03
de març
del
2023
Actualitzat
a les
17:40h
Després de detectar, fa més de dos anys, que 270 persones teletreballaven a les Terres de l'Ebre, Diàspora Ebrenca urgix ara les administracions a actuar per fomentar i visibilitzar esta realitat. Una fórmula, subratllen, que permetria recuperar talent dispers i evitaria que els joves hagen de marxar, sovint sense opció de retorn, per poder trobar oportunitats laborals i acadèmiques. L'entitat, que prèviament s'ha reunit amb una cinquantena d'agents polítics i socials, ha presentat un document amb 53 mesures i quatre grans idees: comunicar els avantatges de treballar a les Terres de l'Ebre, impulsar una xarxa de coworkings, millorar els transports i les infraestructures ferroviàries així com donar suport a la xarxa de professionals.
"Hem vist que hi ha una quantitat de professionals al territori que treballen en remot, amb feines que el territori no els pot aportar. Tenim professors universitaris de totes les universitats del país treballant des de les Terres de l'Ebre alguns dies de la setmana, enginyers aeronàutics treballant per una empresa alemanya. El territori no pot generar una oferta de feina ad hoc per ells. Però poden acollir temporalment, permanentment o temporalment els treballadors? Quins beneficis té per al territori tenir aquestes persones aquí uns dies a la setmana, uns mesos a l'any o per sempre?", es pregunta Josep Sabaté, membre de Diàspora Ebrenca.
La xifra de 270 teletreballadors reflectida per l'enquesta i l'estudi impulsats per Diàspora Ebrenca podria haver quedat molt segurament curta en comparació a la situació real actual. Des de la pandèmia, especialment, el nombre persones que teletreballen des de les Terres de l'Ebre s'ha incrementat. La qualitat de vida és un dels motius principals d'atracció, però les mancances són encara múltiples, tot i que conegudes.
Davant d'això, l'entitat lamenta que malgrat tractar-se d'una realitat palpable i creixent, les administracions públiques del territori encara no han assumit el fenomen i, molt menys, s'han plantejat accions concretes per donar suport al teletreball. Així ho han traslladat en una trentena de reunions amb 50 agents socials, econòmics i administracions ebrenques els últims mesos. "El fet d'haver plantejat una cosa en un moment, potser massa innovadora, ha dificultat la implementació més ràpida. La voluntat hi és, però potser cal fer més pressió per fer-ho possible", afegeix Sabaté.
Relat clar sobre els avantatges
El pla d'acció de Diàspora Ebrenca, que compta amb el finançament d'institucions com l'Institut per al Desenvolupament de les Terres de l'Ebre, detalla en sis grans àrees 53 mesures que poden contribuir a fomentar i, especialment, a fer visible i a comunicar adequadament aquesta realitat. En primer lloc, consideren clau oferir un relat sobre els avantatges estratègics de les Terres de l'Ebre per al teletreball. Apunten, concretament, que caldria donar a conèixer els actuals serveis i les possibles accions dutes a terme, en termes d'acollida, habitatge o serveis.
Les condicions de vida al territori és un dels altres aspectes destacats d'aquest pla. Especialment, aspectes com la promoció de lloguer i rehabilitació d'habitatge. Diàspora Ebrenca proposa també aprofitar els actuals espais de coworking en marxa i mesures per dinamitzar-los. Al mateix temps, aposta per captar persones que treballen arreu del món.
Millores de comunicacions
Reclamen, a més, la millora real de les comunicacions, tant les xarxes telemàtiques com de les infraestructures viàries de transport públic ferroviàries, amb el cas especialment flagrant dels dèficits en connexions de tren ràpides del territori amb Barcelona -amb al reivindicació dels combois Avant- i serveis que cada cop més acumulen nous retards. Consideren, per últim, que cal aprofundir les formes de teletreball que ja practiquen les empreses del territori.
