Josep Caparrós: «Tenim projectes estratègics dels més importants de la història de la Ràpita»

Josep Caparrós i Garcia (La Ràpita, 1980) és alcalde de la Ràpita per ERC des del 2015. Regidor des del 2006, va entrar en substitució de Lluís Salvadó al ple de l'ajuntament i va començar formant tàndem amb un altre històric dels republicans, Antoni Canício. D’aquells 2 regidors, Esquerra va passar a obtenir la majoria absoluta en els comicis de 2019, amb 10 regidors. A punt d'acabar este segon mandat i després de la crisi sanitària, social i econòmica derivada de la pandèmia del coronavirus, parlem amb el candidat a un tercer mandat sobre els reptes que afronta el municipi, la feina feta durant els darrers quatre anys i la que li agradaria seguir liderant si seguix sent alcalde de la Ràpita a partir de maig.

Ara que acaba el mandat, quina valoració fa d'estos quatre anys amb majoria absoluta?

 

Estos darrers quatre anys han estat complexos perquè no ha estat una legislatura normalitzada. Hem hagut de fer front a molts imprevistos històrics. Ens hem trobat amb una pandèmia com mai s'havia vist. Hem hagut de fer front a les conseqüències socials i econòmiques d'una guerra a Europa i no hem d'oblidar que també que vam haver de fer front a les conseqüències dels temporals que van destrossar el nostre entorn natural com el Glòria i la Filomena. Per tant, ha estat una legislatura en què s'ha donat resposta a necessitats no previstes i inesperades.

 

 

És importat que Esquerra Republicana continue governant a la Ràpita per poder fer realitat este desenvolupament de projectes estratègics com puga ser el centre Economia Blava, el Pavelló Nàutic que s'està construint al Port de la Ràpita o el desenvolupament dels polígons industrials. Són un conjunt de projectes als quals hem de ser capaços de donar resposta en els quatre anys vinents. Crec que són uns dels anys més importants de la darrera part de la història de la Ràpita després de la transformació que es va fer amb el desenvolupament urbanístic de la zona sud i que va acabar transformant la Ràpita en què som avui. Malauradament, el desenvolupament urbanístic que es va fer uns anys després a la zona nord, a l'entrada del carrer Sant Josep, no és el model que ens mereixem. Els pròxims quatre anys ens han de permetre impulsar la Ràpita i transformar-la de manera estratègica. El centre d'Economia Blava de les Terres de l'Ebre, és un projecte estratègic. Tenim tot un ecosistema d'economia blava al nostre municipi que hem de ser capaços de coordinar i potenciar per atraure el màxim rendiment a tot este sector que ens permeta transformar l'economia en el nostre poble, del nostre territori i evidentment, aportar el nostre granet d'arena a la transformació de l'economia del nostre país, ja que este projectecoordina el desenvolupament de l'estratègia marítima de Catalunya. També és un projecte molt interessant el desenvolupament dels polígons industrials del nostre poble. Esta legislatura hem sigut capaços d'oferir sòl industrial públic, per exemple, a Congelats Marcos, una empresa rapitenca.

 

 

N'hi ha molts en vuit anys. Un dels primers objectius quan vaig arribar a 2015 nostres va ser el fet de resoldre totes les mancances històriques que hi havia a la Ràpita, en equipaments i vam invertir per respondre a estes necessitats del dia a dia, però també vam generar un espai per a entitats, un espai per a joves transformant el Maset, dotant el municipi de nous equipaments esportius com puguen ser la pista annexa al pavelló municipal, la pista coberta, un nou camp de gespa de futbol a l'estadi de la Devesa, la millora del pavelló de patinatge. Durant esta legislatura s'ha fet la reforma integral de la piscina municipal que els dies vinents acabarà. I òbviament hem continuat treballant en l'arranjament de via pública, en eliminació de barreres arquitectòniques. .

 

 

El canvi de nom és una decisió presa de manera col·lectiva i de manera democràtica. I crec que en això tot el veïnat, independentment de la nostra opinió respecte al nomenclàtor del poble ens hem de sentir orgullosos del procés participatiu que es va fer. Tothom va poder aportar la seua opinió. Inclús recordo que vam allargar, vam ampliar el cens fins a setze anys perquè tothom se sentís integrat, inclús les persones empadronades amb segones residències que no formen part del cens. Finalment, democràticament vam escollir que el nostre topònim oficial fos la Ràpita, que és el més utilitzat socialment. Una decisió que va ser un resultat molt clar en un 70% de les persones que van anar a votar van apostar pel nom de la Ràpita.

