Marc Balló és un alquimista del gust d’aspecte de químic esbojarrat i llenguatge fluït que guarda a l’ADN receptes heretades de l’avi. Mònica Cortés és una fada del bosc sensible i sàvia que conserva la memòria de la infantesa en un pot de tomata de l’àvia. Tots dos han combinat la passió per la cuina i els coneixements de fotografia i d’imatge per demostrar que es pot connectar nutrició, tradició culinària i creativitat i petar-ho a les xarxes socials. Amb més de 2,3 milions de seguidors a Instagram, la parella de creadors gastronòmics afincats a Camarles que hi ha darrere del perfil Ma petite bouchée ha publicat el llibre '5 ingredientes - 15 minutos', on defensen el producte de proximitat i la senzillesa al plat. I l'han clavat.

En el vostre cas, la cuina us ve directament de la família. Marc, tenir un avi al darrere d’un dels primers restaurants amb estrella Michelin a Espanya és un regal genètic?.
Sí, el meu avi provenia de Flix, va passar per la Jonquera i després va anar a Barcelona on va obrir el restaurant. Néixer i créixer en un ambient gastronòmic i de restauració fa que t'acabes impregnant de tota esta passió, i va ser el motiu principal per submergir-me en el món de la cuina.

I en el teu cas, Mònica, la tradició també ve de la iaia camarlenca i de la feina a la terra?
I tant. De la meua iaia vaig aprendre moltes receptes de conserves. Quan plovia, preparàvem els cargols o feiem conserves de pimentons, mongetes i tomàquets; tot el que collíem a l'hort ho conservàvem per a l'hivern. Era un procés familiar molt bonic en què tots participàvem i que ens permetia menjar samfaina, salsa de tomàquet o préssecs durant tot l'any. Encara que jo vivia a Barcelona, mantenia les meues arrels i venia cada estiu a treballar al camp amb la família.

Quins records guardes d'aquells estius a Camarles?
Recordo la convivència familiar, les postes de sol úniques, els mosquits "inoblidables" i aquella olor de terra banyada, d'olives, de tomàquet i d'arròs. L'estiu és el moment en què la terra està més florida i vibrant.

Us vau conèixer a la universitat estudiant fotografia. Com va ser la decisió de fugir cap al món rural?
Marc: La nostra trajectòria ha estat una muntanya russa. Estudiàvem fotografia perquè era una de les nostres passions, però sempre cuinàvem. La fotografia es va acabar transformant en l'eina perfecta per apropar la cuina a la família. Vam decidir marxar de la ciutat per fugir del frenesí i l'estrès, i esta terra ens va donar l'oportunitat d'unir les nostres passions: la fotografia, la comunicació i la gastronomia.

Per començar una nova vida, llençar-se a conrear un hort sense tenir cap experiència prèvia evidencia atreviment o inconsciència?.
Marc: En esta vida el no ja el tens, i cal atrevir-se. Tot va començar especialment quan el nostre fill va desenvolupar intoleràncies alimentàries; vam decidir conrear el nostre propi menjar per controlar el que menjàvem i retrobar-nos amb les nostres arrels i la terra. Vam plantar patates, tomàquets, calçots, pèsols i cigrons.

Vau tenir collita?
Mònica: Vam plantar en excés perquè ens van veure inexperts i ens dir que la meitat moriria, però contra tota sospita vam tenir sobreexcedent de collita a l’hort, així que vam començar a recuperar receptes familiars escrites a mà en llibretetes de la meua iaia i de l'avi del Marc, i així va néixer Ma petite bouchee. Quan les compartíem, la gent responia donant-nos les receptes de les seues àvies, creant una comunitat molt dinàmica.

Després de les fotografies, quin paper van tenir els vídeos i els 'reels' en el vostre creixement?
Marc: Vam canviar les regles del joc. La fotografia mostra el resultat d'un plat, però el vídeo permet veure tot el procés pas a pas. Vam decidir passar de la càmera professional a gravar directament amb el mòbil per guanyar proximitat, eliminar filtres artificiosos i fer sentir a l'espectador que ell també ho pot cuinar a casa.

Supereu els 2,3 milions de seguidors. A què atribuïu este èxit?
Mònica: A la connexió directa amb la gent i a escoltar-la de manera activa. Adaptem el contingut a totes les edats i a les necessitats de cada temporada.

Marc: A més, gestionem la comunitat nosaltres mateixos, responent els missatges directament sense utilitzar bots ni automatitzacions. Hem connectat amb la necessitat de cuinar i alimentar-nos bé. I de fet creiem que la cuina s'hauria d'ensenyar des de la base i que a les escoles hi hauria d'haver una assignatura de cuina i d'educació alimentària.

Per si de cas ja aporteu un llibre: què hi trobarà el lector a 'Cinco ingredientes, 15 minutos'?
Marc: Més de 100 receptes pràctiques, saludables i provades molt meticulosament. La idea és estalviar temps i diners utilitzant pocs ingredients principals fàcils de trobar o de fons de rebost, sense haver de fer un gran desemborsament econòmic al supermercat.

També hi incloeu opcions per a la fregidora d'aire.
Mònica: És un electrodomèstic molt pràctic que ha arribat per quedar-se i economitza temps i energia. No substitueix el forn tradicional, però permet cuinar ràpidament amb molt menys oli.

Marc: El secret per aconseguir patates cruixents a l'’air fryer’ és no sobrecarregar el cistell, deixar espai per a la circulació de l'aire i aplicar una petita polvorització d'oli d'oliva per sobre. També cal perdre la por a ingredients delicats com el peix. Als llibres promovem l'ús de peix de proximitat i assequible, com sardines o seitons, rics en omega-3.

Mònica: Proposem, per exemple, seitons farcits amb una fulla d'alfàbrega i embolicats en pasta filo per fer a l'’air fryer’ o fregits, així com una amanida tradicional de mongeta blanca petita amb vinagreta de mostassa i ceba tendra picada. Són opcions senzilles, barates i delicioses per gaudir de la cuina cada dia.

Reivindiqueu la necessitat de recuperar el menjar tradicional i de proximitat.
Marc: Estem lluitant contra un sistema de prestatgeries de supermercat amb tot fet i preparat, on s'estan perdent les nostres tradicions. Tenim una de les millors gastronomies del món, la dieta mediterrània. Hem de defensar el producte local, la tradició i la cuina de casa en lloc de prioritzar sempre opcions elaborades de fora.

Mònica: Conrear la terra et fa valorar cada ingredient. Fer conserves o pelar i tallar els aliments és una mena de meditació amb el menjar. A més, hem de promoure la compra directa a agricultors i comerços de proximitat per evitar costos de transport i emissions innecessàries.