La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha presentat este dimecres a Tarragona l'Informe Social de Catalunya 2025, un document que analitza els principals factors socials, econòmics, laborals i tecnològics que incideixen en el benestar de la ciutadania catalana. En l'anàlisi de les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, revela tres grans pressions estructurals: el cost de la vida, la situació de l'habitatge i l'envelliment demogràfic.

Martínez Bravo ha exposat en la presentació que “gaudim d’un Estat del Benestar amb fortaleses indiscutibles, però també amb esquerdes que generen buits de benestar i d’oportunitats”. “Adaptar i reforçar-lo és l’única manera de garantir que Catalunya continuï sent la terra d’oportunitats, de creixement i de benestar, que ha estat durant dècades”, ha remarcat.

Un cost de vida que supera els ingressos

Les llars de les Terres de l'Ebre registren la taxa de sobreesforç més elevada de tot Catalunya, és a dir, que destinen de mitjana més del que ingressen a cobrir les despeses bàsiques. Això es tradueix en un dèficit mensual mitjà de 296 euros per casa, un desequilibri recurrent que impedeix fer front a totes les despeses essencials abans que s'acabi el mes i reflecteix una bretxa entre renda i cost de vida especialment severa, malgrat que el cost de vida a les Terres de l'Ebre —2.977 euros mensuals— és el més baix del país.

Al Camp de Tarragona la situació és menys extrema però igualment significativa. En ambdós casos, la paradoxa és idèntica: la residència en territoris de cost relativament moderat no implica necessàriament que els seus habitants puguin assumir-ne les despeses.

"Hem de continuar avançant cap a revertir i reduir este cost de la vida que està augmentant molt per la situació que tenim a l'habitatge, i per això el Govern ha fixat com a prioritat número 1 abordar el repte de l'habitatge, construint més habitatges amb el Pla 50.000, però també amb moltes altres eines", ha afirmat la consellera de Drets Socials i Inclusió.

L'habitatge, la partida que no para de créixer

En tots dos territoris, l'habitatge és la partida que més pes té en el pressupost familiar. Suposa el 37,3% de la renda a les Terres de l'Ebre i el 33,6% al Camp de Tarragona, ambdues per sobre de la mitjana catalana del 32,5%. Malgrat que els preus de lloguer i compra es troben encara per sota dels registres catalans: 592 euros mensuals de lloguer mitjà, 1.933 euros per metre quadrat d'habitatge nou i 1.704 euros de segona mà.

La pressió del turisme i els dèficits d'oferta expliquen, en bona mesura, esta aparent contradicció. El Camp de Tarragona, que concentra el 25,8% de les places turístiques de Catalunya i un 30% dels habitatges d'ús turístic —majoritàriament al Tarragonès i el Baix Camp—, n'és el cas més representatiu.

Un territori que envelleix de manera desigual

La fotografia demogràfica dels dos territoris apunta a una tendència compartida amb la resta de Catalunya: la població envelleix a un ritme que els serveis públics i el mercat laboral hauran d'absorbir en els pròxims anys. Al Camp de Tarragona, els índexs se situen al voltant de la mitjana catalana del 19,5%, amb l'excepció de la Conca de Barberà, on el 23% de la població supera els 65 anys, i les projeccions apunten a un creixement sostingut d'esta franja.

A les Terres de l'Ebre, l'envelliment és encara més pronunciat i respon a una dinàmica diferent: el factor determinant no és tant l'allargament de l'esperança de vida com l'emigració de població jove cap a altres territoris. Només el 41,7% dels municipis de la Terra Alta guanyaran habitants en els pròxims anys, i l'arribada de població estrangera —per sobre de la mitjana catalana i vinculada principalment al sector primari— no compensa aquesta tendència a mitjà termini.