 

 

Habitualment, una alcaldia acaba mantenint les competències d'aquells aspectes que són estratègics i rellevants per al municipi. Els alcaldes tenim les competències en Urbanisme o en Hisenda o en este cas a la Ràpita, l'alcalde té les competències de turisme. Per què? Perque el turisme no és una regidoria més, sinó que és una regidoria estratègica i se li dona la màxima rellevància Quan fas una reunió amb un touroperador o amb un possible inversor turístic al municipi i li expliques que l'alcalde també és regidor de Turisme, la sensació que té que aquella persona és que el turisme és valuós en aquell municipi. D'acord, això no trau que evidentment l'alcalde no pot destinar tant de temps com un regidor al dia a dia de la regidoria de Turisme, però per sort tenim un equip que és dels més rellevants i dels més potents del nostre territori i del qual jo em sento molt orgullós. 
 

 

Un dels aspectes que tenim pendents a la Ràpita és el fet de desenvolupar i créixer en sòl industrial. És a dir, necessitem dotar-nos de sòl industrial. En la mesura possible, dotar-nos de sòl industrial públic. Estem treballant en l'ampliació del polígon el Rajolar i ja tenim el projecte de reparcel·lació i urbanització elaborat i a partir d'aquí ens podrem dotar d'una parcel·la la de 20.000 metres quadrats de sòl públic. 

 

També estem treballant en el projecte de reparcel·lació i urbanització del polígon el Salt i aquí podrem desenvolupar tot un polígon on des de fa massa anys, les empreses estan a precari. Hem de créixer en sòl industrial per per a poder-nos presentar com una possibilitat de destí d'inversions industrials. En estos moments, les Terres de l'Ebre estan vivint un moment dolç en captació d'activitat empresarial i industrial. Com Tortosa i L'Aldea, hem de ser capaços de dotar-nos de sòl industrial per poder optar a tota la indústria i al factor crida que puguen generar inversions de gran magnitud que es puguen ubicar al Polígon Catalunya-Sud i que altres indústries sectorials també puguen acabar arribant a la Ràpita. Però òbviament, primer, cal fer els deures i desenvolupar el sòl industrial al nostre poble. 
 

 

 

Bàsicament, la il·lusió, les ganes i la força que tinc per continuar desenvolupant i per continuar transformant i impulsant el nostre poble. El dia que estes ganes i esta il·lusió s'acabe faré un pas al costat perquè no he vingut aquí per quedar-me, sinó que sóc molt conscient que això és un moment temporal de les nostres vides. Personalment, estic donant els millors anys de la meua vida. Vaig arribar a l'alcaldia quan tenia trenta-quatre anys i, per tant, eren els millors anys, també professionals d'una persona. I vaig prendre la decisió voluntària d'oferir-los al meu poble per aportar el meu esforç a millorar el poble en benefici de tots els rapitencs i rapitenques i pensant amb els més joves, que les nostres criatures tinguen un futur esperançador al poble, que si ho volen, puguen viure-hi i treballar. Evidentment, també perquè tinc el suport i l'acompanyament d'Esquerra Republicana de la Ràpita al qual els us ho agraïxo. Totes les vegades que he fet la proposta d'encapçalar la candidatura he tingut el suport majoritari veïnat i confio que este 2023 tornen a donar suport a Esquerra Republicana perquè es puga garantir el govern més estable, més honest, més realista, amb més experiència, amb més capacitat per tirar endavant els projectes que la Ràpita ha d'entomar.
 

 

S'estan estudiant diferents opcions. Hi ha una opció que està molt madura i que confiem que en les setmanes vinents s'acabe confirmant. No hem de perdre de vista que el desenvolupament dels baixos del Parc de Garbí ha de ser a partir d'una inversió privada. Confiem que les pròximes setmanes s'acabe consolidant i confirmant esta inversió i acabe transformant un espai singular del nostre municipi per a que es revitalitze també tot aquell entorn. Per tant, confiem que això arribe a bon port i si no, continuarem treballant per a captar alguna inversió privada.Es locals del Parc de Garbí tenien un hàndicap important, que el 2024 acabava la concessió que Ports de la Generalitat tenia amb l'Ajuntament. Fa uns mesos, l'ajuntament va prendre la determinació de renunciar a esta concessió perquè Ports de la Generalitat puga fer una nova concessió a vint-i-cinc o trenta anys i que aquell inversor que decidisca postar pels locals puga amortitzar i fer viable el seu projecte empresarial. 

Per què no s'ha remodelat l'avinguda dels Esports? 

 

Efectivament, la gent va aprovar en una consulta ciutadana un arranjament de l'avinguda dels Esports. Des de l'Ajuntament, ens vam posar a treballar en este projecte. Finalment, no ens vam quedar en un arranjament sinó que vam acabar elaborant un projecte de transformació de l'avinguda dels Esports. Ens trobem amb el problema de l'estació central d'autobusos de la Ràpita al mig de l'avinguda. El trànsit dels autobusos impossibilita transformar-la urbanísticament. Llavors contactem amb el Departament de Territori per plantejar-los que el fet de tindre una estació d'autobusos al mig del poble obliga que un centenar d'autobusos cada dia creuen el municipi, per tant, generant contaminació, molèsties i el més important, situacions de risc i de perill dins del nucli urbà. Llavors,  sol·licitem al Departament de Territori que faça una nova estació d'autobusos per poder remodelar l'avinguda. No s'ha pogut executar perquè el Departament de Territori, tot i que havia agafat el compromís fa tres o quatre anys, no només no ha fet l'estació d'autobusos sinó que la sorpresa nostra ha estat que quan els últims mesos els ho hem recordat i els nous gestors ens han informat que no hi havia cap expedient tramitat. Hem hagut de començar la petició formal de nou per aconseguir ordenar la situació dels autobusos.