"No hem mirat el pressupost que caldria. Però n'hi ha de molt fàcils i molt accionables. Altres potser necessitaran més recursos i planificació. La nostra proposta era que es miressin el document, ben ordenat i apamant, i que cada empresa i administració pública agafi el que pugui. Però, realment, amb 53 mesures dona un marge de maniobra molt ampli. Si no es fa res, ens hem de qüestionar per què. I sis s'ha fet alguna cosa, per què no s'ha comunicat", ha inquirit, Cristina José, de Diàspora Ebrenca.
"Hem vist que hi ha una quantitat de professionals al territori que treballen en remot, amb feines que el territori no els pot aportar. Tenim professors universitaris de totes les universitats del país treballant des de les Terres de l'Ebre alguns dies de la setmana, enginyers aeronàutics treballant per una empresa alemanya. El territori no pot generar una oferta de feina ad hoc per ells. Però poden acollir temporalment, permanentment o temporalment els treballadors? Quins beneficis té per al territori tenir aquestes persones aquí uns dies a la setmana, uns mesos a l'any o per sempre?", es pregunta Josep Sabaté, membre de Diàspora Ebrenca.
La xifra de 270 teletreballadors reflectida per l'enquesta i l'estudi impulsats per Diàspora Ebrenca podria haver quedat molt segurament curta en comparació a la situació real actual. Des de la pandèmia, especialment, el nombre persones que teletreballen des de les Terres de l'Ebre s'ha incrementat. La qualitat de vida és un dels motius principals d'atracció, però les mancances són encara múltiples, tot i que conegudes.
Davant d'això, l'entitat lamenta que malgrat tractar-se d'una realitat palpable i creixent, les administracions públiques del territori encara no han assumit el fenomen i, molt menys, s'han plantejat accions concretes per donar suport al teletreball. Així ho han traslladat en una trentena de reunions amb 50 agents socials, econòmics i administracions ebrenques els últims mesos. "El fet d'haver plantejat una cosa en un moment, potser massa innovadora, ha dificultat la implementació més ràpida. La voluntat hi és, però potser cal fer més pressió per fer-ho possible", afegeix Sabaté.
Relat clar sobre els avantatges
El pla d'acció de Diàspora Ebrenca, que compta amb el finançament d'institucions com l'Institut per al Desenvolupament de les Terres de l'Ebre, detalla en sis grans àrees 53 mesures que poden contribuir a fomentar i, especialment, a fer visible i a comunicar adequadament aquesta realitat. En primer lloc, consideren clau oferir un relat sobre els avantatges estratègics de les Terres de l'Ebre per al teletreball. Apunten, concretament, que caldria donar a conèixer els actuals serveis i les possibles accions dutes a terme, en termes d'acollida, habitatge o serveis.
Les condicions de vida al territori és un dels altres aspectes destacats d'aquest pla. Especialment, aspectes com la promoció de lloguer i rehabilitació d'habitatge. Diàspora Ebrenca proposa també aprofitar els actuals espais de coworking en marxa i mesures per dinamitzar-los. Al mateix temps, aposta per captar persones que treballen arreu del món.
Millores de comunicacions
Reclamen, a més, la millora real de les comunicacions, tant les xarxes telemàtiques com de les infraestructures viàries de transport públic ferroviàries, amb el cas especialment flagrant dels dèficits en connexions de tren ràpides del territori amb Barcelona -amb al reivindicació dels combois Avant- i serveis que cada cop més acumulen nous retards. Consideren, per últim, que cal aprofundir les formes de teletreball que ja practiquen les empreses del territori.
"No hem mirat el pressupost que caldria. Però n'hi ha de molt fàcils i molt accionables. Altres potser necessitaran més recursos i planificació. La nostra proposta era que es miressin el document, ben ordenat i apamant, i que cada empresa i administració pública agafi el que pugui. Però, realment, amb 53 mesures dona un marge de maniobra molt ampli. Si no es fa res, ens hem de qüestionar per què. I sis s'ha fet alguna cosa, per què no s'ha comunicat", ha inquirit, Cristina José, de Diàspora Ebrenca.