14
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a la
13:48h
Vicky Luengo va néixer a Palma de Mallorca el 7 d’abril del 1990. Uns anys després, es va mudar a Barcelona, on va viure des dels 4 fins als 18 anys. Quan la feina d’actriu li ho permet passa llargues temporades a l’Ampolla, on resideix la seua mare,presidenta de L'Associació de dones de l'Ampolla . Des de ben menuda, va començar a fer teatre com a activitat extraescolar. Uns anys més tard es va apuntar a una escola d’interpretació especialitzada, l’Escola Memory, a Barcelona. Ara triomfa al món del cinema, l'audiovisual i el teatre amb sèries com Antidisturbios, Historias para no dormir, en homentage póstum a Chicho Ibañez Serrador i Suro, una producció molt especial recentment estrenada al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià.
La primera vegada que va pujar a l’escenari de manera professional va ser amb 14 anys en una obra de teatre infantil musical, en la qual va participar, encara que no va ser fins que va formar part de l’elenc d’Una historia catalana (2013), obra representada al Teatre Nacional de Catalunya, quan va sentir que veritablement havia aconseguit ser actriu. Va realitzar el seu primer rodatge al telefilm Rumors (2007), en el que interpretava una adolescent, i d’aquí va fer el salt a la famosa sèrie Hospital Central, que s’emetia a Telecinco, en la qual va participar en un episodi.
El 2020 va ser reconeguda amb crítiques excepcionals pel seu paper protagonista a la sèrie Antidisturbios (Movistar+), per la qual va ser nominada a diversos premis. Va ser gràcies al seu treball en aquesta sèrie que el 2021 va rebre el Premi Ondas a la millor intèrpret femenina en ficció.
El setembre de 2021 va estrenar la pel·lícula Chavalas, en la qual va interpretar el personatge de Marta, i al llarg d’aquell any també va estar rodant el film El sustituto. Enguany, Luengo ha tornat al teatre, interpretant Felicia a l’obra El Golem, escrita per Juan Mayorga i dirigida per Alfredo Sanzol, i serà Antonia Scott al projecte Reina Roja de la plataforma digital Amazon Prime Video, el qual està basat en les novel·les de Juan Gómez Jurado. Recentment, el 30 de maig, va rebre el premi El Ojo Crítico de Cine, que atorga Radio Nacional de España (RNE).
- Estaves preparada per a tant d’èxit?
L’èxit és relatiu. Per mi l’èxit és poder treballar en projectes que m’agradin, que cada cop siguin més difícils i em plantegin més reptes. També és estar envoltada de persones que estimo i em fan créixer. Per això puc dir que sí que estava preparada i continuo desitjant que sigui així.
- Com era la teua vida abans de ser tan coneguda i popular?
Igual que ara. Potser tenia més temps per dedicar a les meues coses o per estar tirada al sofà, però la meva vida era exactament igual que a la que tinc actualment.
- Quin és el secret perquè siguis “l’escollida” per representar un personatge?
No ho sé, això se li hauria de preguntar a les persones que fan els càstings i que escullen els actors i actrius per representar un personatge i no un altre. Per la meva part, intento treballar molt de valent. M’he format molt i he col·laborat amb gent molt diferent. Gràcies a això, he estat preparada per afrontar un personatge difícil quan se m’ha presentat l’oportunitat.
- Quan vas llegir per primera vegada el guió d''Antidisturbios', com vas reaccionar? Pensaves que tindrà l’èxit i la repercussió que ha tingut?
Em va agradar moltíssim. És una sèrie molt ben escrita. Vaig fer salts d’alegria perquè vaig intuir que seria una producció de molt bona qualitat, però en aquell moment no sabia si tindria èxit o no. Ara bé, des del primer moment tenia molt clar que seria una sèrie de la qual estaria orgullosa d’haver fet.
- En el món de la fama, l’estètica i l’aparença té molt de pes. Creus que la pressió és igual per a les dones que per als homes?
És un fet que la pressió física ha pujat molt per a tothom en els darrers anys, perquè sembla que vivim en un món on això és important. Tot i això, jo crec que la pressió sobre les dones continua sent major que respecte als homes.
- Si haguessis d’elegir entre teatre, televisió o la gran pantalla, amb quina disciplina et quedaries?
Sincerament, no puc triar. Totes tres disciplines em fascinen molt. El que puc dir és que jo trio el mitjà segons la història que s’explicarà. Així doncs, no m’importa tant on passarà la trama, si serà al teatre, a la televisió o al cinema, el que considero rellevant és el que es vagi a contar allà.
- Al teu perfil d’Instagram veiem fotografies fetes a l’Ampolla. Quin és el teu vincle amb el nostre municipi?T’ha ajudat en alguna ocasió per inspirar-te en algun personatge?
La meva mare, la Rosa Sáez, viu aquí des de fa anys. L’Ampolla és un lloc preciós on vaig moltes vegades a relaxar-me o a estudiar personatges. Em va molt bé sortir a passejar per aprendre’m els textos que he de memoritzar, és com si el seu paisatge i la seua tranquil·litat m’inspirés per absorbir els guions amb més rapidesa. A això se li suma que passar temps amb la meua mare sempre és una cura de tot.
- Com encares el futur? Quins projectes tens entre mans?
