04
de maig
del
2016
Actualitzat
a les
18:55h
Òmnium Cultural ha fet públic avui un comunicat advocant per la retirada del monument franquista a la Batalla de l’Ebre, tal com ja va expressar l’11 de desembre de 2015 durant la celebració de la Nit de Santa Llúcia a Tortosa, en considerar que la retirada de l’espai públic “és l’única possibilitat que deslegitima l’acte de glorificació del franquisme que el monument perseguix”. L’entitat considera innecessària la convocatòria d’una consulta popular i sosté que “formula una pregunta que trenca el consens social i polític i frivolitza el franquisme”. Al seu parer, “el monument franquista a la batalla de l’Ebre i la campanya dels 25 Anys de Pau en què es justificava, ni qualsevol altre d'exaltació franquista, no pot reconvertir-se en cap cas en un monument a la pau”.
Òmnium exposa que este consens aconseguit ha estat sempre dirigit a retirar dels espais públics este tipus de monuments. En este sentit recorda que la Llei 13/2007, de 31 d’octubre, del Memorial Democràtic i la Llei 52/2007, de 26 de desembre, del Congrés dels Diputats a Espanya, donen un tractament legal fruit d’este consens.
En el seu comunicat, Òmnium estén esta postura a qualsevol altre element, símbol o monument d’exaltació del règim franquista que a dia d’avui encara no haja estat retirat de l’espai públic.
Finalment, fa palès el seu desig que, sense renunciar al debat de les idees, el monument “no esdevinga un motiu d’enfrontament entre demòcrates, ja que este seria el millor servei que es podria fer al totalitarisme, ja siga franquista o de qualsevol altre temps i país”.
En la nota, Òmnium recorda que va ser fundat el 1961 al servei de la llengua, la cultura i el país i en l’actualitat compta amb més de 56.000 socis i sòcies a tot Catalunya. Per la seua tasca, el règim franquista va clausurar l’entitat el 1963 i no es va poder reprendre l’activitat fins al 1967.
“El règim franquista va destruir la legalitat democràtica vigent després d’una guerra fratricida. El conjunt de les nostres institucions de govern, les lleis, la llengua i, molt en especial, els seus ciutadans i ciutadanes, en van patir les terribles conseqüències, sovint irreversibles”, rememora.
Malgrat l’anterior i els anys transcorreguts des de la transició espanyola, encara perviuen alguns monuments que el règim va erigir en homenatge a si mateix i a la major glòria del dictador Francisco Franco. Un d’estos exemples més pregons, tot i que malauradament no l’únic, és precisament el monument franquista a la batalla de l’Ebre.