Ara fa un any, el foc va devorar prop de 250 hectàrees a la zona de Coll de l'Alba, entre Tortosa i el Perelló. Un incendi que, malgrat afectar majoritàriament matollar i conreus abandonats, va tenir un impacte considerable sobre el paisatge i l'ecosistema. Com està evolucionant la zona afectada? Què s'ha fet per recuperar-la? Aguaita.cat ha parlat amb Guillem Argelich, tècnic d'Entorn Natural i Territori del COPATE, per fer-ne balanç.

Un bosc adaptat al foc, però amb seqüeles greus

El bosc mediterrani és un ecosistema especialment adaptat als incendis. Això vol dir que moltes espècies, com carrasques, margallons o matisses, tenen capacitat de rebrotar després del foc. "La verdor torna a aflorar entre la cendra", explica Argelich. Tot i això, recorda que la pertorbació és severa: es crema matèria orgànica en profunditat i, amb les pluges posteriors, sovint es produeixen pèrdues importants de sòl.

Regeneració natural o intervenció?

En incendis com el de Coll de l'Alba, la recomanació habitual és deixar actuar la regeneració natural. "Després d'un o dos anys, es valora si calen actuacions puntuals", apunta el tècnic del COPATE. En aquest cas, les condicions d'aquest hivern i primavera, plujosos, han afavorit la recuperació. De moment, no s'hi ha actuat ni per regenerar ni per prevenir nous incendis.

Reforestar? Només si està justificat

La reforestació és cara i només es planteja en zones amb valor ecològic o social estratègic. "El bosc afectat presentava poca densitat d'arbres i molts antics conreus abandonats, per tant és molt difícil justificar una reforestació", explica Argelich.

Canvi climàtic i repte forestal

La gestió forestal s’ha complicat per l’impacte del canvi climàtic. "Hi ha menys pluges i concentrades en menys dies, cosa que provoca llargues sequeres", diu Argelich. Aquesta nova realitat ha provocat la mort de masses d’arbres sencers, com pinedes al Garraf o a la Catalunya Central, convertint-les en combustible potencial per a nous grans incendis.

Estem preparats?

"No, no s’està fent prou per adaptar els nostres boscos al canvi climàtic", afirma Argelich amb contundència. "Si no actuem nosaltres de manera planificada, ho faran els incendis, de forma massiva i descontrolada, com ja vam veure en los años 80 y 90."

Els reptes 

Un dels grans reptes durant l'incendi va ser la manca d'accés per als Bombers. "Els camins eren precaris i no permetien arribar amb seguretat a molts punts", diu Argelich. A més, l'acumulació de vegetació seca per la sequera va fer que, tot i l'escassa presència d'arbres, el foc fos d'una intensitat molt alta i desenvolupés un gran núcol de fum en pocs minuts.

Com està el bosc ara?

La zona evoluciona favorablement, especialment en les espècies arbustives i herbàcies. "Però caldran molts anys perquè hi tornen a aparèixer arbres", adverteix Argelich. Les pluges d'enguany han ajudat, però la base vegetal encara és fràgil.
Ha canviat alguna cosa en la prevenció?

A nivell de Generalitat, no s’han fet grans canvis. Tot i això, "l'Ajuntament de Tortosa ha començat a planificar actuacions en matèria de prevenció i extinció dins de les seues competències", destaca Argelich. S'afegeixen a les tasques que ja fan altres municipis de la serra de Cardó-Boix, com Tivenys, Benifallet o el Perelló, amb el suport de la Diputació i la Generalitat.

El bosc del futur

Tot apunta que el paisatge forestal de les Terres de l'Ebre del futur no serà com el que coneixem avui. El repte és majúscul: adaptar-se al canvi climàtic, prevenir incendis i gestionar un mosaic de conreus, matollars i boscos que esdevé cada vegada més vulnerable.