Fins fa poc he estat representant la funció de teatre El Golem al Teatro María Guerrero de Madrid sota la direcció d’Alfredo Sanzol, i aviat estrenaré una nova pel·lícula que es diu Suro, dirigida per Mikel Gurrea, en la qual interpreto Elena, que juntament amb Iván, reactiven l’antiga explotació de suro que acaben d’heretar. La seva condició de forasters i la creixent tensió entre peladors locals i immigrants els obliga a decidir entre canviar el seu nou entorn o adaptar-se a ell.
La primera vegada que va pujar a l’escenari de manera professional va ser amb 14 anys en una obra de teatre infantil musical, en la qual va participar, encara que no va ser fins que va formar part de l’elenc d’Una historia catalana (2013), obra representada al Teatre Nacional de Catalunya, quan va sentir que veritablement havia aconseguit ser actriu. Va realitzar el seu primer rodatge al telefilm Rumors (2007), en el que interpretava una adolescent, i d’aquí va fer el salt a la famosa sèrie Hospital Central, que s’emetia a Telecinco, en la qual va participar en un episodi.
El 2020 va ser reconeguda amb crítiques excepcionals pel seu paper protagonista a la sèrie Antidisturbios (Movistar+), per la qual va ser nominada a diversos premis. Va ser gràcies al seu treball en aquesta sèrie que el 2021 va rebre el Premi Ondas a la millor intèrpret femenina en ficció.
El setembre de 2021 va estrenar la pel·lícula Chavalas, en la qual va interpretar el personatge de Marta, i al llarg d’aquell any també va estar rodant el film El sustituto. Enguany, Luengo ha tornat al teatre, interpretant Felicia a l’obra El Golem, escrita per Juan Mayorga i dirigida per Alfredo Sanzol, i serà Antonia Scott al projecte Reina Roja de la plataforma digital Amazon Prime Video, el qual està basat en les novel·les de Juan Gómez Jurado. Recentment, el 30 de maig, va rebre el premi El Ojo Crítico de Cine, que atorga Radio Nacional de España (RNE).
- Estaves preparada per a tant d’èxit?
L’èxit és relatiu. Per mi l’èxit és poder treballar en projectes que m’agradin, que cada cop siguin més difícils i em plantegin més reptes. També és estar envoltada de persones que estimo i em fan créixer. Per això puc dir que sí que estava preparada i continuo desitjant que sigui així.
- Com era la teua vida abans de ser tan coneguda i popular?
Igual que ara. Potser tenia més temps per dedicar a les meues coses o per estar tirada al sofà, però la meva vida era exactament igual que a la que tinc actualment.
- Quin és el secret perquè siguis “l’escollida” per representar un personatge?
No ho sé, això se li hauria de preguntar a les persones que fan els càstings i que escullen els actors i actrius per representar un personatge i no un altre. Per la meva part, intento treballar molt de valent. M’he format molt i he col·laborat amb gent molt diferent. Gràcies a això, he estat preparada per afrontar un personatge difícil quan se m’ha presentat l’oportunitat.
- Quan vas llegir per primera vegada el guió d''Antidisturbios', com vas reaccionar? Pensaves que tindrà l’èxit i la repercussió que ha tingut?
Em va agradar moltíssim. És una sèrie molt ben escrita. Vaig fer salts d’alegria perquè vaig intuir que seria una producció de molt bona qualitat, però en aquell moment no sabia si tindria èxit o no. Ara bé, des del primer moment tenia molt clar que seria una sèrie de la qual estaria orgullosa d’haver fet.
- En el món de la fama, l’estètica i l’aparença té molt de pes. Creus que la pressió és igual per a les dones que per als homes?
És un fet que la pressió física ha pujat molt per a tothom en els darrers anys, perquè sembla que vivim en un món on això és important. Tot i això, jo crec que la pressió sobre les dones continua sent major que respecte als homes.
- Si haguessis d’elegir entre teatre, televisió o la gran pantalla, amb quina disciplina et quedaries?
Sincerament, no puc triar. Totes tres disciplines em fascinen molt. El que puc dir és que jo trio el mitjà segons la història que s’explicarà. Així doncs, no m’importa tant on passarà la trama, si serà al teatre, a la televisió o al cinema, el que considero rellevant és el que es vagi a contar allà.
- Al teu perfil d’Instagram veiem fotografies fetes a l’Ampolla. Quin és el teu vincle amb el nostre municipi?T’ha ajudat en alguna ocasió per inspirar-te en algun personatge?
La meva mare, la Rosa Sáez, viu aquí des de fa anys. L’Ampolla és un lloc preciós on vaig moltes vegades a relaxar-me o a estudiar personatges. Em va molt bé sortir a passejar per aprendre’m els textos que he de memoritzar, és com si el seu paisatge i la seua tranquil·litat m’inspirés per absorbir els guions amb més rapidesa. A això se li suma que passar temps amb la meua mare sempre és una cura de tot.
- Com encares el futur? Quins projectes tens entre mans?
Fins fa poc he estat representant la funció de teatre El Golem al Teatro María Guerrero de Madrid sota la direcció d’Alfredo Sanzol, i aviat estrenaré una nova pel·lícula que es diu Suro, dirigida per Mikel Gurrea, en la qual interpreto Elena, que juntament amb Iván, reactiven l’antiga explotació de suro que acaben d’heretar. La seva condició de forasters i la creixent tensió entre peladors locals i immigrants els obliga a decidir entre canviar el seu nou entorn o adaptar-se a ell.
L'actriu Vicky Luengo amb la Flama del Canigó este Sant Joan a l'Ampolla Foto: Cedida