i vulnerabilitat
L'entitat desmunta "l'excusa de la riquesa" i de l'ocupació amb què administracions i promotores justifiquen aquests projectes i el mètode de l'estudi és aplicable a altres municipis i territoris. De fet, la Terra Alta, on hi ha centrals eòliques des de principis de segle, fa anys que alerten que els pobles amb més aerogeneradors són els que han patit amb més duresa la despoblació.
Manifestants amb una pancarta contra l'allau de projectes de renovables a la zona del Burgar, esperant al president Aragonès al Perelló Foto: Anna Ferràs
Extorsió i vulnerabilitat
Això passa perquè el model amb el qual es vol assolir la transició energètica s'aprofita de "la vulnerabilitat" dels pagesos i "els problemes estructurals" de l'agricultura i busca en el món rural, no perquè hi faci més vent o més sol, allò que als grans centres de consum (les àrees metropolitanes) els costaria moltíssims més diners.
Des dels pobles i les entitats de les Terres de l'Ebre, reclamen que esta autogestió i suficiència energètica es faça sobretot a les àrees metropolitanes. "Nosaltres la quota ja l'hem complert", recorda Terra Alta Viva. "Amb l'energia que produeix la Terra Alta, la Terra Alta en té prou", remarca Martínez. "Si tenen més demanda, que busquin solucions, però que no s'aprofiti que som un territori rural i el destrossin perquè ells puguin tenir energia", ha reivindicat.
Per a l'associació Masdela Cova , s'està "castigant" els territoris que ja han fet molta feina en l'autosuficiència energètica, tant en l'àmbit particular com públic. "És com si per escalfar-me amb llenya, cremo la taula", exemplifica DavidRoselló, qui reivindica els models alemanys o belgues on les naus industrials i els polígons acullen la producció fotovoltaica o els aerogeneradors. "Aquí venen a arrencar oliveres de 300 anys per plantar pinxos que duraran 25 o 30 anys", denuncia.
EnergiaKm0
Des dels pobles i les entitats de les Terres de l'Ebre, reclamen que esta autogestió i suficiència energètica es faça sobretot a les àrees metropolitanes. "Nosaltres la quota ja l'hem complert", recorda Terra Alta Viva. "Amb l'energia que produeix la Terra Alta, la Terra Alta en té prou", remarca Martínez. "Si tenen més demanda, que busquin solucions, però que no s'aprofiti que som un territori rural i el destrossin perquè ells puguin tenir energia", ha reivindicat.
Per a l'associació Masdela Cova , s'està "castigant" els territoris que ja han fet molta feina en l'autosuficiència energètica, tant en l'àmbit particular com públic. "És com si per escalfar-me amb llenya, cremo la taula", exemplifica DavidRoselló, qui reivindica els models alemanys o belgues on les naus industrials i els polígons acullen la producció fotovoltaica o els aerogeneradors. "Aquí venen a arrencar oliveres de 300 anys per plantar pinxos que duraran 25 o 30 anys", denuncia.
EnergiaKm0
De fet, la transicióecològica als pobles ha començat amb altres iniciatives que van més enllà de les grans centrals eòliques i fotovoltaiques i hi ha municipis ebrencs que són exemplars en àmbits com la gestió forestal i l'úsdelabiomassa. Gandesa és un dels referents. Des del 2011, el consistori té un pla de gestió de les 1.900 hectàrees forestals de comuns que té. N'extreu fusta per a les calderes de biomassa de l'escola i la llar d'infants i la biblioteca (amb un estalvi del 60%), genera "oportunitats" (amb les brigades forestals i el pasturatge) i frena incendis. En l'últim foc patit a Gandesa el passat mes d'abril, els Bombers de la Generalitat van destacar que la neteja del bosc a la zona en els últims anys havia evitat un incendi més gran.
El candidat de Junts reconeix que la iniciativa ha patit reticències, "per ancestral". "Em vaig sentir dir que malgastàvem diners. Avui som la mostra que un bosc ben gestionat, genera recursos per a la climatització, genera ocupació, i sobretot la prevenció. El que hauria pogut ser una catàstrofe es va resoldre en una tarda. Avui gràcies a tota aquesta feina, som model", ha defensat CarlesLuz.
Les calderesdebiomassa, de fet, s'han implementat a molts pobles de les Terres de l'Ebre. A Tivissa en tenen també a l'escola i al càmping-alberg, "calefacció quilòmetre zero" perquè s'abastixen amb estella recollida pel ConsorcidelaSerradeLlaberia. "Sempre dic que amb el terreny que tenim - 21.000 hectàrees de terme municipal - mai ningú ens ha vingut a demanar fusta, però volen posar renovables de forma bèstia", ha lamentat la candidata republicana tivissana, MontsePerelló.
Delboscalssostres
El candidat de Junts reconeix que la iniciativa ha patit reticències, "per ancestral". "Em vaig sentir dir que malgastàvem diners. Avui som la mostra que un bosc ben gestionat, genera recursos per a la climatització, genera ocupació, i sobretot la prevenció. El que hauria pogut ser una catàstrofe es va resoldre en una tarda. Avui gràcies a tota aquesta feina, som model", ha defensat CarlesLuz.
Les calderesdebiomassa, de fet, s'han implementat a molts pobles de les Terres de l'Ebre. A Tivissa en tenen també a l'escola i al càmping-alberg, "calefacció quilòmetre zero" perquè s'abastixen amb estella recollida pel ConsorcidelaSerradeLlaberia. "Sempre dic que amb el terreny que tenim - 21.000 hectàrees de terme municipal - mai ningú ens ha vingut a demanar fusta, però volen posar renovables de forma bèstia", ha lamentat la candidata republicana tivissana, MontsePerelló.
Cartell de Tivissa davant del municipi Foto: Anna Ferràs
Delboscalssostres
Molts municipis han accelerat també a les Terresdel'Ebre per generar l'energia dels seus edificismunicipals amb plaquessolars als sostres dels equipaments. "Anem a canviar la mentalitat de tothom i donar exemple", ha remarcat Perelló. També es multipliquen per tot el territori les comunitatsenergètiques.
El PinelldeBrai n'ha estat pioner i només tenen pendent "legalitzar l'autoconsum", un tràmit que s'està allargant mesos i que dificulten les distribuïdores i les comercialitzadores. Com recorda l'alcaldessaEvaAmposta, si això "es legisla", les empreses "ho hauran de posar fàcil". Per a la candidata progressista, "fomentar que els veïns s'organitzen" i facen "la seva pròpia llum" és una acció "fàcil" que poden impulsar tots els ajuntaments, un "camí" per ser "menys dependents", fins i tot "desconnectats" de les grans comercialitzadores.
El PinelldeBrai n'ha estat pioner i només tenen pendent "legalitzar l'autoconsum", un tràmit que s'està allargant mesos i que dificulten les distribuïdores i les comercialitzadores. Com recorda l'alcaldessaEvaAmposta, si això "es legisla", les empreses "ho hauran de posar fàcil". Per a la candidata progressista, "fomentar que els veïns s'organitzen" i facen "la seva pròpia llum" és una acció "fàcil" que poden impulsar tots els ajuntaments, un "camí" per ser "menys dependents", fins i tot "desconnectats" de les grans comercialitzadores.