OPINIÓ

Fira

«En un món de ritme frenètic, d'ànsia productiva i d'una vida construïda entorn al treball, els esdeveniments de foc i cuina lenta posen una mica de llum en la nostra vida»

per Maria Mingorance , La Sénia, 15 de maig de 2020 a les 11:22 |
De tant en tant les llengües s’agermanen per dotar de nous significats un concepte. Del mot fira a fire en anglès només hi ha una lletra de diferència. Aquesta apreciació tan estúpida m’ha servit per entendre i per explicar què significa la fira gastronòmica per al nostre poble, de què malauradament no hem pogut gaudir enguany, almenys en el format habitual.

Fira-fire així l'he rebatejat (sí, cutre del tot però ara m’entendreu), perquè era i és una data de foc en el calendari dels seniencs i senienques. En un món de ritme frenètic, d'ànsia productiva i d'una vida construïda entorn al treball, els esdeveniments de foc i cuina lenta posen una mica de llum en la nostra vida.


La fira gastronòmica és un acte d'aplec, d'escalfor, de flamarada viva, en què els carrers s'omplen de gent tot el dia i, malgrat els núvols que acostuma a haver-hi, sempre fa l'efecte de ser un dia assolellat.

És un moment de foc, en tant que la diversió, la joia i la manjoia es converteixen en els protagonistes de la plaça. És un temps d'esbarjo, de cremar penes passades i futures momentàniament, perquè els horaris s'aturen i les hores s'allarguen indefinidament al carrer. És un cap de setmana llarg de foguera també, perquè li donem vida al poble i al nucli antic, un espai eixut de transitar-lo poc. És una espurna en el nostre dia a dia i és l'orgull de ser de poble, que tant ens agrada mostrar i reivindicar.


Enguany un foc diferent l'ha reduït a cendres, com està fent en molts altres esdeveniments culturals i d'oci.  I se'ns ha posat una pena gran dins nostre, que també crema, en adonar-nos que en estes coses menudes està la vida.

Ara només ens queda desitjar que ens puguem trobar en l'escalfor que emanen la cultura, l'oci i els pobles tan prompte siga possible. La cultura és “el foc que crema el dolor”, com diu la cançó del Diluvi, i la fira en forma part. Cal reivindicar-ho i mantenir-ho. Fins l’any que ve!

 

Maria Mingorance
Soc Maria Mingorance López i soc de la Sénia, encara que la meua vida últimament ha estat repartida per diversos territoris, suposo que per la meua naturalesa inquieta. Estic graduada en Educació Infantil i Primària i actualment estic cursant una formació professional d'interpretació a l'escola Nancy Tuñon, a Barcelona. Això no són sinó proves d'allò que més m'agrada, l'educació i l'art (en totes les seus vessants, des de la poesia, a la música, la dansa i el teatre). Ambdós són eines imprescindibles per sacsejar pensaments i fomentar el canvi social.
@mariamingo239
28/05/2020

​Tafanejar, perdre's en el guió i fer art

21/05/2020

​Gramàtica i altres emocions

15/05/2020

Fira

Participació