La força de les paraules

No m’ho creia! No podia ser! Però era real, no era cap somni, ni cap muntatge virtual!  La xertolina Carme Forcadell  en el seu primer discurs com a Presidenta del Parlament català acabava de pronunciar les dues paraules juntes. Podia haver dit: “Visca Catalunya Lliure” o “Visca Catalunya independent” o també hagués pogut dit: “Visca l’Estat català!, i no hagués passat absolutament res de res, però, no, no. Ella escollí les dos úniques paraules que mai es poden pronunciar juntes, estan prohibides. Esta unió perversa dels mots, l’Estat espanyol les va esborrar de la historia, dels cervells, dels pensaments. Les dues paraules juntes son l’anatema, l’heretgia, el tabú de l’estat espanyol i la Carme Forcadell, com si res, les va proclamar i en fer-ho ha despertat la fera i van provocar  un terratrèmol mediàtic d’imprevisibles conseqüències. Fins i tot (i això és preocupant) ha fet dubtar i ha somogut les opinions de solvents periodistes, tertulians que eren declaradament pro-procés d’emancipació de Catalunya. Imagineu-vos quin és el formidable poder que provoca la unió, la conjunció d'estos dos mots pronunciats per la presidenta del parlament català. 

         Mariano (i la europea?), el don tancredo de la plaça de toros, l’immobilista, el momio que no es belluga per res, el que mai no fa res, va sofrir un atac d’histèria i de seguida convocà a tots, tots sense excepció, amb especial voluntat de formar un Trident Espanyol: PP, PSOE, Ciutadans, per a combatre l’heretgia de Satanàs encarnat, concebut i nascut, amb el matrimoni antinatura d'estos dos mots que vivien en estat latent a les calderes de l’avern. Tots contra aquelles dues paraules maleïdes, tabú, esborrades de la historia i de les ments ibèriques que, com l’au fènix  havien tornat a néixer, les havia pronunciat la perversa presidenta del Parlament català.

        El general feixista, Francisco Franco va fer el seu cop d’Estat el 1936, i amb l’ajuda dels seu amics i aliats, Hitler i Mussolini, va provocar una terrible guerra civil, amb centenars de milers de morts, precisament contra esta forma de govern maleïda per sempre més. Després, perquè aquella forma de govern que emana del diable no tornés a rebrotar va imposar a dit la dinastia borbònica, Juan Carlos I, i  Felipe VI. Fins i tot van renunciar Carrillo del PCE, el PSOE, tots els partits de la transició anti-franquista van renunciar explícitament, tots van adjurar d’esta forma de govern que el Caudillo, amb la seua creuada, havia eradicat de la faç de la terra. I resulta que ara, al 2015,  els franquistes del PP i els seus satèl·lits de Ciutadans,  i els venuts del PSOE han tornar a escoltar les paraules un altre cop, i això ha provocat un fort impacte, un estat de xoc a les seus atordides consciencies. Perquè, és clar, en estes dues paraules juntes ja hi ha el germen d’alguna cosa concreta, un projecte de futur que es pot materialitzar. No són paraules indefinides, com Visca Catalunya Lliure, o Visca Catalunya Independent, o d’altres per l’estil, no, no ara ja hi ha un sistema, una forma de govern, un model d’Estat que durant anys ha estat demonitzat i esborrat del subconscient col·lectiu espanyol. I això els ha impactat. No ho poden suportar.

      Aquella mateixa nit vaig fer zapping, primer vaig veure El Intermedio del Gran Wyoming, després vaig saltar a 13 TV, a continuació TV1,  tot seguit 24 horas. Fins i tot quan vaig sintonitzar 8 TV, el Cuní també. Semblava que tots s’haguessin posat d’acord en condemnar o ridiculitza aquelles dues paraules tabú per al pensament i l’ànima de tots els espanyols. Era una confabulació? Era una conspiració? Coincidència? Casualitat? No, en absolut, res de tot això... Era pura Conjunció astral!!! Tarot! Càbala!!!  Tots els presentadors, tertulians, amb més o menys matisos, estaven reproduint els mateixos arguments de por, estupor, inquietud, cinisme irònic, vers aquelles dues paraules anatema, que havien produït una sacsejada informativa letal. Per primer cop en molt de temps, ja no era solament la caverna mediàtica,  previsible, sinó que l’estremiment va ser general, de l’esquerra a la dreta de dalt a baix. Tota Espanya sacsejada per l’heretgia inscrita a les fibres més intimes del  subconscient ibèric. Dues paraules que mai, mai no es poden dir juntes. De fet jo ni goso escriure-les.  Crec que va ser un curtcircuit general. Estem parlant del primer cas d’un fenomen paranormal col·lectiu, digne de ser mencionat al programa de l’Iker, IV Milenio. De totes formes la cosa no hagués passat d’aquí si no arriba a ser que aquella  mateixa nit, el súmmum de les casualitats,  aquella mateixa nit es va produir el terratrèmol a Catalunya,  4,3 graus en l’escala Richter que sacsejà l’Empordà, i arribà fins les nuclears de l’Ebre passant per Barcelona. Què està passant?

       Jo crec, és la meu teoria,  que va ser un terratrèmol tipo Castor. Sospito amb participació parcial del senyor Florentino i de la Asociación Francisco Franco que reb una subvenció de 150.000 Euros per part de l’Estat Espanyol, (algú es capaç d’imaginar una associació Adolf Hitler, sufragada pel mateix govern Alemany de l’Angela Merkel? –pregunto-)  La meua teoria és que l’epicentre d'este terratrèmol estava situat a la Castellana de Madrid, no al mar Mediterrani, davant de l’Empordà com es va dir.  I és clar com que l’obsessiu centralisme franquista ibèric ha construït l’estat radial, agafant com a epicentre  Madrid, la sotragada del terratrèmol s’ha escampat per tots els radis arribant a Las Provincias de forma immediata. I ara ens espera un temps de continues rèpliques d'este fenomen paranormal. I naturalment a Catalunya ha arribat la sotragada en la forma més visceral i primitiva, absolutament salvatge del terratrèmol geològic, amb voluntat d’obrir un forat a les entranyes de l’hades perquè la Carme Forcadell i els dos milions de partidaris d’esta heretgia caiguen a l’abisme de les goles de l’Infern.

        Per si de cas, un consell, podeu pronunciar les paraules per separat i no passa res. Per exemple podeu dir: República, com fa la marca Ikea, i la cosa pot ser  atractiva. Podeu dir Catalana, per anomenar la Crema catalana i tampoc passa res, però no goseu mai, mai, ni de broma,  pronunciar les dues paraules juntes. L’explosió serà atòmica.

Andreu Carranza