Avui voldria fer pública una por, íntima i personal. Avui començo a deixar de fumar, un acte del què no me'n sento orgullós, una addicció que provoca la mort i de la qual ja me'n vull despendre. Cal fer-ho realitat.

Ja ha arribat l'hora. Emprenc este nou repte amb medicació i sota estricta prescripció mèdica, amb recolzament psicològic professional i amb la lectura obligatòria del senyor Carr, Deixar de fumar és fàcil si saps com fer-ho. Ja que ho fem, fem-ho ben fet. Avui he decidit començar a canviar la meua manera de viure, avui seré una mica més valent que ahir, avui seré més lliure, avui m'estimaré una miqueteta més. Fem-ho per aquells que no ho han pogut fer abans, fem-ho per aquells que mai haguessen hagut de començar a fer-ho.

Estic convençut que guanyaré la batalla. No molestaré més la meua salut amb la fumera, no molestaré més la salut de la gent que tinc al costat. La lluita no serà fàcil, però no la puc perdre, no hi ha altra opció. Hi tinc molt a guanyar.
No sóc lo primer, molta gent ha deixat de fumar però, en canvi, no conec a tanta gent que haigue fet públic el procés per deixar-ho. Simplement s'ha anunciat quan ja s'ha aconseguit deixar-ho i que, tenen tot el meu profund respecte. Així que espero que me pugueu permetre fer servir este espai per defensar-me, per obrir-me, al cap i a la fi, és la meua petita privacitat feta pública, on les paraules escrites se converteixen en teràpia de redempció, en teràpia per no defallir en l'intent.

Exercicis de relaxació, presa de consciència, autoestima combativa, maduresa de la decisió i convicció seran les meues armes. Avui faig del meu estigma el camí cap a la virtut.
Si sobrevisco a l'intent, caldrà pensar en una celebració a #CalaRasquerana, per a festejar-ho.