La ventada del cap de setmana passat ha deixat un paisatge d'arbres caiguts i estructures agrícoles seriosament malmeses a les planes interiors del Baix Ebre i el Montsià. Les ràfegues de fins a 147 km/h registrades en punts com el Mas de Barberans han arrencat i trencat oliveres, garrofers però també ha causat danys a hivernacles i granges.
De moment, ni el sector ni l'administració han fet una valoració amb xifres dels danys ocasionats. Tot i això, els afectats alerten que els episodis de clima violent dels últims mesos, tenint en compte la sequera, els posteriors aiguats i les recents ventades, posen al límit la subsistència i la pervivència futura de la seua activitat, ja que no disposen d'ajudes concretes per fer front a les reparacions.
Més enllà dels danys a la costa i els arrossars del delta de l'Ebre, la ventada ha deixat un rastre important de danys a les finques de conreu situades entre la riba dreta de l'Ebre i la falda del massís dels Ports. Vora el traçat del canal Xerta-Sénia, al terme de Roquetes, la força de l'aire ha doblegat les estructures metàl·liques que sostenen les xarxes de protecció de finques de mandarines. Tot i que en alguns casos es tracta de suports reforçats amb formigó injectat a l'interior del tub, la ventada va ser capaç de doblegar i deixar les estructures tombades sobre els arbres.
A la zona dels Reguers, l'hivernacle de Joan Montesó ha patit també severament les conseqüències de l'episodi. "A banda dels danys estructurals i del plàstic, la plantació segurament morirà tota", ha assumit. A dins hi tenia tomateres de diverses varietats, que es trobaven en els primers estadis de creixement. La força del vent va fer arrencar bona part de la coberta de plàstic i va tombar les consistents portes laterals.
- Una xarxa d'un camp de cítric de Roquetes malmesa pel vent.
- ACN (Jordi Marsal)
Ara, les plantes han quedat en bona part desprotegides i a la intempèrie. Este dilluns, relata, va tornar a fer vent. Este cop, apunta, amb cops entre 80 i 90 km/h, habituals a la zona, però amb l'estructura semioberta l'aire ha regolfat per l'interior. Encara no té clar quan ho podrà reparar. "Han hagut molts danys arreu d'Espanya, des d'Almeria a Huelva, i les empreses que es dediquen a reparar i fer hivernacles tenen la gent col·locada i a tu et pot tocar d'aquí a un mes o encara més", indica.
Successió d'episodis de temps violent
"Per seguir treballant de pagès hem de tenir una xarxa de seguretat, amb assegurances agràries adients i que les puguem pagar. Perquè el canvi climàtic el tenim aquí a sobre i, enguany, a les Terres de l'Ebre, concretament al Baix Ebre i al Montsià, ho hem vist perfectament: hem tingut sequera, incendis, aiguats i ventades. Així no podem seguir"; ha manifestat.
Uns quilòmetres més al sud, Valentí Altés, pagès i ramader del Mas de Barberans, mostra el paisatge d'una finca d'oliveres propera al poble. Són, en molts casos, oliveres fargues centenàries que ja havien patit els embats d'episodis de violència climàtica els últims mesos. Altés assegura, de fet, que recentment ha hagut d'actuar i reparar la seva finca en cinc ocasions. "La franja des d'aquí fins a la Galera ha fet molt de mal", constata.
Vora la seua finca, sobre la copa d'una olivera, reposa un pal de la llum tombat pel vent. A pocs metres, els bombers van delimitar amb cinta un cable elèctric que va quedar solt. Dissabte, relata, els propietaris de les set granges de la zona es van quedar durant hores sense subministrament, sense poder escalfar ni alimentar els animals tot i diverses trucades al 112. "Vam estar fins a les dotze de la nit que van venir a connectar per poder tenir corrent", recorda.
Uns dies després, Altés recorre els bancals assenyalant els colls dels arbres arrencats per la força de l'aire, amb els troncs i les branques escampats per terra. "Tot això és per a llenya: no pots plantar, ni pots fer res", lamenta. A la finca veïna del costat, diverses oliveres més joves van ser arrencades de soca-rel. També garrofers. "Per recuperar un arbre són molts anys. N'hi ha de centenaris. Això ja mai més ho podrem veure", sentencia.
La successió d'episodis climàtics que han deixat tocades les explotacions, augura, tindran conseqüències més enllà dels anys concrets actuals. "Hi ha finques que es deixaran abandonades perquè no es poden recuperar", adverteix. El cost, en alguns casos, seria més alt que el valor de la mateixa propietat assegura. Després de l'experiència dels anteriors episodis d'aiguats, es mostra escèptic davant la possibilitat d'ajuts per part del Departament d'Agricultura. "Està tot perdut: no tindrem relleu generacional, darrere de mi no va ningú. Acabaré jo i acabarà tot", tanca.
Els agricultors del delta de l'Ebre avalen actuacions d'emergència
Els agricultors del delta de l'Ebre han avalat que hi hagi mesures urgents per evitar més danys als camps, en una reunió Deltebre per valorar les afectacions de l'últim temporal. En la trobada s'ha evidenciat el malestar de regants, productors i sindicats agraris "per la desídia de l'administració davant de la situació de vulnerabilitat cada vegada més gran que pateix el Delta", han dit en un comunicat.
Amb el darrer temporal ha entrat aigua de mar en prop de 560 hectàrees d'arrossars a causa del "trencament de punts que estaven molt debilitats i ja s'havien assenyalat sobre el plànol com a crítics després del temporal de fa quinze dies" i han denunciat que les administracions no han fet "cap actuació de reforç per a evitar mals majors".
Davant d'esta situació, els representants d'Arrossaires del Delta de l'Ebre, la Federació de Productors de Mol·luscs, la Confraria de Pescadors de Sant Pere, la Unió de Pagesos i la Comunitat de Regants de l'Esquerra han acordat exigir a la Generalitat i al Servei Provincial de Costes del Ministeri per a la Transició Ecològica que actuïn de forma urgent i que, en cas de no fer-ho, donin autorització excepcional a la Comunitat de Regants per a que faci una intervenció immediata per a protegir la bassa i els arrossars.
En este punt, el sector s'ha posat a disposició dels regants per a fer esta actuació d'emergència. Una actuació que, en tot cas, es faria subsidiàriament "tenint en compte que les pèrdues econòmiques s'estimen ja, per al conjunt d'afectats i, segons dades provisionals, en més de dos milions d'euros". En la trobada també han acordat sol·licitar una reunió amb el president de la Generalitat, Salvador Illa.
