Com a país petit, amb aspiracions a ser un país tirant a més o menys normal, el fet d'informar els ciutadans hauria de ser una prioritat absoluta per a la qual no s'haurien d'escatimar recursos de cap tipus: ni econòmics ni logístics ni d'infrastructures.

En lloc de tot això, proper i necessari, tenim retransmissions del Gram Premi de Fórmula 1 a l'altra punta de món amb tot luxe de detall. No ens perdem ni un entrenament, ni una entrada a boxes, ni l'entrega de trofeus. Ho tenim allà, pagat per tots encara que no ens interessi el més mínim, l'espectacle.

En canvi, cada vegada ens serà més difícil assabentar-nos de les notícies del nostre territori, dels resultats de futbol a les categories regionals o del temps que farà el cap de setmana al Delta o a Caro per poder anar d'excursió amb la família.

Així, el periodisme de qualitat i de proximitat va desapareixent progressivament, empès sense remei per la tisorada massiva i cruel que ens va retallant drets a tots nosaltres. Ara, li ha tocat el rebre a una informació de qualitat i propera; ha arribat el moment de dir #SOSPeriodismeEbrenc. Per ells, pels professionals de la informació, i per nosaltres, pels ciutadans, els principals clients d'aquest Govern.