La Xarxa de l'Observatori del Deute en la Globalització, qui va presentar la querella contra els exministres Joan Clos, Miguel Sebastián, José Manuel Soria, Magdalena Álvarez i Elena Espinosa, i contra els empresaris Florentino Pérez, entre altres, en el marc de la causa del projecte Castor, han recorregut l'arxivament que va dictar l'Audiència Nacional. Segons la magistrada, els fets que se'ls atribuïxen no eren constitutius d'infracció penal. 

Ara, la Xarxa considera que els fets demostren "una interacció entre poder polític i poder econòmic" que va donar com a resultat un deute d'1,3 milions d'euros, a part d'interessos per la ciutadania. "Segons el nostre punt de vista, la investigació s'hauria de reobrir d'ofici per part de la Fiscalia Anticorrupció" que, tal com precisen, va permetre una infraestructura inútil i generadora de deute. 

Per a la jutge de l'Audiència, "no sembla que l'actuació dels querellats estigués guiada per un afany de perjudicar els interessos de l'administració, adoptant resolucions injustes, arbitràries o manifestacions contràries a la llei", considera la jutgessa. Per això, creu que no es podia estimar la querella pels delictes pels quals se'ls acusen. "No es desprèn del relat dels fets que els querellats hagen incomplert els deures especials que tenien en l'exercici del seu càrrec", afirmava, "ni que els cabdals públics hagen estat desviats del seu destí".  

Fa poc, el Síndic de Greuges, amb el suport el Col·legi Oficial de Geòlegs, d'Enginyers i Camins, Canals i Ports, el Col·legi d'Ambientòlegs i experts de la Universitat de Barcelona, també van intervenir en la causa, instant el jutjat que investiga la vinculació entre els terratrèmols i les injeccions de gas, a determinar el grau de responsabilitat de l'empresa promotora, Escal UGS.