Els últims episodis de fort vent, amb cops que van superar els 140 km/h el dia 14, i l'extraordinari onatge que va aixecar gràcies a l'inusual elevat nivell del mar, han arrencat 10.000 bigues de les estructures de les muscleres de la badia del Fangar. La Federació de Productors de Mol·luscos del Delta de l'Ebre (Fepromodel) calcula que les pèrdues per les ventades poden fregar els 2,5 milions d'euros al delta de l'Ebre.

A l'habitual trànsit de plataformes que treuen a terra mol·luscos per comercialitzar, estos dies al port d'illa de Mar molts productors salpen acompanyats de quadrilles d'operaris i carregats de materials de construcció cap a les muscleres de la badia del Fangar. Serà una tasca llarga i feixuga, segons explica a l'ACN el gerent de Fepromodel, Gerardo Bonet, atès el nivell de destrucció que els episodis de ventades que ha infligit sobre bona part de les estructures.

El fort vent de mestral no és un fenomen gens desconegut a la badia del Fangar i, en general, a la costa nord del delta de l'Ebre. En esta ocasió, però, a les ràfegues de vent registrades es va acabar sumant una situació poc freqüent en esta època de l'any: un nivell del mar entre 50 i 60 centímetres més elevat fruit de les baixes pressions. Habitualment, les altes pressions anticiclòniques de gener i febrer fan baixar visiblement este nivell, fenomen que es coneix com les "minves".

"Aquí es va unir el vent de dalt amb l'altura de l'aigua, si l'onatge no hagués colpejat contra l'estructura no hauria fet tant de mal. El vent tot sol no fa tant de mal. El problema va ser l'acció constant de l'onatge sobre les estructures de fusta que tenim", ha resumit Bonet. En episodis de ventades anteriors, les onades circulaven per sota de l'estructura sense afectar la part superior, però en esta ocasió, el nivell més alt del mar va facilitar l'impacte contra els pals de la part més alta, els que subjecten les cordes dels mol·luscos. Les estructures més afectades van ser les situades cap a l'interior de la badia, que per la seua orientació van rebre frontalment l'impacte del vent i les onades.

El resultat final: vuit muscleres "totalment arrasades" i 29 més parcialment afectades d'un total de 77. Unes 10.000 bigues i travesseres de fusta (com els pals que s'utilitzen a les línies elèctriques de baixa tensió) que donen estructura a les muscleres han acabat arrencats i escampats per tota la badia. Se n'han recuperat centenars, que s'acumulen al mateix port, però moltes continuen surant pel mar o abandonats a la costa. Alguns dels pals es podran recuperar i reutilitzar, però molts s'han fet malbé. Moltes de les estructures de formigó que les sostenen, que es troben ancorades al fons, també s'hauran de canviar. Les xarxes perimetrals s'han perdut gairebé en tots els casos.

Més danys que el Gloria

"Ha estat un desastre total", certifica Bonet, qui calcula que les pèrdues deixaran curtes les previsions inicials i superaran de llarg els 2 milions d'euros, arribant gairebé als 2,5. "En un principi pensàvem que no seria tant perquè comptàvem amb els mateixos costos de material de quan va passar el temporal Gloria", apunta. Per aquell episodi, les pèrdues es van quantificar en 1,78 milions d'euros. "En estos sis anys els preus s'han disparat, sobretot, pels troncs de les muscleres, el formigó o els cargols", apunta Bonet. També la mà d'obra.

Als costos de les destrosses, a més, s'han d'afegir els de les pèrdues de producció de cara la campanya que ha de començar en pocs mesos. Bonet calcula que podrien ser entre 150.000 i 200.000 quilos dels 800.000 que anualment es produeixen al Fangar. "Pot arribar a un 30% a qui li hagi afectat", precisa. Recorda que els musclos despresos moren quan entren en contacte amb el fons de la badia.

Els musclaires tenen previst reunir-se este dijous amb responsables de la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible del Departament d'Agricultura per avaluar la situació i tractar la possible arribada d'ajuts. "Tornem a ser els més afectats de tot el Delta, tal com va passar amb el Gloria. Demanem ajuts i veurem de quina forma es poden vehicular", ha reclamat Bonet, tot recordant que la Generalitat va assumir públicament el compromís d'ajudar-los. Juntament amb els arrossaires, el sector va reclamar just després de les ventades la declaració de zona catastròfica.