20
d'abril
del
2016
Actualitzat
a les
18:22h
El cas del dofí Irene és una d’aquelles petites històries de la vida quotidiana que enternix perquè mostra com, de vegades, un animal indefens és capaç de despertar una onada de solidaritat sorprenent. Fins a un centenar de persones voluntàries van fer torns els passat dijous i divendres, durant trenta hores amb el cos dins de l’aigua, per intentar salvar este dofí llistat (Stenella coeruleoalba) femella que havia quedat embarrancat en una caleta de l’Ametlla de Mar, entre el Càmping l’Ametlla i la Platja de l’Estany Podrit. Des que el va atendre un veí del municipi que corria per la zona, Vicent Argentó (els primers que el van localitzar van ser uns altres veïns que el avisar), divendres a les 11 del matí, i fins que la tarda de divendres, a les 17.15 hores, quan l’animal va decidir marxar nedant mar endins, els voluntaris arribats de diversos municipis, organitzats en parelles, van anar turnant-se dins de l’aigua per observar la seua evolució i acompanyar-lo. En cap moment va quedar sol. Els resultats de les analítiques que li van efectuar membres del Centre de Recuperació d’Animals Marins de Catalunya (CRAM), però, evidencien que Irene està malalta. És per això que les responsables de Plàncton, Divulgació i Serveis Marins, que van engegar el dispositiu que va permetre el rescat, en el que van participar també els Agents Rurals i el CRAM, ha difós un avís per tal que qualsevol persona que puga veure un dofí prop de la costa del Delta, contacte amb el 112. Temen que el final no tarde en arribar.
“Ens va trucar una noia explicant que el seu company, Vicent, portava estona a l’aigua abraçat a un dofí, i de seguida vam anar cap al lloc indicat per veure de què es tractava”, explica Eli Bonfill, biòloga de Plàncton. El Vicent, que havia estat voluntari del CRAM temps enrera, no se n’havia pogut estar de baixar a les roques, on Irene havia quedat embarrancada, i fer-li suport amb els braços per veure si es recuperava. “Per la seua experiència, sabia que en un cas així el que cal és tindre’l en observació i va veure que el cos se li escorava i no nedava bé”, afirma Eli.
De seguida es van començar a mobilitzar i mentre arribaven els Agents Rurals i els membres del CRAM des del Prat de Llobregat, van demanar suport, a través de grups de whatsapp, per aconseguir voluntaris disposats a fer torns d’una hora per rellevar-se dins de l’aigua en les tasques d’acompanyament a l’animal, al qual van batejar com a Irene en honor de la filla de la companya de Vicent, que emocionada no va voler perdre’s l’oportunitat de conèixer de ben aprop este peculiar mamífer. “De seguida vam contactar amb persones que sabem que puguéssen tindre vestits de neopré o similar per tal que estéssen mitjanament preparats, i vam intentar mantindre el dispositiu en cert secret per evitar que s’apropéssen a la zona curiosos que puguéssen fer soroll, perquè els dofins s’estréssen amb facilitat i volen molta tranquilitat”, explica Eli. Així, van acudir membres del Club i Escola de Busseig Natura-Sub, de La Selva del Camp, del Grup de Voluntariat Ambiental de l’Ametlla de Mar, i també altres veïns d’este municipi i poblacions com Tarragona, Reus, l’Ampolla o Tivissa, entre altres. I així, organitzats per parelles i ja sota la supervisió dels especialistes del CRAM i els Agents Rurals, va anar transcorrent el dijous fins que es va fer fosc, van passar la nit, i no va ser fins divendres a la tarda que, de sobte, inesperadament, Irene va girar-se, va fer un cop de cua, i va enfilar camí mar endins. Va pensar que tenia prou forces i havia arribat el moment d’acomiadar-se.
Més que alleugiment, però, l’alliberament del dofí desperta preocupació. El resultat de les analítiques que se li van practicar mostren que Irene té alguna afecció al fetge i els voluntaris temen que el final estiga aprop. Per això demanen que aquells que passegen vora les platges estos dies, i també els Agents Rurals i els guardes del Parc Natural del Delta, vigilen si l’observen prop de la costa o bé, en el pitjor dels casos, en alguna platja, per escriure el final d’esta història inacabada.
“Ens va trucar una noia explicant que el seu company, Vicent, portava estona a l’aigua abraçat a un dofí, i de seguida vam anar cap al lloc indicat per veure de què es tractava”, explica Eli Bonfill, biòloga de Plàncton. El Vicent, que havia estat voluntari del CRAM temps enrera, no se n’havia pogut estar de baixar a les roques, on Irene havia quedat embarrancada, i fer-li suport amb els braços per veure si es recuperava. “Per la seua experiència, sabia que en un cas així el que cal és tindre’l en observació i va veure que el cos se li escorava i no nedava bé”, afirma Eli.
De seguida es van començar a mobilitzar i mentre arribaven els Agents Rurals i els membres del CRAM des del Prat de Llobregat, van demanar suport, a través de grups de whatsapp, per aconseguir voluntaris disposats a fer torns d’una hora per rellevar-se dins de l’aigua en les tasques d’acompanyament a l’animal, al qual van batejar com a Irene en honor de la filla de la companya de Vicent, que emocionada no va voler perdre’s l’oportunitat de conèixer de ben aprop este peculiar mamífer. “De seguida vam contactar amb persones que sabem que puguéssen tindre vestits de neopré o similar per tal que estéssen mitjanament preparats, i vam intentar mantindre el dispositiu en cert secret per evitar que s’apropéssen a la zona curiosos que puguéssen fer soroll, perquè els dofins s’estréssen amb facilitat i volen molta tranquilitat”, explica Eli. Així, van acudir membres del Club i Escola de Busseig Natura-Sub, de La Selva del Camp, del Grup de Voluntariat Ambiental de l’Ametlla de Mar, i també altres veïns d’este municipi i poblacions com Tarragona, Reus, l’Ampolla o Tivissa, entre altres. I així, organitzats per parelles i ja sota la supervisió dels especialistes del CRAM i els Agents Rurals, va anar transcorrent el dijous fins que es va fer fosc, van passar la nit, i no va ser fins divendres a la tarda que, de sobte, inesperadament, Irene va girar-se, va fer un cop de cua, i va enfilar camí mar endins. Va pensar que tenia prou forces i havia arribat el moment d’acomiadar-se.
Més que alleugiment, però, l’alliberament del dofí desperta preocupació. El resultat de les analítiques que se li van practicar mostren que Irene té alguna afecció al fetge i els voluntaris temen que el final estiga aprop. Per això demanen que aquells que passegen vora les platges estos dies, i també els Agents Rurals i els guardes del Parc Natural del Delta, vigilen si l’observen prop de la costa o bé, en el pitjor dels casos, en alguna platja, per escriure el final d’esta història inacabada.