La Fatarella 1938

Amb el pas del temps, molts d'aquests espais havien caigut a l'oblit i només eren coneguts pels pagesos dels voltants. A l'actualitat, gràcies a la perseverància de les associacions, els investigadors i el suport de les administracions, s'ha anat senyalitzant i museïtzant bona part d'aquestes restes. El procés continua, encara queden molts espais per rehabilitar i senyalitzar. Cal assegurar el seu manteniment al llarg de l'any, fer-ne promoció i implicar les comunitats locals per què els percebin com un recurs turístic que valoritza l'entorn. I sobretot cal conscienciar al visitant per què la seua actitud sigui responsable i respectuosa.

Identificar les restes no sempre ha estat fàcil. Alguns recorden aficionats de la Guerra Civil buscant restes de fortificacions a partir de llibres escrits pels vencedors de la contesa o tractats militars que explicaven les grans batalles de la Guerra. És el cas de la Línia Fortificada de la Fatarella. L'estiu de 2005, uns aficionats troben a l'Arxiu Militar d'Àvila un estudi detallat de fortificacions elaborat pel “Corpo Truppe Volontarie”, la força expedicionària italiana que donava suport a Franco. L'estudi del “Campo Trincerato di Fatarella” va permetre ubicar un sistema de trinxeres reforçades amb pedra seca o excavades en la roca, refugis antiaeris i nius de metralladores fets en ciment que es trobaven colgats sota terra o amagats per la vegetació.

Casamata senyalitzada per l'Associació Lo Riu. Noteu la proximitat amb la base del molí de vent. El Parc Eòlic de la Fatarella es troba enmig de la Línia Fortificada de La Fatarella.

Aquest sistema defensiu estava pensat per resistir i cobrir la retirada dels soldats pertanyents al XV Cos de l'Exèrcit republicà que sortirien pel pas de Flix. Són 30 quilòmetres de trinxeres que cobreixen l'arc que forma la Serra de la Fatarella amb el riu entre les poblacions de Riba-roja d'Ebre, Flix i Ascó i que durant entre el 14 i 16 de novembre de 1938 van permetre la retirada ordenada de més de 25.000 soldats.

La troballa de les restes del soldat “Charlie” a l'octubre de 2011 , en una de les trinxeres, va evidenciar la lluita aferrissada dels soldats que van morir defensant la retirada dels seus companys. 500 soldats van aturar cinc divisions de l'exèrcit franquista, recorda Joan Sambró de l' Associació Lo Riu , un col·lectiu de La Fatarella que es dedica a la divulgació i preservació del patrimoni de la Guerra Civil. Aquesta associació proposa visites guiades, imprescindibles si es vol comprendre l'avanç de les accions bèl·liques sobre el paisatge.

El pas del riu el 25 de juliol significa el començament de la Batalla de l'Ebre. Des de l'1 d'agost de 1938, fa 76 anys per aquestes dates, s'inicia la construcció dels sistema de fortificacions amb una nòria de camions pujant aigua i grava del riu. Una de les fotos del “Campo Trincerato di Fatarella” del “Corpo Truppe Volontarie” que s'exposa al Centre expositiu de l'Associació Lo Riu, mostra una casamata (bunker) en formigó amb l'encofrat sense acabar i amb una pila de sacs de ciment al costat.

El mateix Sambró, propietari agrícola de la Fatarella, va descobrir les restes del lloc de comandament del XV Cos de l'Exèrcit, una veritable “ciutat al bosc” amb el terra empedrat, cases de parets enguixades i amb finestres, refugis subterranis, dos forns de pa o dutxes. El lloc es troba fora de la zona de batuda de l'aviació franquista i presenta unes vistes impressionants del riu entre Ascó i Flix. Es tractava del lloc de comandament del Tinent Coronel Manuel Tagüeña, que amb només 25 anys va dirigir el XV Cos de l'Exèrcit republicà, l´últim en retirar-se a l'altra banda del riu el 16 de novembre de 1938.


Precisament la línia fortificada de La Fatarella és l'escenari del curtmetratge La Fatarella 1938 finançat a partir de micro-donacions i que es va presentar al festival Curt-Redó de Camp-redó a finals del juny passat.

Altres propostes per aquest estiu són les visites guiades en diumenge al voltant dels centres d'interpretació (Vilalba dels Arcs, Batea, La Fatarella, El Pinell de Brai) del COMEBE, anunciades al seu facebook, o l'oferta de l'empresa Terra Enllà.

Una altra opció, anant per lliure, és la guia de Cossetània Restes i vestigis de la Guerra Civil escrita per Oriol Miró. 7 de les 17 rutes transcorren per les comarques ebrenques: des de les fortificacions de defensa de la costa a l'Ametlla de Mar, o les menys conegudes de l'Aldea, passant pels escenaris de la Batalla de l'Ebre a Vilalba dels Arcs o la Serra de Pàndols.

Per tancar, hem dit que parlaríem de llibres. Un hotel a la costa de Nancy Johnstone té la particularitat d'oferir-nos un testimoni de la Guerra Civil des de la mirada externa d'uns anglesos establerts a Tossa de Mar que, des del seu hotel, i amb molt d'humor negre, veuen com la Guerra s'apropa i modifica el comportament dels veïns d'aquell “paradís blau” refugi d'artistes, mostrant la cara egoista i poc heroica d'una rereguarda fins llavors allunyada dels horrors del conflicte. Una bona opció per acabar el dia amb els peus a remull.