coronavirus

Salut reorganitza el mapa hospitalari per garantir l'activitat assistencial durant la pandèmia

L'objectiu és atendre els pacients de Covid-19 i, al mateix temps, evitar desprogramar altres intervencions urgents en un moment de màxima pressió a les UCI

per Sara González , 27 de gener de 2021 a les 20:54 |
Hospital de la Vall d'Hebron | Ricard Novella
El Departament de Salut ha reorganitzat el mapa hospitalari de Catalunya per poder atendre tant la urgència de la Covid-19 com les intervencions més urgents en un moment d'alta pressió assistencial en plena tercera onada. El director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella, ha explicat aquest dimecres que es tracta d'un repartiment en cinc grans àrees que pretén aconseguir una "resposta equitativa" al ciutadà visqui on visqui i un repartiment de la pressió assistencial. És a dir, que un veí de les Terres de l'Ebre pugui tenir les mateixes oportunitats de ser atès que un de qualsevol barri de Barcelona al centre que tingui les millors condicions per fer-ho en funció de la seva situació i de la necessitat.

La reorganització es basa en poder regular els fluxos de pacients en funció de la pressió assistencial que tingui cada centre i la capacitat tecnològica dels que formen part d'una mateixa àrea. "Es tracta de treballar més en xarxa, amb una visió territorial més àmplia, visió, cooperació i visió compartida", ha explicat Comella. Així doncs, el mapa hospitalari es divideix en cinc grans clústers coordinats per un hospital de referència: 


- Clúster Nord-Lleida, que inclou el Barcelonès nord, Vallès Occidental i Lleida Alt Pirineu-Aran. El coordinarà Vall d'Hebron
- Clúster Barcelona dreta litoral i Anoia, amb una població de 731.000 habitants, 1.262 llits convencionals i 66 de crítics i que estarà coordinat per l'Hospital de Sant Pau.

- Clúster Nord i Girona, que inclou Girona -amb el Doctor Trueta com a referència-, Barcelonès Nord i Maresme, coordinat per l'Hospital Germans Trias i Pujol. Aplega 1,3 milions d'habitants de referència, 1.200 llits convencionals i 119 de crítics.
- Clúster C-17, que inclou Vallès Oriental, Barcelona esquerra i Osona i que aplega 977.900 habitants, 1.550 llits convencionals i 81 de crítics.
- Clúster Sud-Tarragona, que integra Tarragona - Terres de l'Ebre -amb l'Hospital Joan XXIII de referència, i eix Metro Sud i Costa de Ponent, tot plegat coordinat per l'Hospital de Bellvitge. Aquesta zona abasta 1,8 milions de persones i compta amb 1.900 llits convencionals i 190 per a crítics.

A tall d'exemple per entendre el seu funcionament, en cas que una persona tingui programada una intervenció d'alta importància a l'Arnau de Vilanova de Lleida i aquest hospital no pugui atendre-la perquè està desbordat per la urgència de la Covid-19, pot ser derivada a Vall d'Hebron per garantir que que se l'assisteix. Un cop estabilitzat el pacient, seria retornat al seu centre de referència.

Salut ha explicat que aquest sistema en xarxa es va posar en marxa la darrera setmana de desembre i que ja porten algunes setmanes de rodatge, fet que va permetre que el passat cap de setmana es traslladessin fins a 60 pacients entre centres d'arreu de Catalunya en base a aquesta organització. Cada clúster es reuneix de forma periòdica per compartir informació sobre nivell de pressió assistencial, necessitats i capacitats i recursos disponibles per tal de repartir-se la demanda. 

Una tercera onada en la qual es pot arribar als 800 pacients Covid a les UCI

Comella ha explicat que aquesta tercera onada ha requerit un funcionament diferent al de la primera, quan tota l'activitat sobrevinguda va abocar els centres a utilitzar totes les seves capacitats i a suspendre tota l'activitat ajornable. També de la segona, quan malgrat el pic de l'octubre no es van superar els 600 ingressats a les UCI i es va poder preservar el 100% de l'activitat o bé recuperar-la en breu. Ara, les perspectives de la tercera onada són que aquest dimecres ja hi ha més de 700 pacients ingressats en situació crítica i la previsió és de creixement en les pròximes dues setmanes, quan es podria arribar a superar els 800 pacients crítics per coronavirus. El nou mapa assistencial té vocació de poder fer front a la situació i, al mateix temps, desprogramar el mínim d'activitat considerada urgent.

El departament ha precisat que s'han reforçat els aprovisionaments de medicaments, punts d'oxigen, material fungible i garantit estocs de seguretat. També ha detallar que durant tots aquests mesos s'han invertit 2.106 milions d'euros: 500 en personal, 300 en material de protecció, 288 en testos ràpids i PCR i 300 milions en equipament sanitari o infraestructures. 



Altres notícies que et poden interessar

 




 

Participació