 

 

Hi ha una sentència que anul·la la llicència, una sentència ferma del 2012 i s'estan fent tots aquells passos que el jutge ens va marcant i, per tant, s'està tramitant l'expedient a partir de les indicacions que el jutge va marcant en cada moment.

 

 

Jo el que veig factible és que Esquerra Republicana ens presentem en estes eleccions amb el millor projecte. Amb un equip amb compromís, honestedat i realisme. M'agrada parlar d'equip perquè al final les coses importants es fan en conjunt quan sumes esforços, en este cas quan sumes els esforços de 22 persones. Estic convençut que els rapitencs i rapitenques tornaran a apostar de manera decidida per Esquerra Republicana i, evidentment, la nit electoral s'haurà d'analitzar quins són exactament els números de regidors que té cada candidatura i treballar per conformar el govern més fort, més estable i sobretot que garantisca un millor futur.

 

 

Esperem que no però no és una impressió, sinó que hi ha membres d'altres candidatures que així ho expliquen públicament i així justifiquen la seua incorporació en política. Crec que és un trist servei per al futur de la Ràpita: tenir l'única motivació de fer fora a Josep Caparrós, de fer fora Esquerra Republicana. Penso que aquí, el que seria lleial és que cada un presentem el nostre projecte i expliquem com volem que siga la Ràpita del futur i a  partir d'aquí, que els votants trien. L'important no és ni Josep Caparrós, ni Esquerra Republicana, ni cap altra alternativa, ni candidat o candidata que es presenta a les eleccions vinents. Aquí el nucli de la qüestió és la Ràpita.

Si li calen pactes, amb qui se sent a priori més còmode de totes les propostes que han sortit?

Jo em sentiria còmode en Esquerra Republicana, òbviament, i també amb totes aquelles persones que la seua prioritat fos els rapitencs i les rapitenques. Treballar per la ciutat. A partir d'aquí, evidentment s'hauria d'analitzar els objectius de futur, perquè si no tenim els mateixos objectius, és impossible poder-nos entendre. Però jo crec que el més rellevant, allò que justifica perquè ens posem en política o perquè volem encapçalar un projecte polític al nostre poble és perquè volem treballar per al poble. I no pot haver-hi cap altra motivació perquè sinó el que estàs fent és enganyant a la teua ciutadania.

 

 

No és cap novetat que a la Ràpita hi haja molta oferta política. El 2019 n'hi van haver vuit. Finalment, quatre van obtenir representació i quatre no. Estem parlant de 7 candidatures per a les municipals de 2023. Jo crec que això és bo perquè la ciutadania té les màximes opcions possibles de triar quin és aquell projecteamb el que se sent identificat o, sobretot, quin és aquell projecte que pensen que és el millor per al futur del poble. Perquè moltes vegades, i sobretot en política municipal, no és tan important la ideologia o el partit polític o de la candidatura que es presenta, sinó el que es vol fer pel futur del poble on vius i estimes. Amb un ventall ampli per escollir el resultat democràtic té més validesa.

 

 

No, el tema de l'habitatge és un deute pendent que hi ha a la Ràpita. La Ràpita és un d'aquells municipis que es van veure més afectats pel boom de la construcció. En el moment de construir, es va construir molt i per això actualment tenim un parc immobiliari prou ampli. Hi ha pisos per acabar en edificacions per acabar i, per tant, és un dels reptes que tenim. Part del govern municipal esta legislatura hem apostat per polítiques d'habitatge perquè és una problemàtica que s'ha de solucionar. Malauradament, no s'havien fet mai polítiques d'habitatges i en esta legislatura hem apostat de manera decidida. Per això hem fet un pla d'habitatge municipal que recull tot allò que tenim i tot allò que es pot fer  i també estem tramitant una modificació urbanística que permetrà que aquells edificis inacabats que es van veure afectats per la crisi de la construcció i que després hi ha hagut un canvi normatiu amb el POUM del 2014, ara tindran el marc jurídic adequat per poder acabar estes edificacions. És necessari poder donar resposta a estes edificacions inacabades perquèmillorarem l'aspecte visual del nostre municipi i el dotarem de més oferta d'habitatge. Per tant, estem treballant intensament amb tot el que fa referència a les polítiques d'habitatge.

 

 

Estic molt orgullós de la feina que Esquerra Republicana han fet estos vuit anys. I estic convençut que hi ha molta feina encara per fer i que som la millor opció per a continuar impulsant la Ràpita. I és per això que necessitem el suport de la ciutadania i confiem que així serà.